Xile cancel·la la cimera pel canvi climàtic a causa de les protestes que hi ha al país

Les jornades s'havien de celebrar entre el 2 i el 13 de desembre

Mentre milers de persones desfilaven ahir fins a la seu presidencial de La Moneda en resposta a la vaga general convocada per més de 70 organitzacions socials i sindicats, el president de Xile, Sebastián Piñera, compareixia per anunciar una notícia que cada dia semblava una mica més probable. “Amb profund dolor, hem acordat no realitzar la cimera de l’APEC ni tampoc la de la COP25. Sentim i lamentem profundament els problemes i inconvenients que aquesta decisió comporta”, va disculpar-se el mandatari. L’APEC havia de reunir mandataris dels països més desenvolupats, i la COP25 es considera una cita crucial per a la lluita global contra la crisi climàtica.

Fa gairebé dues setmanes que Xile viu immers en una profunda crisi política i social que no s’apaivaga tot i els intents de l’executiu de Piñera. Ni el canvi de vuit ministres del govern, ni una “nova agenda social”, ni la suspensió de l’estat d’emergència i el toc de queda, ni tampoc la crida al diàleg amb l’oposició han aconseguit calmar els ànims. Al contrari: el malestar i la ràbia segueixen expressant-se amb manifestacions pacífiques, però també amb durs enfrontaments amb la policia, aldarulls, incendis i saquejos a comerços.

En aquest escenari, mantenir l’agenda internacional era complicat. No només perquè la situació al país porta dies totalment fora de la normalitat, sinó també perquè l’arribada, justament ara, d’una figura polèmica i provocadora com la del president nord-americà, Donald Trump, ja s’havia qüestionat a nivell polític i social. També perquè la cimera climàtica hauria centrat bona part del focus de l’actualitat internacional en el país llatinoamericà.

Les pèrdues per al país

Dimarts el president rus, Vladímir Putin, va anunciar que no assistiria a la cimera del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC) que havia de celebrar-se el 16 i 17 de novembre amb la participació de les 21 economies més poderoses de la regió. La cita havia d’acollir, també, l’acord per posar fi a la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina. També havia transcendit que Japó posava en dubte la seva participació. Trump, en canvi, es mantenia convençut de viatjar a Xile. Des de La Moneda, però, han preferit cancel·lar la cimera abans que es fessin enrere els països convidats, i concentrar-se en l’agenda interna del país, enfocada, ara per ara, en mantenir l’ordre públic. “Quan un pare té problemes ha de prioritzar la seva família per sobre d’altres opcions. Un president sempre ha de posar els seus compatriotes per sobre dels altres”, va apuntar Piñera. Mentrestant, la secretaria de l’APEC ja va anunciar que la cimera se celebrarà a Malàisia el 2020.

Per la seva banda, la Conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP25) implicava l’arribada a Santiago de Xile de més de 25.000 persones durant les dues primeres setmanes de desembre, entre elles l’activista Greta Thunberg i líders mundials de 197 països. El sector turístic i hoteler és, sense dubte, un dels més perjudicats, ja que estimava ingressos de més de 25 milions de dòlars. Durant els últims dies, els hotels havien rebut cancel·lacions de reserves, però l’anunci d’avui desfà totes les esperances que el sector tenia de recuperar-se en només dos mesos d’un any complicat. L’oficina de canvi climàtic de l’ONU, que es va assabentar de la decisió hores abans de fer-se pública, té ara 30 dies de marge per reubicar la cimera climàtica, si no l’acaba suspenent definitivament.

Cop a la imatge internacional

Tot i que la decisió ha estat força ben rebuda pel conjunt de les forces polítiques, les organitzacions ambientals s’han mostrat molt crítiques per la suspensió de la COP25. Greenpeace Xile va qualificar la notícia d’“enorme fracàs”, perquè deixava perdre “una oportunitat única per al país” i per als seus compromisos en matèria mediambiental. Les entitats vinculades a la cimera critiquen que entre els canvis profunds que reclama la ciutadania també hi ha demandes relacionades amb el medi ambient, que afecten sobretot les regions i que ara passaran a un segon terme.

La cancel·lació de les dues cimeres representa un cop dur al lideratge internacional que havia volgut exercir Piñera des de la seva arribada al poder. El mandatari va començar a construir el seu lideratge regional al març, quan va promoure Prosur, una aliança estratègica de països llatinoamericans governats per la dreta. En els últims mesos, també ha encapçalat l’ofensiva de diversos països del continent contra Nicolás Maduro i ha promogut la cooperació internacional amb Brasil després dels devastadors incendis a l’Amazònia. L’APEC i la COP25 s’interpretaven com la culminació d’un procés que consolidava aquesta posició. Però la gestió de la crisi i la decisió de treure els militars al carrer han tacat el lideratge internacional del mandatari, que ahir va quedar definitivament enterrat.