Alemanya: tants contagis com a Espanya però només 67 morts
Els hospitals alemanys tenen deu vegades més respiradors i llits dedicats a cures intensives
BarcelonaLa relació entre el nombre d’afectats i el de morts a Alemanya és sorprenentment baixa en comparació amb Itàlia i Espanya. També ho és respecte a altres països europeus. Ara com ara, només Corea del Sud i el Japó suporten la comparativa. Les diferències en l’estructura sanitària, així com en l’estratègia de detecció precoç, podrien ser-ne la causa.
Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries a Espanya, ha dit públicament que no ho podia explicar. “No ho sabem”, deia ahir divendres en la seva compareixença davant els mitjans de comunicació en resposta a la pregunta de com era possible que Espanya, que fregava els 20.000 afectats a aquella hora, registrés 1.000 defuncions, mentre que Alemanya, amb un nombre similar de contagiats, amb prou feines arribava a la setantena de morts.
A hores d’ara, cap expert assenyat podria donar una resposta concloent, fet que explicaria el breu argumentari de Simón. Fonts consultades per aquest diari, no obstant això, raonen que l’explicació es troba “molt probablement en el silenci”, és a dir, en el que no es diu prou clarament. Aquestes mateixes fonts, que prefereixen guardar l’anonimat, admeten que “avui estaríem parlant d’especulacions més que d’informacions verificades”. Això no exclou que hi hagi “pistes rellevants”.
Les fonts consultades consideren determinants tres factors per explicar què passa a Alemanya: el nombre d’unitats de cures intensives (UCI), el de llits destinats a aquestes unitats per a pacients crítics i el de respiradors, els aparells que faciliten la respiració artificial. En canvi, descarten com a factors diferencials el nombre de tests per a la detecció del Covid-19, per bé que ajuden a entendre la detecció precoç i la ràpida intervenció mèdica.
Les dades són les que són. Segons el ministeri de Sanitat, a Espanya hi ha unes 4.400 UCI i uns 5.500 llits als serveis de medicina intensiva, 4.627 dels quals formen part de la xarxa pública. Les mateixes dades assenyalen que hi ha uns 2.500 respiradors. L’ocupació mitjana d’una UCI oscil·la, segons la font, entre el 65% i el 80% i es calcula que entre un 5% i un 10% dels pacients requeriran suport respiratori. Tot plegat per a una població que voreja els 47 milions de persones. En el cas d’Alemanya, amb una població de 80 milions de persones, el nombre de respiradors ronda els 25.000. En les pròximes setmanes n’afegiran 10.000 més. D’altra banda, el sistema alemany disposa de 28.000 llits dedicats a cures intensives, una xifra que, segons informa l’agència Reuters, s’ampliarà pròximament fins als 50.000. Segons aquestes dades, Alemanya multiplica gairebé per 10 les disponibilitats d’Espanya.
Si l’ocupació mitjana de les UCI a Espanya se situa efectivament entre el 65% i el 80%, l’arribada massiva de casos que requereixen cures intensives és ben fàcil que acabi saturant el sistema o fins i tot “col·lapsant-lo”, especulen les fonts consultades. Sobretot si es té en compte que els malalts de Covid-19 necessiten més dies d’estada que altres patologies, afegeixen. La mitjana se situa entre 15 i 20 dies per al Covid-19 i uns 5 dies per a altres patologies. A això cal afegir-hi la dificultat del sistema espanyol per adquirir nous respiradors en un mercat internacional saturat per la demanda d’altres països.
Pel que fa al nombre de tests, Alemanya n’està fent 160.000 per setmana, ha assegurat al Financial Times Lothar Wieler, president de l’Institut Robert Koch, centre on es centralitzen les dades. La xifra contrasta amb l’espanyola, que supera de poc els 30.000 totals fets des de l’inici de la crisi, però també amb la resta de països, incloent-hi Corea del Sud, que en va arribar a fer uns 15.000 diaris. Les proves permeten detectar casos de Covid-19 fins i tot en pacients que pateixen pocs o cap símptoma i que tenen moltes més possibilitats de sobreviure. També indiquen que és probable que Alemanya tingui menys casos no detectats que els països on la prova és menys freqüent i que més del 80% de les persones infectades amb coronavirus siguin menors de 60 anys.
En termes estadístics, els percentatges de mortalitat disminueixen clarament, però el que continua sorprenent és el nombre tan minso de morts en termes absoluts. Podria ser degut al fet que la fase d’expansió de la malaltia és més primerenca a Alemanya que en altres països, admeten fonts del mateix institut. També diuen que les dades estan donant més temps al sistema per preparar-se per a quan la corba de creixement assenyali més velocitat de contagi.
En tot cas, quan aquest moment arribi, tant Alemanya com altres països nòrdics tindran un avantatge addicional, la seva estructura familiar. Moritz Kuhn i Christian Bayer, investigadors de la Universitat de Bonn, teoritzaven a la publicació Demographic Science Covid-19 que l’estructura dels nuclis familiars pot contribuir a explicar la velocitat d’expansió dels contagis. En països com Espanya els joves s’emancipen als 30 anys i almenys el 20% conviuen amb pares i avis. A Alemanya, segons Eurostat, s’emancipen als 24 i només el 5% conviuen amb pares i avis. La probabilitat de contacte és molt menor. Per tant, també ho és la de contagi.
