Àfrica
Internacional  /  Àfrica 12/09/2022

Líbia: una altra guerra a l'horitzó

El país segueix dividit en dos grans blocs hostils que han protagonitzat diversos enfrontaments violents

Ricard G. Samaranch
3 min
Imatges d'un cotxe en flames al voltant de l'ambaixada dels EUA a Benghazi, Líbia, diumenge 11 de setembre de 2022.

TunisEls carrers de Trípoli han recuperat la tranquil·litat després dels combats entre milícies rivals a finals d'agost en què van morir més 32 persones i més de 150 van resultar ferides. Bona part de les víctimes van ser civils, incloent-hi el còmic Mustafà Baraka, que estava gravant un vídeo prop de la zona en disputa. Els enfrontaments, els més violents dels darrers dos anys, van ser producte de la lluita que lliuren dos governs rivals per aconseguir el control del país nord-africà, i fan témer que hi torni a haver una guerra civil. Més d'una dècada després de la caiguda del règim del dictador Muammar al-Gaddafi, el país magribí continua enfonsat en la inestabilitat i la violència.

Des del 2014, el país està dividit en dos grans blocs hostils , cadascun format per un reguitzell de milícies i amb el suport de diverses potències internacionals amb interessos a Líbia, el país amb les reserves de petroli més importants del continent africà. Durant aquest període, la composició i els líders de cada camp han anat variant, però s'ha mantingut una mateixa realitat: l'esclat cíclic de combats, intercalats per treves d'una durada variable.

Cap dels dos contendents d'aquesta última batalla de Trípoli va protagonitzar l'anterior, per bé que hi ha un personatge que continua desenvolupant un paper clau, el general Khalifa Haftar. És el seu nou aliat, Fathi Bashaga, nomenat primer ministre pel Parlament de Tubruq al febrer, qui va provocar l'inici de les hostilitats en el seu intent d'assaltar la capital líbia. Igual que Haftar abans, va fracassar en l'intent. El seu adversari és Abdul Hamid Dbeiba, elegit primer ministre el març del 2021 en el marc d'un diàleg nacional afavorit per l'ONU.

"Dbeiba va ser el guanyador d'aquesta ronda, gràcies en bona part al suport de Turquia", sosté l'analista Beshir Jouini. Turquia és l'única potència estrangera amb una presència militar important a Trípoli. El suport d'Ankara, sigui militar o només d'intel·ligència, va permetre a les tropes lleials a Dbeiba bombardejar una potent columna alineada amb Bashaga que es dirigia a Trípoli provinent de Misrata i que, finalment, es va veure obligada a girar cua. "Turquia té bones relacions també amb Bashaga, però temia que la seva ofensiva derivés en una llarga guerra, i portés el caos a Trípoli. I això era una cosa que Erdogan no es podia permetre abans de les eleccions, ja que la intenció militar a Líbia és un tema controvertit dins de Turquia", apunta Jalel Harchaoui, investigador especialitzat a Líbia del think tank RUSI.

Full de ruta estancat

Després d'un llarg procés de prop de dos anys apadrinat per l'ONU, es va dissenyar un full de ruta acordat amb els principals actors polítics del país que havia de desembocar en unes eleccions presidencials el mes de desembre passat. Tot i això, les discrepàncies sobre quins candidats podrien prendre part en la contesa electoral, i la incapacitat de la Junta Electoral de concloure els preparatius necessaris, van forçar el seu ajornament indefinit. Des de llavors, el panorama polític està estancat, amb la presència de dos governs que es reclamen com a legítims, però sense cap base legal. Dbeiba té el seu mandat caducat, i Bashaga va ser nomenat per un Parlament escollit el 2014 i que, per tant, que també ha excedit el seu mandat.

"A curt termini, hi podria haver combats als voltants de Trípoli, però no a la capital, que Dbeiba ara ja controla plenament. Però no crec que hi hagi una guerra de gran abast. Bashaga i Haftar no tenen prou força per provocar-la", considera Harchaoui. L'eix Bashaga-Haftar té com a principals aliats Egipte, França i Rússia, però cap d'aquests països posseeix tropes a Trípoli o els seus voltants. Pel que fa a Dbeiba, compta amb el favor d'Itàlia, els EUA i el Regne Unit.

Per tant, a curt termini l'escenari més probable és el manteniment uns mesos més de l'statu quo actual. "En les properes setmanes, tots els actors parlaran d'eleccions, però hi ha poques opcions que s'acabin celebrant", vaticina Harchaoui. Després de la seva victòria, sembla poc probable que Dbeiba s'arrisqui a anar a unes eleccions que podria perdre. I si es consolida la treva actual, els seus valedors internacionals preferiran consolidar la precària estabilitat actual a la incertesa d'unes eleccions amb un resultat que probablement seria rebutjat pels derrotats a les urnes.

stats