‘BIG DATA’

La Xina posa en marxa un gran germà per controlar els ciutadans

El sistema de “crèdit social” prohibirà comprar bitllets de tren i avió als que siguin en una llista negra

La Xina posa a prova el nou sistema de “crèdit social” per valorar el comportament dels seus ciutadans: prohibirà als que tinguin “males notes” comprar bitllets de tren i avió durant un any. La mesura entra en vigor demà i les persones “no confiables” seran incloses en una “llista negra”. Es penalitzen comportaments com difondre falses alarmes sobre terrorisme, viatjar amb documentació falsa, transportar objectes prohibits, comportar-se de manera problemàtica en els vols o utilitzar bitllets caducats. Però les restriccions també tenen en compte altres infraccions, com ara no pagar impostos o multes, i fins i tot cometre infraccions com fumar en llocs prohibits.

Abans de començar ja hi ha més de deu milions de persones afectades. La llista negra s’actualitzarà cada mes i es podrà consultar a la web Creditchina.gov.cn. Encara que l’Administració d’Aviació Civil de la Xina i la Comissió Nacional de Desenvolupament i Reforma van anunciar l’entrada en vigor de la norma a partir del maig, hi ha sospites que en realitat fa temps que funciona. De fet, a principis d’any el Tribunal Suprem va confirmar en roda de premsa que 6,15 milions de ciutadans tenien prohibit agafar avions a causa de “delictes socials”.

Aquesta és la primera vegada que oficialment el govern xinès prova de manera real el seu projecte de “crèdit social”, que pretén puntuar el comportament dels gairebé 1.400 milions de ciutadans xinesos. Per això compta amb el desenvolupament del big data i les tècniques d’intel·ligència de dades que permeten recopilar i tractar un important volum d’informació dels seus ciutadans.

Un futur distòpic?

La distopia social que es descriu en sèries de ficció com Black mirror comença a ser realitat a la Xina. El gegant asiàtic és el país amb més càmeres de seguretat del món, uns 175 milions, amb les quals pot monitoritzar la població. També està molt orgullós del desenvolupament de la tecnologia d’identificació facial. Durant les vacances de Cap d’Any el govern va anunciar que la policia utilitzava ulleres d’identificació facial per capturar delinqüents a les estacions de tren, i sembla que es convertiran en una eina habitual de les forces de seguretat.

Les lleis xineses també obliguen els gegants tecnològics a facilitar les dades dels seus usuaris i a emmagatzemar-les en servidors a dins del país, encara que siguin empreses estrangeres.

Espiats en tots els àmbits

Per això el govern no només pot controlar si pagues la seguretat social o tens deutes, sinó que també pot saber què comentes per internet, si abuses dels videojocs, si prefereixes comprar productes estrangers o bé nacionals, si ets bon estudiant o si els teus companys de treball parlen malament de tu.

Amb tota aquesta exhaustiva informació s’avaluarà la població i la nota tindrà conseqüències a l’hora d’accedir a una bona universitat o a un crèdit per comprar una casa. I cal no oblidar que hi haurà incentius per millorar la nota, com les activitats que organitza el Partit Comunista, i per descomptat la lleialtat al sistema.

La iniciativa no crea rebuig social a la Xina, ja que la seguretat està molt valorada, però a les xarxes socials també hi ha joves que es pregunten quin futur els espera si col·laboren amb una ONG o reconeixen que pertanyen al moviment LGTB.

El sistema de “crèdit social” és una iniciativa del president Xi Jinping. El juny del 2014, el Consell d’Estat va publicar les línies d’implementació d’aquest mètode per mesurar la confiança i construir una cultura de “sinceritat”. Està previst que estigui en funcionament el 2020. Les dades dels ciutadans recopilades per diferents agents, des de l’administració fins a les plataformes de venda online, s’agruparan i es puntuaran per determinar el grau de confiabilitat de cada ciutadà o empresa.

El futur, si la tecnologia ho permet, és una mena de Gran Germà amb què el govern pot controlar el que fan els seus ciutadans, i no només valorar-ho, sinó decidir si mereixen viure en una ciutat determinada, anar a una escola privada, comprar determinats productes, accedir a feines ben remunerades o d’alta qualificació o simplement viatjar.

Més continguts de