La camaleònica flota fantasma de Putin surt a la llum

Berlin i LondresMentre l'armada estatunidenca perseguia en els últims dies un petrolier vell i atrotinat des de Veneçuela fins a l'Atlàntic, el vaixell fugitiu va anar canviant d'identitat. Abans conegut com a Bella 1, el petrolier es va rebatejar com a Marinera. Ja no afirmava procedir de Guyana. La seva nova bandera, pintada a correcuita sobre el casc per la mateixa marineria, era la tricolor russa.

Segons experts marítims, l'atribolat assumpte d'una identitat russa probablement pretenia dissuadir els Estats Units de continuar la caça i invocar l'amenaça d’una potencial resposta de Moscou davant de qualsevol confiscació. Així i tot, la Navy va continuar i va interceptar el vaixell dimecres a les aigües entre Islàndia i Escòcia, amb la col·laboració dels britànics. De moment, el Kremlin no ha articulat una resposta significativa. Amb tot, l'adopció de la bandera russa per part del vaixell s’inscriu en una tendència més àmplia: els anomenats petroliers de la flota a l’ombra busquen el segell de protecció russa a mesura que els països occidentals intensifiquen l’aplicació de la llei contra el comerç il·lícit de petroli arreu del món.

Cinc petroliers que han operat recentment en aigües veneçolanes –inclòs el Marinera– han canviat la seva bandera per la russa en els últims dies, segons una anàlisi del New York Times. Tots han estat objecte de sancions dels Estats Units per transportar petroli iranià o rus. De fet, el Marinera havia estat sancionat pels Estats Units per transportar petroli iranià, i segons les dades de Kpler i TankerTrackers.com, dues empreses que segueixen els enviaments globals de cru, no hi ha constància que n'hagi transportat de rus en els últims anys. El mes passat 17 vaixells de la flota a l'ombra van hissar la bandera russa, segons Lloyd’s List, una publicació d’intel·ligència i dades marítimes, i més de 40 han fet el mateix des del juny passat.

"En essència, aquí hi ha un intent d'aconseguir més seguretat", diu Richard Meade, editor en cap de Lloyd’s List. "Després d'haver passat per quatre o cinc banderes falses, ara veiem vaixells que, bàsicament, es registren a Rússia". Durant anys, vaixells envellits de la flota a l’ombra, com el Marinera, han estat un element vital per a estats com Veneçuela, l'Iran i Rússia, així com per a actors no estatals com els càrtels de la droga, cosa que els ha permès esquivar sancions mitjançant l’enviament encobert de petroli arreu del món. Sovint onegen banderes de conveniència de llocs com les illes Cook, o no en porten cap, amagant els vincles amb els països que els utilitzen.

Massa vulnerables

Aquesta manera d'operar, però, també feia els vaixells vulnerables. Funcionaris nord-americans han afirmat que la bandera de Guyana amb què estava registrat el Bella 1 era falsa. Això el convertia en un petrolier sense estat, susceptible de ser abordat d'acord amb el dret internacional quan la Guàrdia Costanera s'hi va acostar al Carib a finals del 20 de desembre. Es creu que el vaixell es dirigia a carregar petroli a Veneçuela abans de girar cua i fugir. I mentre la Guàrdia Costanera el perseguia, el vaixell va ser inscrit al Registre Marítim Rus. Rússia va presentar aleshores una sol·licitud diplomàtica formal en què demanava als Estats Units que aturés la persecució.

"El risc d'abordar un vaixell amb bandera de les illes Cook és ínfim, perquè les illes Cook senzillament no prendran cap mena de represàlia", diu Elisabeth Braw, investigadora sènior del think tank Atlantic Council. "Però si abordes un vaixell amb bandera russa, t'ho has d'haver pensat dues vegades", perquè el risc és molt més alt. Però aquest cop la dissuasió no va funcionar. Moscou va enviar un vaixell rus, presumiblement per oferir escorta. Però l'armada dels Estats Units va abordar el Marinera abans que arribessin els russos.

La reacció inicial del govern rus ha estat continguda, amb comunicats lacònics emesos pel ministeri d’Afers Exteriors i el ministeri de Transports. Aquesta resposta arriba en un moment en què Moscou està invertint esforços a millorar les relacions amb el president Trump, que ha liderat una iniciativa per intentar posar fi a la guerra d’Ucraïna i que, en alguns moments, s'ha alineat amb les demandes del Kremlin. En els últims mesos Rússia ha minimitzat deliberadament els elements de fricció amb els Estats Units, amb l’objectiu de no malmetre aquest acostament.

Durant anys, el Kremlin ha negat utilitzar vaixells de l’anomenada flota a l’ombra per transportar carburants, malgrat que els experts n'han identificat centenars que Rússia fa servir amb aquesta finalitat. Una anàlisi publicada dos anys després de l’inici de la guerra contra Ucraïna per la Kíiv School of Economics concloïa que gairebé el 70% del petroli rus es transportava mitjançant petroliers de la flota fantasma, un fenomen que va començar el 2022 com a resposta de Moscou a les sancions occidentals.

Mentre que els Estats Units van confiscar aquell vaixell sense incidents, Rússia ha actuat amb més agressivitat per protegir els de la flota a l’ombra que són més a prop de les seves costes. El maig passat les autoritats estonianes van intentar aturar el petrolier anomenat Jaguar, que navegava pel Bàltic i que Estònia havia considerat apàtrida. Rússia va enviar un avió de combat com a demostració de força per protegir-lo. Havia carregat petroli rus i navegava cap a l’Índia. La marina estoniana va escortar el vaixell fins a aigües russes.

"Hi ha hagut molta controvèrsia a Europa sobre què fer amb aquests petroliers", ha explicat Gonzalo Saiz Erausquin, investigador del Royal United Services Institute, un centre britànic d’estudis sobre defensa i seguretat. "Mai no havien pres una mesura tan dràstica".

La Unió Europea i el Regne Unit han imposat sancions a gairebé 600 vaixells de la flota a l'ombra vinculats al comerç il·legal de petroli rus. Després d'una sèrie d’episodis en què aquests vaixells estaven relacionats amb danys a cables submarins, els països també han començat a recórrer a accions militars. El desembre del 2024 comandos finlandesos van prendre el control d’un petrolier sospitós d'haver tallat diversos cables, i l'octubre passat la marina francesa va abordar un altre petrolier sospitós.

© The New York Times