El rei belga accepta la dimissió del primer ministre però li demana que mantingui un govern interí fins al maig

L'administració de Charles Michel no tindrà capacitat per prendre iniciatives fins a les eleccions

Bèlgica començarà el 2019 amb un govern interí. Felip, el rei dels belgues, ha acceptat aquest divendres la dimissió de qui fins ara era el primer ministre del país, Charles Michel, tal com ha comunicat la casa reial. Michel va presentar la dimissió dimarts al vespre i des d'aleshores el rei Felip ha dut a terme una ronda de trobades amb diferents líders de diversos partits polítics. Finalment, ha anunciat que accepta la dimissió de Michel, però li demana que la seva administració mantingui un govern interí fins al maig, quan hi ha previstes les eleccions. 

Què vol dir un govern interí? Doncs que, des d'ara fins al maig, l'administració pública belga només ha de vetllar perquè tot rutlli però no pot prendre noves mesures. El pressupost queda bloquejat i només es gastarà en les despeses bàsiques i essencials. En el comunicat de la casa reial, el rei demana als polítics que garanteixin fins aleshores el bon funcionament del país. A partir d'ara i fins al maig, el rei es reunirà periòdicament amb els presidents i primer ministre en funcions per assegurar-se que tot rutlla. 

No és la primera vegada que Bèlgica es troba en aquesta situació, entre el 2010 i el 2011 va estar 589 dies sense govern per la incapacitat de les diferents posicions polítiques de posar-se d'acord. Ara, el dia de l'aniversari de Charles Michel, Bèlgica torna a trobar-se sense govern amb l'esperança que aquesta vegada només siguin cinc mesos. 

Entre dimarts i dijous el rei s'ha reunit amb gairebé totes les formacions, de qui ha volgut obtenir les garanties necessàries per fer el pas d'acceptar la dimissió de Michel i deixar-lo igualment al capdavant d'un govern sense atribucions. Però aquesta ronda de trobades no ha estat exempta de polèmica. El rei no s'ha reunit per exemple amb el partit d'extrema dreta, Vlaams Belang, el mateix que va organitzar diumenge passat una manifestació al centre de Brussel·les en contra de l'acord de l'ONU per a la protecció de migrants i que va acabar amb un centenar de persones identificades. 

Crisi de govern a Bèlgica per la marxa dels nacionalistes

L'origen d'aquesta crisi de govern s'ha de buscar en la política migratòria. El govern de Michel estava format per una coalició de quatre partits en què els nacionalistes flamencs de la Nova Aliança Flamenca (N-VA) eren una de les formacions majoritàries. Però aquest partit conservador, després d'una campanya xenòfoba, va oposar-se fa unes setmanes que Bèlgica signés el pacte de l'ONU per a la protecció de migrants i refugiats i va posar el primer ministre entre les cordes. Michel va decidir portar la decisió a votació parlamentària i va aconseguir prou suports a la cambra. No tenia el suport de tot el govern en bloc però amb la legitimació del Parlament va decidir viatjar a Marràqueix i signar el pacte. Immediatament després, els ministres del govern de la N-VA van abandonar l'executiu i van ser substituïts.

Però malgrat la voluntat de continuar endavant en minoria, Michel no va trobar els suports necessaris, per exemple, per tirar endavant els pressupostos del 2019 i a principis d'aquesta setmana es va enfrontar a l'amenaça d'una qüestió de confiança que tenia tots els números per perdre. Per això va presentar la seva dimissió davant el rei el mateix dimarts.  

Però Bèlgica té importants qüestions sobre la taula per resoldre, per exemple la política d'asil, que penja d'un fil després que els tribunals hagin suspès la decisió de l'antic secretari d'Estat, Theo Francken, de limitar la recepció de persones sol·licitants d'asil.