Un any des del començament de l'èxode de més de 700.000 rohingyes a Birmània

La pitjor crisi de refugiats des de Síria no s'ha resolt malgrat la condemna internacional

Les autoritats i gran part de la població de Birmània (Myanmar) s'han despertat aquest dissabte indiferents a l'aniversari de la crisi que fa un any va provocar l'èxode de més de 700.000 persones de la minoria rohingya a Bangladesh. El 25 agost del 2017, un grup de militants de l'Exèrcit de Salvació Rohingya d'Arakan (ARSA), qualificat de "terrorista" per les autoritats birmanes, va atacar una trentena de comissaries a l'estat de Rakhine, a l'oest del país.

L'atac va anar seguit d'una operació militar a la regió que va provocar l'èxode de la població rohingya, una minoria majoritàriament musulmana a qui les autoritats de Birmània –de majoria budista– neguen la ciutadania. En un comunicat, ARSA va afirmar la seva intenció de continuar amb la lluita per permetre el retorn dels rohingya a Rakhine i va acusar les autoritats birmanes de buscar la destrucció del seu poble.

“El consell que investiga la crisi dels rohingyes és un rentat de cara”

En un poble d'aquesta regió, un musulmà rohingya va explicar a Efe que la situació està "calmada", però que hi ha una gran presència de la policia fronterera i soldats a la zona. L'home, que prefereix mantenir l'anonimat per por de les represàlies, no té llibertat de moviment i viu molt vigilat, com la resta de membres de la seva comunitat.

"Ha passat un any des de les operacions miliars i la seguretat és estricta", va sentenciar el rohingya. Els soldats birmans van ser acusats per l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans de cometre una operació de "neteja ètnica" amb indicis de "genocidi" a través d'assassinats, violacions massives i la crema de llars durant l'agost del 2017.

La pitjor crisi de refugiats des de Síria

L'exèrcit birmà ha negat aquestes acusacions, excepte en el cas de set soldats que van ser condemnats a deu anys de presó per matar una desena de rohingyes. Aquest cas va ser destapat per dos periodistes de Reuters que estan sent jutjats per revelar secrets d'Estat. L'any passat els militants d'ARSA van matar dotze policies i també estan acusats d'assassinar almenys 99 hindús a Rakhine, inclosos dones i nens, segons les autoritats locals i Amnistia Internacional.

L'actual crisi va esclatar després d'anys de discriminació contra els rohingyes, que exigeixen rebre la ciutadania birmana i ser considerats un grup ètnic. Ara les autoritats birmanes asseguren que estan preparades per rebre els refugiats rohingyes i començar un procés de verificació del seu estatus legal i afirmen que han construït instal·lacions de recepció i cases al costat de la frontera.

Tot i així, l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) no creu que les circumstàncies actuals siguin favorables perquè el retorn dels rohingyes a casa seva es pugui fer de manera "segura, digna i voluntària".

Més continguts de