El judici contra Maduro tira endavant tot i que el líder veneçolà diu que no té diners per defensar-se
El magistrat s'inclina perquè sigui l'estat veneçolà qui n'assumeixi el cost, però Washington s'hi oposa
BarcelonaLa segona audiència de Nicolás Maduro davant el jutge als Estats Units acaba amb més dubtes que certeses. Queda clar que el judici tira endavant, ja que el jutge ha descartat desestimar el cas tal com demanaven els advocats dels acusats. Ara bé, no s'han resolt dues de les principals incògnites. D'una banda, queda a l'aire qui ha de pagar la defensa del president veneçolà deposat i la seva dona, Cilia Flores, que també va ser capturada en l'atac del gener i està, com Maduro, detinguda a Nova York. D'altra banda, és encara incert quan començarà el judici; la vista ha acabat sense que s'hagi fixat una data ni cap horitzó.
La compareixença d'avui arribava després que en els darrers dies Maduro i Flores hagin remarcat que no tenen prou recursos per pagar la seva defensa, que en judicis com el que s'enfronten pot costar milions de dòlars. L'expresident veneçolà i la seva dona consideren que, a causa del càrrec institucional de Maduro, és l'estat veneçolà qui ha de pagar els seus advocats. L'administració Trump, però, no ho veu amb bons ulls. Sosté que les sancions que aplica a Veneçuela invaliden aquesta opció, i vol obligar els acusats a pagar els costos de la defensa amb els seus fons personals. En la vista, segons alguns periodistes que hi han pogut accedir, el jutge s'ha inclinat per l'opció que defensen Maduro i Flores, però de moment no s'ha pres cap decisió.
Aquesta segona jornada davant el jutge, que precedeix la que ja va tenir lloc el 6 de gener, estava centrada en diverses qüestions de procediment. Era una declaració més aviat rutinària, i ja abans que comencés no s'esperaven grans novetats. Durant la seva intervenció, la fiscalia dels Estats Units ha assegurat que els acusats han "saquejat" Veneçuela per al seu propi benefici, i al seu torn, el jutge Hellerstein ha constatat que, un cop detinguts als EUA, Maduro i Flores "no representen cap amenaça per a la seguretat nacional" del país, sense que això tingui per ara cap conseqüència per a ells.
Maduro i Flores, retinguts a Nova York en una presó federal d'alta seguretat, estan acusats per Washington de "conspiració narcoterrorista" i altres delictes relacionats amb el tràfic de drogues. Abans de l'atac contra Veneçuela, els Estats Units van perpetrar durant la tardor desenes d'atacs a suposades narcollanxes al Pacífic i al Carib, matant desenes de mariners i sense aportar proves públiques sobre si les llanxes realment transportaven droga. Va ser el pretext que la Casa Blanca va utilitzar llavors per justificar l'operació contra Maduro i Flores, però poques hores després de l'atac Trump ja parlava obertament de fer-se amb el petroli del país, que té les reserves de cru més grans del món.
Tres mesos de canvis a Veneçuela
Mentre Maduro s'asseia davant del jutge a Nova York, a Caracas, Nicolás Maduro Guerra, fill del president deposat, ha encapçalat un acte en suport al seu pare. Durant els parlaments, el també diputat a l'Assemblea Nacional ha titllat "d'il·legítim i il·legal" el procés judicial contra el líder veneçolà. Maduro Guerra ha rebutjat les acusacions que els EUA imputen al seu pare, i ha fet una crida a alçar la veu "per la veritat".
Qui no s'ha pronunciat sobre la vista d'avui és Delcy Rodríguez. El seu silenci destaca, ja que fins que els Estats Units van segrestar Mauro ella era la vicepresidenta i mà dreta a l'executiu de l'aleshores president veneçolà, i ha demanat el seu alliberament en diverses ocasions, tot i que cada cop de forma més discreta. En aquest sentit, va en concordança amb l'acostament forçós que Rodríguez ha fet amb els Estats Units.
Des de la captura de Maduro en l'atac dels Estats Units contra Veneçuela del 3 de gener d'enguany, les relacions entre els dos països han canviat dràsticament. El mateix Hellerstein ho ha constatat durant l'audiència: "Ara [els Estats Units] fan negocis [amb Veneçuela]", ha recalcat. Sota la tutela de Washington, el chavisme ha liberalitzat l'economia. Caracas ha dut a terme importants modificacions legislatives, essencialment reformant la llei d'hidrocarburs i aprovant una nova llei de mines que busquen donar cobertura legal a les inversions estrangeres privades a l'illa.
El país també ha trencat els llaços amb Cuba. Diversos funcionaris cubans que formaven part de l'equip de seguretat del govern veneçolà han marxat cap a l'Havana, i Washington prohibeix a Caracas enviar petroli al castrisme, clau per a l'economia de l'illa, fet que agreuja una situació que ja era complicada al país.