Veneçuela, una dècada al cor de la política espanyola
La imputació de Zapatero accentua encara més la divisió dels polítics de Madrid sobre els vincles amb el país sud-americà
BarcelonaLa sorprenent imputació de l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero per un delicte de tràfic d'influències amb relació al rescat de la companyia aèria Plus Ultra, al centre d'una investigació internacional de blanqueig de capitals amb el seu centre a Veneçuela, ha situat els focus mediàtics en les activitats de Zapatero en aquest país sud-americà. Tanmateix, Veneçuela i les relacions amb el seu règim ja fa més d'una dècada que s'han convertit en una font recurrent d'acusacions, polèmiques i fins i tot processos judicials al si d'una política espanyola altament crispada i judicialitzada.
En part, això s'explica pel fet que Madrid ha acollit una bona part dels exiliats veneçolans que han anat fugint del seu país a mesura que el règim "bolivarià", instaurat per Hugo Chávez l'any 1999, s'ha anat endurint. Durant els últims anys, l'expresident espanyol ha jugat un paper important en diverses negociacions per a l'alliberament de presos polítics veneçolans. De fet, aquest any Zapatero ja havia viatjat en dues ocasions a Caracas per supervisar l'amnistia que havia decretat la presidenta Delcy Rodríguez, i ja ho hauria fet una tercera vegada si no l'haguessin imputat.
Per això, tan bon punt va esclatar l'escàndol, els micròfons van buscar les reaccions de l'oposició veneçolana, liderada per María Corina Machado. "Aquí el que està aflorant és el que fa anys que denunciem. Però el més dolorós és que, més enllà d'enriquir-se, també van sotmetre els veneçolans a la persecució", va declarar Dignora Hernández, secretària política de Vine Vençuela, el moviment de Machado, que va assenyalar que el vertader vincle entre Zapatero i l'elit dirigent veneçolana són els "negocis i els diners".
Tanmateix, no tota l'oposició hi està d'acord. Segons Alberto Pérez, un dissident veneçolà exiliat a Madrid i president de l'ONG Venezolanos en España, la realitat és més aviat a la inversa. “El meu sentiment respecte a Zapatero és d'agraïment perquè la seva intermediació, que no va ser l'única, va ajudar a l'alliberament de molts opositors veneçolans. Aquests dies ho he comentat amb altres companys, i crec que aquesta és l'opinió majoritària”, sosté Pérez, que apunta que la mediació del polític socialista a Veneçuela va comptar als seus inicis amb un suport bipartidista. "Zapatero va anar a Veneçuela com a enviat especial de la Unió Europea i del govern de Rajoy, i comptava amb el suport dels dos grans partits".
La posició del bloc de Machado en aquest assumpte podria estar motivada per la seva aliança política amb la dreta espanyola, per raons ideològiques o d'interès polític. De fet, s'ha convidat Machado a actes del PP i va rebre a mans d'Isabel Díaz Ayuso la Medalla d'Or de la Comunitat de Madrid. A més, la política veneçolana s'ha reunit també amb Santiago Abascal, però ha rebutjat totes les invitacions per mantenir una trobada amb el president, Pedro Sánchez, a la Moncloa.
Els vincles amb l'esquerra
D'acord amb Lluís Orriols, professor de ciències polítiques a la Universidad Carlos III, no és habitual que un país estranger adquireixi una rellevància tan gran en la política domèstica com la de Veneçuela. "Una de les raons que ho explica és que Veneçuela ha sigut durant temps un referent polític important per a una part de l'esquerra, era una marca d'identitat, que ocupava una posició que abans tenia Cuba", comenta Orriols, que assenyala que poc després del sorgiment de Podem hi va haver tota una campanya per atacar aquest partit pels seus vincles amb el chavisme.
En concret, la justícia espanyola va arribar a obrir dues investigacions per un presumpte finançament irregular de Podem d'acord amb les declaracions d'un antic dirigent chavista, Hugo Carvajal, i diversos informes de la UDEF, la unitat de la policia espanyola especialitzada en delictes penals. No obstant això, les causes es van acabar arxivant per falta de proves.
El següent escàndol relacionat amb Veneçuela va ser l'anomenat Delcygate, arran de la controvertida visita a Madrid l'any 2020 de Delcy Rodríguez, llavors vicepresidenta del país sud-americà. Rodríguez es va reunir a l'aeroport de Barajas amb José Luis Ábalos, ministre de Transports, tot i que un paquet de sancions de la UE al règim veneçolà li prohibia l'entrada a l'espai Schengen. Vox va presentar una querella, però el Tribunal Suprem la va arxivar perquè va considerar que la prohibició era de caràcter polític. Uns quants mesos després, el partit d'extrema dreta va tornar a recórrer a la justícia per denunciar el rescat de l'aerolínia Plus Ultra, per bé que la querella es va arxivar el 2023.
La recent reobertura del cas Plus Ultra inclou també la investigació d'altres presumptes activitats econòmiques de Zapatero a Veneçuela. En la seva interlocutòria d'imputació, el jutge instructor, José Luis Calama, menciona una presumpta intermediació del polític socialista amb una companyia suïssa i una altra de xinesa en la compra de petroli veneçolà. "De les activitats econòmiques de Zapatero a Veneçuela no en teníem coneixement. Caldrà veure si són il·legals o no", comenta Pérez.
