ÀSIA

La Xina acorrala Taiwan a cop de talonari

Pequín aïlla internacionalment l’illa utilitzant com a atractiu el seu poder econòmic

La Xina ha aconseguit un nou triomf en el seu objectiu d’aïllar diplomàticament Taiwan en l’escena internacional. Panamà anunciava aquesta setmana que trencava les relacions amb l’illa i establia llaços diplomàtics amb la Xina continental. Pequín utilitza el seu poder econòmic en forma d’inversions per deixar sense aliats Taipei.

Per a la República Popular de la Xina, el principi d’“una sola Xina” és irrenunciable i una peça clau de la seva política exterior. Taiwan és només una “província rebel” i per això du a terme una activa pressió perquè no tingui representació en organismes internacionals, no es mantingui cap relació diplomàtica amb el govern de Taipei i la seva presidenta no rebi tractament oficial de cap cap d’estat quan visita altres països.

El mateix president nord-americà, Donald Trump, va haver de fer marxa enrere en les seves amenaces d’establir llaços oficials amb Taiwan i es va haver de comprometre públicament a respectar la política d’“una sola Xina” en la seva primera conversa amb Xi Jinping.

El setge diplomàtic a Taiwan s’ha fet més estret després de la victòria el 2016 de la presidenta Tsai Ing-wen, que reivindica l’ status quo de l’illa i rebutja la reunificació. El partit de Tsai es va imposar al Kuomintang, que havia dut a terme una política d’acostament a Pequín.

Dimarts Taiwan va perdre un dels pocs aliats importants que li quedaven. El president de Panamà, Juan Carlos Varela, va anunciar la ruptura de relacions amb Taipei, després d’agrair els anys de cooperació i amistat. Però Varela també ho va aprofitar per destacar l’important paper de la Xina en l’economia de Panamà. En el comunicat oficial, Panamà reconeixia l’existència d’una sola Xina i que “Taiwan forma part del territori xinès”.

Pequín és un important soci comercial per a Panamà. La Xina ja és el segon principal usuari del canal, ja que el 18,9% de les mercaderies que hi circulen són seves. A més, és el principal proveïdor de mercaderies de la Zona Lliure de Colón, situada al nord de Panamà, i du a terme una inversió de 1.100 milions de dòlars en la construcció d’un port de contenidors a l’illa Margarita. A tot això s’hi sumen altres projectes, com la construcció d’un pont sobre el canal, o inversions en el sector de la mineria i el gas.

És un cop dur per a Taiwan, ja que Panamà era un dels països importants, juntament amb Guatemala i República Dominicana, que encara mantenien relacions diplomàtiques amb l’illa. Taiwan vertebra les seves relacions internacionals a través d’oficines comercials que, evidentment, no tenen rang d’ambaixada.

Pequín també fa servir el seu dret de veto a l’ONU i ha impedit que Taiwan tingui representació a l’OMS, la Interpol, la Convenció sobre el Canvi Climàtic i, recentment, que participi en la conferència de l’OIT. Des que el 1971 les Nacions Unides van canviar el reconeixement diplomàtic de Taiwan -la República de la Xina- pel de la República Popular de la Xina, la majoria de països han anat seguint l’exemple.

Als noranta encara 30 països mantenien llaços diplomàtics amb Taiwan. Però les pressions xineses han anat reduint la llista. São Tomé i Príncipe van trencar relacions el desembre passat. Actualment només 19 països i el Vaticà mantenen relacions diplomàtiques amb Taiwan. La majoria són de Centreamèrica i el Carib, alguns són illes del Pacífic i només dos resisteixen a l’Àfrica: Burkina Faso i Swazilàndia.

Durant anys Taiwan ha utilitzat el talonari, en forma d’assistència al desenvolupament, per retenir països com a socis diplomàtics. Però el creixement econòmic de la República Popular de la Xina ha dinamitat la seva “diplomàcia dels diners”. La Xina, la segona economia del món, s’ha convertit en un soci molt més seductor.

Més continguts de