La Xina prioritza el control sobre Hong Kong i mesures anticrisi per superar el covid-19

Pequín aprova la nova llei de seguretat per a l'illa, que l'enfronta encara més amb els EUA

La compareixença virtual del primer ministre xinès, Li Keqiang, davant la premsa –en una sala on un limitat grup de periodistes amb mascareta i respectant les distàncies feien les seves preguntes a una pantalla– ha posat el punt final a la reunió anual del Parlament xinès. La imatge fixa gràficament com l'epidèmia del covid-19 ha impactat en la política i l'economia de la Xina. 

En les seves primeres respostes, emeses des d'una altra sala i retransmeses en una pantalla gran, Li ha advertit que “és impossible que l'economia xinesa sigui immune al coronavirus”, ja que està profundament integrada en l'economia global. Aquesta és la raó amb la qual ha justificat la decisió, ja aprovada, de no fixar un objectiu de creixement del PIB per a enguany.

Una mica abans, i enmig de grans aplaudiments, el ple del Parlament havia aprovat per aclaparadora unanimitat la llei de seguretat nacional per a Hong Kong. Només un vot en contra i sis abstencions enfront dels 2.878 a favor mostren la contundència amb què la Xina està disposada a controlar Hong Kong malgrat el desgast internacional i les manifestacions de protesta als seus carrers. Els Estats Units ja han avisat que consideren que Hong Kong deixarà de tenir autonomia de la Xina i s'obren a reconsiderar l'estatus comercial especial que mantenen amb el territori des del 1992.

En la sessió de cloenda també s'ha confirmat l'informe de treball del govern, en el qual es manté l'objectiu d'acabar amb la pobresa extrema aquest any. Un altre dels punts importants ha sigut l'aprovació d'un Codi Civil, el primer de la història, que entrarà en vigor el gener del 2021. 

En la roda de premsa, el primer ministre s'ha esforçat per explicar les mesures, que ha descrit com a “extraordinàries”, per activar l'economia. Ha aclarit que en aquesta ocasió no s'apostarà per les infraestructures. Al voltant del 70% de les ajudes aniran a sectors clau per impulsar les petites empreses, el consum i primordialment crear ocupació.

"És possible que haguem de conviure amb el covid-19 durant un temps”, ha reconegut Li Keiang, però ha reivindicat la resposta de la Xina i ha defensat que ha sigut transparent. S'ha mostrat obert a impulsar la cooperació internacional per investigar l'origen del patogen i per a la creació d'una vacuna.

En relació amb els enfrontaments amb els Estats Units, el primer ministre s'ha mostrat conciliador, ha rebutjat la “mentalitat de guerra freda” i ha apostat per la cooperació. Ha recordat que el gegant asiàtic és “un mercat enorme” i el món l'hauria de veure com una bona inversió.

Controlar Hong Kong

El final de les dues sessions del Parlament arriba amb un escenari internacional crispat per a la Xina. La Unió Europea i el Regne Unit donen suport al front obert pels Estats Units contra l'aprovació de la llei de seguretat nacional per a Hong Kong.

La nova llei castigarà la secessió, la subversió i el terrorisme, a més de qualsevol acció que amenaci la seguretat nacional. Un concepte prou ampli en què pot entrar qualsevol tipus de protesta. També perseguirà les interferències estrangeres en els afers de l’excolònia. La llei obre la porta que les agències de seguretat del govern xinès, és a dir, els serveis secrets, s'instal·lin en el territori.

L'oposició prodemòcrata a l'illa ja ha denunciat que és la fi de l'autonomia de Hong Kong i del principi que regia fins ara les relacions amb la Xina: “Un país, dos sistemes”. Assegura que queda amenaçat el futur, ja que són les llibertats i la separació de poders, que garanteix un sistema judicial fort, el que ha permès a l’excolònia convertir-se en una gran plaça financera internacional.

El Col·legi d'Advocats de la ciutat també ha qüestionat la legalitat de la decisió de Pequín. Ara la llei s'ha d'integrar dins de la llei bàsica, la miniconstitució de Hong Kong, i podria estar vigent al setembre.

Davant de les crítiques, el govern de Carrie Lam i alguns destacats empresaris com el magnat Li Ka-shing han mostrat la seva confiança que la llei serveixi per eradicar la violència dels carrers.

Precisament aquests carrers es van tornar a omplir de manifestants dimecres. L'anunci de la llei de seguretat havia escalfat els ànims i el debat al Parlament d'una normativa que penalitzarà amb tres anys de presó la falta de respecte a l'himne nacional va desencadenar de nou la protesta. El gran desplegament policial es va saldar amb més de 300 detinguts, la majoria adolescents que havien d'iniciar el seu primer dia de classe després de l'epidèmia.

Washington estudia el tipus de sancions que pot adoptar contra la Xina i ha sol·licitat una reunió d'emergència del Consell de Seguretat de l'ONU per tractar el tema de Hong Kong.

El final del Lianghui (com es coneix el plenari de l’Assemblea i la cambra consultiva) ha coincidit amb una altra mala notícia per a la Xina. S'ha conegut la decisió de la justícia canadenca de no deixar en llibertat Meng Wanzhou, directiva i hereva de Huawei, i de continuar amb el procés d'extradició als Estats Units. La notícia ha provocat una dura resposta de la Xina, que acusa al Canadà d'actuar com a “còmplice” dels Estats Units.