L'admiradora de Bukele que governarà Costa Rica: "El canvi serà profund i irreversible"
Laura Fernández ha guanyat les eleccions amb promeses de mà dura en matèria de seguretat i de reformes constitucionals
BarcelonaAmb promeses de "mà dura" en matèria de seguretat i de reformes constitucionals, Laura Fernández ha guanyat la primera ronda de les eleccions presidencials de Costa Rica per una majoria aclaparadora i serà la nova presidenta. Amb l'escrutini gairebé acabat, la candidata del Partit del Poble Sobirà –que s'ha presentat com a "hereva" de l'actual president, Rodrigo Chaves– ha obtingut més d'un 48% dels vots i s'ha situat molt per davant del segon candidat, el socialdemòcrata Álvaro Ramos, que s'ha quedat amb un 33,3%.
Fernández, amb només 39 anys, es converteix en la segona dona que guanya la cadira presidencial en la història de Costa Rica després de la socialdemòcrata Laura Chinchilla, que va governar entre el 2010 i el 2014. "El mandat que m'ha donat el poble sobirà és clar; el canvi serà profund i irreversible", ha declarat durant el discurs de victòria, en què ha donat per tancat un cicle polític i s'ha compromès a fundar "la tercera república", evocant reformes institucionals i constitucionals.
Qui va ser ministra de la Presidència i de Planificació durant el govern de Chaves –i fins i tot va ser la seva cap de gabinet– agafa ara el testimoni del líder conservador, que va arribar al poder el 2022 amb un discurs populista i pretesament renovador, carregant contra la corrupció i la inseguretat creixent. Fernández s'ha compromès a continuar aplicant les polítiques de seguretat iniciades pel seu predecessor per combatre la violència i el narcotràfic, entre les quals hi ha acabar de construir un centre penitenciari d'alta seguretat seguint el model de la megapresó CECOT d'El Salvador ideada per Nayib Bukele.
També ha posat sobre la taula noves propostes, entre les quals hi ha reformes constitucionals i institucionals que impliquen canvis en l'organització del poder judicial i la possible reelecció presidencial si aconsegueix la majoria qualificada al congrés, cosa que a hores d'ara la Constitució del país impedeix.
Amb un parlar teatral i una presència en escena desacomplexada, el seu ascens al poder també s'explica per una retòrica populista heretada del seu predecessor –que rebia la fama d'irreverent amb les elits–. “Perquè des del dia número u, vostè va confiar en mi, vostè va creure en mi i vostè va saber valorar els meus mèrits propis i donar-me la confiança per ser avui la presidenta electa de Costa Rica –ha dit Fernández al seu mentor en una videotrucada televisada després d'anunciar-se els resultats preliminars–. La vostra feina, el vostre llegat en benefici d'aquest poble beneït, està en bones mans”.
Punta de llança del model Bukele
La pròxima presidenta costa-riquenya s'ha declarat obertament admiradora de les polítiques de Nayib Bukele, que han fet baixar els índexs de criminalitat i han provocat una onada de detencions arbitràries i desaparicions forçades. En la seva línia, Fernández ha defensat que quan governi promulgarà l'estat d'emergència a les zones amb alta criminalitat, per limitar-hi les llibertats civils.
El seu grup, el Partit del Poble Sobirà, es defineix com a "liberal en l'àmbit econòmic i conservador en l'àmbit social", i aquest missatge familiar, que ha reforçat amb la seva idea de família (està casada i té una filla), l'ha ajudat a obtenir el suport dels grups evangèlics del país, cada cop més potents. Però també ha rebut suport entre sectors liberals, que demanen polítiques econòmiques de lliure mercat.
La seva victòria és l'expressió d'una tendència conservadora que cada cop guanya més pes arreu de l'Amèrica Llatina i que, empesa per la preocupació sobre la seguretat, també arriba a Costa Rica, un país cèlebre per ser una de les democràcies més estables i pacífiques d'Amèrica. Últimament, però, està immersa en una onada de violència. Des del 2023 ha registrat gairebé 900 homicidis a l'any, unes xifres un 50% més altes que abans que Chaves assumís el càrrec el 2022.
A més de confirmar una tendència regional cap a governs conservadors, el triomf de Fernández planteja reptes per a les institucions del país. Fernández s'ha compromès a reformar el sistema judicial, al qual Chaves ha acusat de sabotejar el seu govern. Juntament amb la seva ambició per perfilar un nou ordre institucional i amb la intenció de canviar les lleis de reelecció polítiques, el plantejament ha despertat crítiques d'alguns sectors, que l'acusen d'erosionar la democràcia.
