Crisi al Perú: destituïda la presidenta Dina Boluarte
El Congrés declara la seva "incapacitat moral" per fer front a la inseguretat ciutadana i l'auge del crim organitzat
BarcelonaEl Congrés del Perú ha destituït aquest dijous a la nit de manera exprés la presidenta del país, Dina Boluarte, després de declarar la seva "permanent incapacitat moral" per fer front a la creixent inseguretat ciutadana i a l'auge del crim organitzat. La destitució es produeix quan falta mig any per a les eleccions generals del 2026. Els comicis es mantenen i fins llavors liderarà el govern el president del Congrés, José Jerí, que ha assumit el càrrec de cap de govern de forma interina.
El legislatiu peruà ha aprovat fins a quatre mocions per fer fora Boluarte del poder, que han rebut el suport de 122 vots a favor d'un total de 130. Es tracta d'una xifra molt superior als 87 vots necessaris perquè la destitució fos exitosa. Boluarte ni tan sols s'ha presentat a l'hemicicle per defensar-se.
La primera presidenta dona del Perú veu així fulminat el seu mandat de dos anys i deu mesos, des que a finals del 2022 va assumir la presidència després de la caiguda fa tres anys del president Pedro Castillo, del qual era vicepresidenta. Com que Boluarte no té ara vicepresidents, la presidència interina del país l'assumeix el president del Congrés, José Jerí, que ja ha fet un discurs per prometre "humilitat, empatia i reconciliació nacional" per poder afrontar "una crisi constant que sembla no tenir fi", ha dit.
Boluarte s'havia convertit en la presidenta més impopular de l'Amèrica Llatina, amb una aprovació d'un 3%, segons diverses enquestes. Darrere d'aquesta situació hi ha les més de 50 morts durant la repressió a les protestes que demanaven noves eleccions, després de la destitució i empresonament de Castillo, i nombroses investigacions per presumpta corrupció i enriquiment il·lícit.
Jerí ha promès treballar per "construir acords mínims" entre la classe política i per "començar a establir les bases d'un país que permeti, justament, generar una reconciliació entre tots els peruans". "Hem de posar aquestes bases avui", ha emfatitzat, i ha remarcat que el principal mal que afecta actualment el país és "la inseguretat ciutadana".
"El principal enemic és a fora, als carrers, són les bandes criminals i les organitzacions criminals, i com a enemics els hem de declarar la guerra", ha anunciat, i s'ha manifestat convençut que es "guanyarà aquesta guerra", informa Efe. També s'ha compromès a garantir que les pròximes eleccions, que se celebraran l'abril del 2026, es duran a terme amb "transparència, legalitat i neutralitat".
Una presidenta acusada d'enriquiment il·lícit
Boluarte era a l’ull de l’huracà des de fa més d'un any sobretot pel cas dels rellotges de luxe i joies que suposadament no va declarar. En concret, es tracta d’una col·lecció de quinze rellotges de luxe que, segons una investigació periodística, Boluarte ha portat en diferents actes oficials des de mitjans del 2021, primer com a vicepresidenta de Pedro Castillo i després com a cap d’estat. Entre ells hi ha un Rolex valorat en 19.000 dòlars.
Aquell cas ja l'havia fet afrontar altres mocions de censura, que sempre havien estat rebutjades al Congrés i no havien ni arribat a la fase de debat. Però finalment la votació d'aquest dijous ha fet un gir i ha acabat amb la destitució de Boluarte. El canvi ha estat la participació de partits de dretes que històricament li havien donat suport, incloent-hi Renovació Popular, de Rafael López, i Força Popular, de Keiko Fujimori, filla de l'expresident Alberto Fujimori. S'espera que tots dos, pesos pesants de la política peruana, es presentin candidats a la presidència a les eleccions de l'abril del 2026.
Boluarte va arribar al poder el desembre de 2022 quan el seu predecessor, el president Pedro Castillo, sota el qual ella mateixa havia exercit com a vicepresidenta, va ser destituït i arrestat després d'intentar dissoldre el Congrés. La destitució de Castillo va generar mesos de protestes generalitzades sobretot a les comunitats rurals andines i indígenes, unes manifestacions que van deixar molts morts. Els grups de drets humans acusen el govern de Boluarte de fer un ús excessiu de la força per reprimir aquestes protestes.
