Rússia i la Xina donen suport a Veneçuela davant els atacs dels EUA

BarcelonaAquest dimarts el Consell de Seguretat de l'ONU celebrarà una reunió d'urgència per tractar la situació a Veneçuela arran del desplegament militar dels Estats Units al Carib i al Pacífic. S'han produït atacs de la guàrdia costanera a suposades narcollanxes i l'assalt a petroliers, als quals se suma el bloqueig dels vaixells que transporten cru que entren i surten del país llatinoamericà en el marc de les sancions unilaterals de Washington. Tot plegat, en un context en què Trump ha assegurat que "no descarta" una guerra amb Veneçuela i en què Washington ja ha deixat clar que els atacs seguiran fins que Nicolás Maduro "es rendeixi". Caracas és qui ha demanat aquesta reunió, que arriba després que en les últimes hores Rússia i la Xina hagin mostrat suport al president veneçolà en l'escalada del conflicte amb els EUA.

El ministre d’Afers Exteriors veneçolà, Yván Gil, ha assegurat aquest dilluns que Moscou ha ofert “tota la seva cooperació” i suport al país llatinoamericà contra el bloqueig de petroliers imposat pels EUA. Gil ha indicat que ha mantingut una trucada telefònica amb el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, amb qui ha repassat les “agressions” i “violacions” al dret internacional per part de Washington, així com les “execucions extrajudicials” al Carib i els “actes il·lícits de pirateria” dels EUA.

La Xina, per la seva banda, també ha acusat la Casa Blanca de “violar el dret internacional”, en unes accions que suposen “una confiscació arbitrària dels vaixells d’un altre país”, segons ha expressat el portaveu del ministeri d’Afers Exteriors, Lin Jian. L’executiu xinès també ha deixat clar que el seu país “s’oposa sistemàticament a les sancions unilaterals il·legals” dels EUA a Veneçuela, i ha remarcat que “els falta fonament en el dret internacional i no compten amb l’autorització del Consell de Seguretat de les Nacions Unides”. Tot plegat, Veneçuela ho llegeix com un missatge de la Xina de rebuig a “l’hegemonia unilateral” dels EUA.

Aquest dissabte, a més, el ministre d’Afers Exteriors veneçolà també va assegurar haver rebut l’oferiment de l’Iran per cooperar “en tots els àmbits” per fer front a “la pirateria i el terrorisme internacional” de Washington. El ministre veneçolà va expressar que li havia dit el seu homòleg iranià, Abbas Araghchi, en una trucada telefònica.

L'escalada dels EUA amb Veneçuela

Des del setembre, Washington ha atacat una trentena de presumptes narcollanxes, unes operacions en què han matat un centenar de persones. Tot plegat, sense aportar encara proves públiques que acreditin que les embarcacions efectivament transportaven droga. La mateixa Casa Blanca va expressar la setmana passada, a través de la cap de gabinet, Susie Wiles, que aquests atacs seguiran fins que Nicolás Maduro "es rendeixi", i els experts i analistes asseguren que l'estratègia va més enllà del narcotràfic. L'objectiu real, apunten, és fer fora l'hereu d'Hugo Chávez del poder.

En aquest context, als atacs a presumptes narcollanxes els últims dies s'hi han sumat els assalts a petroliers en aigües internacionals a prop de Veneçuela. Segons Washington, incompleixen les sancions que els EUA apliquen unilateralment en matèria de comerç de petroli. A finals de la setmana passada Trump va anunciar un "bloqueig" de tots els vaixells sancionats que transporten cru i entren i surten del país llatinoamericà. I durant el cap de setmana la guàrdia costanera dels EUA ha llençat dos nous atacs per interceptar petroliers: un dissabte, amb èxit, i un diumenge, que l'embarcació, batejada com a Bella 1 i que no anava carregada, va aconseguir esquivar, segons van apuntar diversos mitjans estatunidencs.

Fins ara, els EUA no s'han mostrat contraris a una operació militar a Veneçuela, un supòsit que, en cas de produir-se, aniria en contra de la promesa de Trump de no començar cap conflicte bèl·lic nou durant el seu mandat. Malgrat això, divendres de la setmana passada el mateix president nord-americà va assegurar en una entrevista telefònica a la cadena NBC News que "no descarta" una guerra amb el règim de Nicolás Maduro. Els líders de tots dos països fins i tot van parlar per telèfon a finals de novembre, però no han transcendit detalls de la conversa. En l'entrevista de divendres, quan el periodista li va preguntar si l'objectiu dels atacs és derrocar Maduro, Trump no ho va desmentir: "Ell sap exactament què vull". "Ho sap millor que ningú", va expressar.

La influència de Washington a l'Amèrica Llatina va més enllà de la situació actual a Veneçuela. En aquest últim any la Casa Blanca ha multiplicat i escalat les ingerències en països del sud del continent. Ha mostrat suport a certs candidats afins a la ideologia de Trump abans que se celebrin eleccions. En els casos més tronats i quan la victòria dels candidats preferits de Washington no és clara, Trump amenaça el país que celebra eleccions amb sancions o la retirada d'alguns acords bilaterals en cas que no guanyi la formació que més li convé. A Veneçuela, dona suport a l'opositora María Corina Machado, que no s'ha oposat a una intervenció militar estatunidenca i a qui a principis de desembre els EUA van ajudar a sortir del país i a viatjar fins a Oslo per recollir el premi Nobel de la pau.