L'Amèrica Llatina, amenaçada per una nova onada intervencionista dels EUA

BarcelonaLa història recent va plena d'episodis d'intervencions dels Estats Units, així com d'altres grans potències, en països del sud global per influir en les decisions polítiques i econòmiques a favor del seus interessos. A l'Amèrica Llatina i en el cas dels EUA, els exemples explícits més recents són el suport als cops d'estat i a les dictadures neoliberals de la segona meitat del s. XX. Després d'una suavització d'aquestes dinàmiques en les darreres dècades, des de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, sobretot en aquest segon mandat, l'intervencionisme s'ha tornat novament més ferotge i menys dissimulat, i en els darrers mesos els casos d'ingerències s'han multiplicat.

"No és res nou, però feia molt de temps que no es veia d'aquesta manera tan flagrant", constata la investigadora del CIBOB, Ana Ayuso. Washington assegura en la seva renovada estratègia de seguretat nacional –la mateixa en què apunten que recolzaran partits d'extrema dreta a Europa, un continent en declivi– que l'Amèrica Llatina forma part del seu espai de seguretat i que, per aquest motiu, hi intervindran en tot allò que pugui afectar-los. Això suposa "posar per escrit una pràctica que ja duien a terme", assevera Ayuso.

Un dels darrers exemples més recents i tronats d'ingerències dels EUA al continent ha estat a l'Argentina, on just abans d'una convocatòria electoral Trump va condicionar el swap financer a la continuïtat del partit de Javier Milei al poder. A Hondures, també abans d'unes eleccions, Washington va indultar l'expresident hondureny Juan Orlando Hernández, condemnat per narcotràfic i membre del partit Asfura, a qui Trump veu com un aliat al país. També va advertir que si els resultats no eren favorables a Asfura, retiraria l'ajuda al país. I a països com el Salvador, l'Equador, Paraguai o Bolívia, el president estatunidenc no se n'ha estat d'expressar públicament qui prefereix al capdavant del país.

En el cas de Veneçuela "ja ningú dubta", diu Ayuso, "que l'escalada militar amb atacs a suposades narcollanxes té com a objectiu fer fora Nicolás Maduro del poder". Washington, que ja ha dit que el següent objectiu en la suposada lluita contra el narcotràfic serà Colòmbia, recolza l'oposició veneçolana fins al punt que l'antichavista Maria Corina Machado –que no ha rebutjat una intervenció militar dels EUA quan ha estat preguntada per periodistes– va assegurar que els mateixos EUA la van ajudar a sortir del país i a viatjar fins a Oslo la setmana passada per recollir el premi Nobel de la pau.

Amb aquestes ingerències, Trump busca "col·locar governs afins que es pleguin als seus interessos", apunta Ayuso. Els EUA intenten així recuperar el control comercial de la regió i frenar-hi la presència creixent de la Xina, alhora que desafien també la influència russa en països com Veneçuela, Nicaragua i Cuba. Però també busquen, amb un executiu format per ultraconservadors i anticomunistes, anul·lar la possibilitat que els governs d'esquerres triomfin a l'Amèrica Llatina.

Un clima favorable al neoliberalisme i l'ultraconservadorisme

Aquest intent de la Casa Blanca s'emmarca en la "contrarevolució global" actual, explica Mònica Clua Losada, professora de ciències polítiques de la UPF, que emfatitza que "no és un bolet", sinó que al darrere hi ha els esforços d'organitzacions com la fundació Heritage i la Xarxa Atlas. Des dels anys 70 i 80 es dediquen a recolzar personalitats i think tanks conservadors i liberals "amb l'objectiu d'influir en l'opinió pública i crear un clima favorable a les seves tesis", amb especial incidència a l'Amèrica Llatina.

Ayuso coincideix en aquesta anàlisi, però adverteix que la situació actual "no és només conseqüència de la propaganda", sinó també que "els partits tradicionals no han sabut donar resposta als problemes de molta gent". Aquest escenari crea un buit que esdevé ideal per a Trump, que té via lliure per "fomentar una dreta que s'alinea amb el seu projecte de domini hegemònic sobre el continent".

La dinàmica és la següent: quan l'opinió pública recolza partits afins al president estatunidenc, la intervenció de Trump queda més diluïda, com ha passat en el cas de Xile. Al país andí tots els sondejos pronosticaven una clara victòria de l'ultraconservador José Antonio Kast, i els EUA es van limitar a mostrar suport al candidat. En canvi, quan no està tan clar que la dreta aliada de Trump pugui guanyar unes eleccions, els EUA eleven la ingerència.

La disputa geopolítica

La intervenció estatunidenca també s'explica per la determinació de "no permetre que els estats sud-americans estableixin aliances amb països de fora del continent", exposa Federico Navarrete, historiador de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Un marc que recorda la doctrina Monroe. De fet, els mateixos EUA han rebatejat aquesta doctrina amb el nom de 'Donroe', per la "d" de Donald Trump.

En un context en què la Xina s'ha acostat a alguns països d'Amèrica Llatina, els EUA hi veuen amenaçat el seu domini històric. "La Xina ha anat ocupant l'accés a recursos estratègics de la regió, en part per la manca d'atenció que hi han tingut els EUA, que s'han centrat en la immigració i la seguretat", assevera Ayuso. Tot i que aquests eixos també són discursivament els que Trump posa sobre la taula per justificar accions com l'escalada militar al Carib, tots els experts consultats apunten que el rerefons va molt més enllà, i que s'ha de llegir en un context de lluita global per l'hegemonia. De fet, la mateixa estratègia nacional de seguretat detalla que les aliances dels EUA i l'oferiment d'ajut estaran "condicionats a la reducció de la influència externa adversària".

En aquesta batalla per la influència al continent, en un dels casos més paradigmàtics, la Xina ja ha expressat el seu "suport ferm" a Veneçuela en "la seva sobirania, la seva independència i la seva estabilitat", segons assegura el govern veneçolà que li va traslladar el ministre d'exteriors Wang Yi en una trucada aquest dimecres. El Kremlin, per la seva banda, va advertir aquest dijous Trump que no cometi cap "error fatal" a Veneçuela.

Amb tot, Navarrete veu dues escletxes per a la sobirania dels països de l'Amèrica Llatina. D'una banda, pronostica que, tal com ha succeït en el passat, la intervenció estatunidenca provocarà a la llarga una reacció contrària, que caldrà veure com es canalitza. D'altra banda, recorda que Trump és "essencialment pragmàtic", i que ja ha dit que intentarà buscar algun tipus de compromís amb els governs que no estan alineats amb ell. Ayuso també retrata el seu comportament com algú que "genera amics i enemics. Qui sigui amic tindrà favors, i qui sigui enemic tindrà sancions, aranzels o intervencions".

El pragmatisme de Trump "ha estat aprofitat exitosament per Mèxic i Brasil", apunta Navarrete. Amb una estratègia basada en fer concessions en àmbits concrets i evitar el conflicte directe, ambdós països han vist com no s'han materialitzat les pitjors amenaces dels EUA. Malgrat això, Navarrete no veu aquesta recepta extensible als països més petits de la regió, als quals augura un futur més cru.