El Pakistan bombardeja Kabul i es declara en guerra "oberta" contra l'Afganistan
L'escalada entre els dos països és la més greu després de la signatura d'un acord de pau l'octubre passat, que va posar fi a una setmana de combats
BarcelonaL'exèrcit del Pakistan ha bombardejat durant la matinada d'aquest divendres objectius de Kabul, Paktia i Kandahar, a l'Afganistan, i ha declarat una "guerra oberta" al país veí, amb què comparteix una frontera de 2.600 quilòmetres. L'onada de bombardejos és l'escalada més gran fins ara del conflicte latent entre els dos països des del passat octubre, quan Kabul i Islamabad van acordar un alto el foc després d'una setmana d'hostilitats. L'actual situació d'enfrontament és la més greu des de la tornada dels talibans al poder, l'agost del 2021. Segons ha informat el portaveu del primer ministre del Pakistan en una compareixença davant la premsa internacional, els atacs del seu país han anat dirigits contra objectius militars de l'Afganistan.
Per la seva banda, el portaveu del règim dels talibans ha assegurat que els atacs pakistanesos no han deixat víctimes. "El covard exèrcit pakistanès ha dut a terme bombardejos en algunes àrees de Kabul, Kandahar i Paktia", ha dit, a més d'informar que el seu país ha respost a l'ofensiva amb "importants operacions de venjança contra posicions militars pakistaneses" dins l'Afganistan. En un comunicat oficial, el govern talibà també assegura que ha llençat diversos atacs aeris contra centres de comandament i bases militars estratègiques a l'interior del Pakistan. D'acord amb diferents fonts internacionals, els talibans haurien fet servir per primera vegada drons per atacar les posicions enemigues.
El ministre de Defensa del Pakistan, Khawaja Asif, ha afirmat en un missatge a X que la "paciència" dels pakistanesos "s'ha acabat": "A partir d'ara, estem en guerra oberta", ha reblat. Hores després de l’inici de l’atac, el primer ministre del Pakistan, Muhmmad Shehbaz Sharif, ha advertit que les forces armades del país tenen la "plena capacitat per reduir a pols qualsevol ambició agressiva", i ha asseverat que les forces armades respondran "contundentment" qualsevol incursió.
La declaració de "guerra oberta" del Pakistan, en paraules de l’executiu, arriba després que fa cinc dies el país ataqués amb incursions aèries suposats refugis de grups militars de l'Afganistan que actuen principalment a la frontera, coneguda amb el nom de Línia Durand. Aquests atacs van rebre resposta per part de Kabul, amb enfrontaments a la mateixa zona fronterera en les hores prèvies al bombardeig d’aquesta matinada. En el decurs dels combats, les autoritats pakistaneses asseguren que han matat 133 talibans i que van causar més de 200 ferits. Per la seva banda, el govern talibà ha comptabilitzat 55 baixes entre els soldats pakistanesos.
Hores abans de l'atac, els talibans havien donat per acabada la seva darrera ofensiva a la frontera, en què asseguren que havien confiscat "desenes d'armes lleugeres i pesades, munició i equipament militar". El govern talibà, a més, advertia que té "prou recursos" per respondre un atac del Pakistan: "Si ells actuen amb imprudència, nosaltres respondrem de manera similar, i els seus centres importants i les principals ciutats seran atacats", declarava el portaveu afganès, Zabihullah Mujahid.
Relacions històricament tenses
L'establiment de la Línia Durand entre el Pakistan i l'Afganistan per l'Imperi Britànic i l'emirat de Kabul en l'època colonial va dividir grups ètnics, creant unes tensions que encara avui s'arrosseguen. La comunitat internacional, majoritàriament, i el Pakistan reconeixen el traçat d'aquesta línia com a frontera amb l'Afganistan, però Kabul actualment la rebutja.
L'esmentat retorn dels talibans al poder el 2021 ha tibat encara més unes relacions ja complexes entre tots dos països. El creixement de grups militars com el Tehrik-i-Taliban Pakistan (TTP) ha incrementat les hostilitats i ha fet augmentar les tensions frontereres. Tot i alguns intents de negociació a finals del 2025, les relacions no s'han redreçat, i en les darreres setmanes els enfrontaments s'han succeït fins a arribar a la declaració de guerra d'aquesta matinada. El Pakistan acusa també els talibans d'estar darrere d'actes terroristes al seu país, com per exemple l'explosió el passat 6 de febrer a una mesquita xiïta d'Islamabad, que va deixar un saldo de 31 morts i 169 ferits.
Militarment, el Pakistan té l'avantatge per un marge molt ampli. És una potència militar significativa amb centenars de tancs i avions, així com tecnologia de defensa avançada. Per la seva banda, el govern talibà de l'Afganistan disposa d'equipament militar abandonat per les antigues forces afganeses i estrangeres. I, malgrat les sancions, diversos informes suggereixen que ha estat capaç d'adquirir material militar a través del mercat negre.
Fins ara, no hi ha proves que disposi dels avions o de la capacitat per llançar atacs aeris en profunditat dins del Pakistan. Però, com a grup, els talibans van mantenir més de vint anys de guerra contra els Estats Units i els seus aliats de l'OTAN, per la qual cosa la seva capacitat per dur a terme una guerra de guerrilles i no convencional està més que demostrada.
En l'últim enfrontament, de l'octubre de l'any passat, el govern talibà va utilitzar drons per atacar objectius al Pakistan. Els drons, que són barats, petits i fàcils de fer servir, alteraran sens dubte la naturalesa d'aquest conflicte, tal com han canviat els camps de batalla arreu del món.
La dificultat per avaluar fins on podria arribar aquesta última escalada prové, en part, de la falta d'informació fidedigna per ambdues parts. El govern talibà no permet un accés fàcil als periodistes estrangers, i verificar la informació, especialment a les zones frontereres, és encara més difícil. Al Pakistan, obtenir aquesta informació tampoc no és gens senzill.