50 anys de l’operació Cóndor: una estratègia coordinada de repressió a l’Amèrica Llatina

Buenos AiresA finals de novembre de 1975, tot just fa 50 anys, tenia lloc a Santiago de Xile una reunió secreta entre membres dels serveis d’intel·ligència de Xile, Bolívia, l’Argentina, el Paraguai i l’Uruguai. En aquella trobada, es va formalitzar un sistema transnacional de repressió coordinada entre aquests països, amb l’objectiu d’aplacar l’oposició d’esquerres a través de la persecució i la desaparició de persones. L’estratègia, a la qual més tard se sumarien el Perú, l’Equador i el Brasil, es va anomenar “operació Cóndor”, en honor a l’au emblemàtica dels Andes que vigila des de les altures sobrevolant el continent i que en l'àmbit militar s’utilitza per transmetre força i domini.

L’operació Cóndor buscava “completar la dominació de la dreta”, explica a l’ARA l’investigador John Dinges, que va viure a Xile, treballant com a periodista, durant el darrer any del govern de Salvador Allende i durant cinc anys de la dictadura d’Augusto Pinochet: “Cóndor va ser una aliança entre civils, empresaris, persones de la dreta tradicional i una nova onada ideològica que abastava idees feixistes de construcció de governs totalitaris”. En un context de Guerra Freda, en què els Estats Units i la Unió Soviètica es disputaven l’hegemonia ideològica del món, la dreta a Amèrica Llatina va desplegar tots els seus recursos per assegurar-se que el comunisme no s’estenia a la regió: “l’objectiu d’acabar amb l’esquerra era internacional, per la qual cosa la solució havia de ser, també, internacional”, diu Dinges.

Els blancs a abatre eren membres de moviments revolucionaris, guerrilles, organitzacions sindicals i, en alguns països, membres de l’Església que donaven més suport als moviments progressistes que als conservadors. Com que es tractava d’una estratègia coordinada entre estats, l’exili va deixar de ser un lloc segur per a la dissidència: Federico Jorge Tatter Radice és el fill de Federico Jorge Tatter Morinigo, militant comunista del Paraguai que es va exiliar a Buenos Aires amb la seva dona i els seus tres fills, fugint de la dictadura d’Alfredo Stroessner, i que finalment va ser fet desaparèixer per membres de les forces armades de l'Argentina, sota el règim de Jorge Rafael Videla.

Tatter Radice, que només tenia 17 anys quan es van endur el seu pare de casa, recorda una infantesa de mudances constants, canvis de país i secretisme: “A l’Argentina sabien perfectament qui era el meu pare, qui érem els seus fills, qui era la seva dona i on vivíem, molt abans que existís el nom Cóndor”, diu en conversa amb l’ARA. Els països van posar en comú bases de dades que, tot i que força rudimentàries comparades amb la tecnologia d’avui, servien per monitoritzar els moviments transfronterers de la dissidència.

Crims contra la humanitat

I és que la repressió, com a tal, havia començat abans del 1975, com per exemple a Xile amb el cop d'estat de 1973 contra Salvador Allende. Alicia Lira, que llavors era militant comunista, recorda els anys del govern de la Unitat Popular com a“inoblidables”, plens de “compromís, humilitat, sentit col·lectiu i senzillesa”, fins que la dictadura de Pinochet es va imposar i es va endur el seu marit –“mi negro”, com li deia ella–, de matinada, arrencat del llit a la casa que compartien. “El vaig anar a reconèixer l’endemà al servei mèdic forense: l’havien executat de camí a l’aeroport i l’havien deixat llençat a terra”, relata en conversa amb l'ARA. Lira ha dedicat la seva vida a l’activisme pels drets humans i, des del 2009, presideix l’Agrupació de Familiars d’Executats Polítics de Xile.

La tortura, l’execució i desaparició de persones, la violència sexual i el segrest de bebès van ser mètodes utilitzats en l’operació Cóndor, que va instaurar un clima de tensió i vigilància obsessiva a la regió. A mesura que les dictadures anaven afeblint-se, entre finals de la dècada dels 70 i la primera meitat dels 80, també es va afeblir el sistema de repressió que les mantenia unides. Segons John Dinges, l’operació Cóndor va ser “un èxit” en els seus objectius, ja que “va destruir democràcies i va afeblir l’esquerra com a opció revolucionària” en els anys posteriors. No va ser fins al 1992 quan, al Paraguai, es van descobrir els Arxius del Terror, una sèrie de documents que confirmaven l’existència del pla i que van conduir a diverses investigacions fins a arribar als judicis per l’operació Cóndor, que van començar el 2013 a Buenos Aires i posteriorment en altres països, com a Itàlia, sota jurisdicció internacional.

En els judicis, es va aplicar el principi jurídic dels “crims contra la humanitat”, que estableix que certs delictes no prescriuen i es poden jutjar en qualsevol país del món. John Dinges assegura que una conseqüència probablement inesperada de l’operació Cóndor va ser el procés de reparació democràtica que es va viure tot seguit a Amèrica Llatina: “Cóndor va ser una vacuna contra la repressió i l’arbitrarietat a la regió, que durant els 90 i els 2000 va consolidar polítiques de memòria, veritat i justícia”.

Malgrat que Cóndor no va ser una política específicament creada i implementada pels Estats Units –com s’afirma de vegades–, sí que és ben sabut que els règims autoritaris d’Amèrica Llatina tenien el vistiplau de la Casa Blanca, amb Henry Kissinger com a secretari d’Estat. Sobre si avui la política de seguretat de Donald Trump, en coordinació amb governs de dretes com els de Daniel Noboa a l’Equador, Nayib Bukele al Salvador o Javier Milei a l’Argentina, es podria considerar una operació Cóndor 2.0, Dinges respon amb rotunditat que “no”, ja que fer-ho “seria distorsionar el que va ser Cóndor originalment”. No obstant això, hi troba una semblança: “Cóndor es basava en la xenofòbia, en la sospita cap a l’estranger”, i recorda com “a Xile, la junta militar solia dir que «venen els estrangers extremistes a matar xilens»”. Sobre aquest mateix principi geopolític –l’odi a l’estranger–, és sobre el que Trump duu a terme la seva política migratòria, afirma Dinges, “que es concreta en assassinats de persones en llanxes a les costes d’Amèrica Llatina”.