La Xina augmenta la repressió en el 30è aniversari de la revolta de Tiananmen

El govern xinès detén desenes d'activistes i reforça la censura per evitar cap commemoració

El govern xinès ha detingut desenes de persones en els últims dies per mirar d'evitar la commemoració del 30è aniversari de la revolta de Tiananmen, que es compleix dimarts, 4 de juny. Com cada any, els familiars de les víctimes de la massacre del 1989 han estat posats sota vigilància estricta i molts d'ells han estat forçats a abandonar casa seva per fer unes "vacances vigilades", segons ha confirmat l'organització Human Rights Watch (HRW).

L'operació anual de repressió i silenciament de l'aniversari agafa força aquest any al complir-se 30 anys de la tragèdia. "No sabem el nombre exacte de detencions" per la poca transparència i la censura del govern xinès, "però pel que veig a Twitter trobo que hi ha més activistes detinguts aquest any que en els anteriors", explica a l'ARA Yaqiu Wang, de HRW.

Yaqiu Wang explica que la pràctica de les "vacances vigilades" també és habitual en aquestes dates, que "acostuma a començar a finals de maig i acaba un parell de dies després del 4 de juny", un període en el qual traslladen els activistes a llocs llunyans al seu domicili per evitar que s'organitzin per commemorar l'aniversari.

Aquell 4 de juny de 1989 milers d'estudiants van liderar una revolta pacífica per reclamar més democratització al país. El govern xinès va respondre decretant la llei marcial, traient els tancs al carrer i disparant contra els manifestants.

L' organització Mares de Tiananmen, que reuneix familiars de les víctimes mortals de la revolta, ha documentat detalladament fins a 202 morts, però l'abast final de la massacre és encara desconegut. " Aquella carnisseria sagnant va prendre milers de vides vibrants i va llançar milers de famílies a un abisme de desesperació", afirma l'organització en una carta oberta publicada aquests dies i signada per 127 famílies de víctimes de Tiananmen.

La revolta inacabada de Tiananmen

Diversos membres d'aquesta organització han estat posats sota arrest domiciliari o se'ls ha imposat restricció de moviments, com és habitual cada any quan s'apropa la commemoració. Zhang Xianling, de 81 anys, i Ding Zilin, de 82, mares de dos joves assassinats durant les protestes del 1989, són algunes de les persones que estan patint aquesta repressió, segons denuncia HRW.

" Trenta anys més tard, mentre les evidències criminals han estat cobertes per una façana de "prosperitat" formada per edificis imponents i passarel·les, els greus fets d'aquella matança estan gravats a la història. Ningú no pot esborrar-los; cap poder, per molt fort que sigui, pot alterar-los ", diu la carta de les famílies. "Duran aquests 30 anys, les autoritats xineses han reobert repetidament les ferides als nostres cors i hi han tirat sal", afegeixen.

Tot i que l'última persona que estava empresonada pels fets de Tiananmen del 1989 va sortir de la presó el 2016 –amb una salut mental molt inestable després de 27 anys empresonat per haver llançat una cistella contra un tanc en flames– els últims anys hi ha hagut noves sentències vinculades amb Tiananmen. Els anys 2011 i 2013 es van dictar diverses condemnes de 9 i 10 anys de presó per "incitació a la subversió" contra diversos activistes que havien participat a la revolta de Tiananmen i que ja havien complert sentències de presó però que continuaven sent crítics amb el govern xinès.

Aquest abril, a més, un tribunal xinès va condemnar a 3 anys i mig de presó Chen Xi, un antic estudiant de Sichuan que va participar en la revolta estudiantil en aquesta localitat l'any 1989, i que havia estat detingut el maig del 2016 per haver elaborat un licor commemoratiu de la tragèdia amb el nom Vuit Licor Sis Quatre, que fa referència de forma el·líptica a la data de la massacre de Tiananmen (4-6-89).

De fet, l'habitual censura del govern xinès s'intensifica aquests dies encara més per evitar qualsevol referència a Tiananmen a les xarxes socials i a internet. Fins i tot en els xats privats, la data del 4 de juny o el nom de Tiananmen són esborrats automàticament. Un estudi de les Universitats de Toronto i de Hong Kong ha trobat fins a 3.237 paraules clau que són censurades en les comunicacions xineses perquè fan algun tipus de referència a Tiananmen.

La mítica fotografia de l'home que es va enfrontar als tancs a la plaça de Tiananmen, encara desconegut i anomenat Tankman (home tanc), és una de les icones més perseguides per la censura xinesa, un fet que ha portat els internautes a generar diverses versions d'aquella imatge per tractar de burlar la censura.

A més de la censura, però, el silenciament de l'aniversari de la massacre va acompanyat també d'un increment de la repressió. Aquest dimarts, l'activista pels drets humans Hu Jia va ser detingut i traslladat a la ciutat portuària de Qinhuangdao, a uns 320 quilòmetres de casa seva, a Pequín, en una de les anomenades 'vacances vigilades' que en realitat el que intenten és allunyar persones de la capital per evitar que puguin organitzar protestes o commemoracions de la revolta.

El 17 de maig, un cineasta xinès, Deng Shuanbin, va ser detingut per tuitejar una fotografia que al·ludia a la massacre. El dia abans també havien detingut Shen Liangqing, un activista que va participar a la revolta de Tiananmen i que va ser acusat de "buscar brega i provocar problemes".

Dimarts que ve, 4 de juny, les úniques commemoracions oficials es faran a Hong Kong i no tindran ressò als mitjans xinesos, tot i que "moltes persones també ho commemoraran de manera privada a la Xina continental", assegura Yaqiu Wang, de HRW.