AMÈRICA LLATINA
Internacional 30/12/2023

Artemisa Xakriabá: “El genocidi indígena 
continua al Brasil de Lula”

Activista climàtica i pels drets dels pobles indígenes del Brasil

3 min
Artemisa Xakriabá: “El genocidi indígena 
continua al Brasil de Lula”

BarcelonaLes plomes del seu tocat són tradicionals del seu poble, el xakriabá: “No és una corona, aquest concepte és molt vostre”, diu. Amb només 23 anys, aquesta activista climàtica i pels drets indígenes ha estat una de les veus més prominents contra Jair Bolsonaro mentre era president. Però té clar que la lluita no ha acabat. Artemisa Xakriabá va compartir escenari amb Greta Thunberg a la cimera de l’ONU contra el canvi climàtic de Nova York del 2019, on va denunciar la destrucció de l’Amazònia brasilera i d’altres biomes com la sabana tropical del Cerrado, on viu el seu poble. Fa poc va ser a Barcelona per participar en el Festival Esperanzah, convidada per la Federació Catalana d’ONG (LaFede).

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Què han significat quatre anys de Bolsonaro per als pobles indígenes?

Genocidi. Crec que és l’única paraula que ho descriu. I no han estat només quatre anys. Des que va anunciar la seva candidatura a la presidència va fomentar el discurs d’odi contra les dones, els pobles indígenes i altres comunitats discriminades. Durant la campanya ja deia que els pobles indígenes no tenien dret a la terra. És molt difícil de combatre: aquest discurs d’odi ha servit per exterminar aquestes poblacions. Ell ja no és president, però encara hi ha molts bolsonaristes, sobretot al Congrés, i en l’agronegoci, que donen suport a la supressió dels drets dels pobles indígenes.

Quina és la principal amenaça per als pobles indígenes del Brasil?

L’agronegoci i la mineria il·legal. Tot està tenint un gran impacte perquè genera desforestació i contaminació de l’aigua per mercuri. La qüestió de les invasions, dels assassinats, tot està interrelacionat. L’agronegoci també té una gran influència en la qüestió del genocidi dels pobles indígenes, que no és només dels seus cossos, sinó també de la terra. Hi ha una vinculació també entre la mineria, les hidroelèctriques, els latifundis, els ruralistes, l’agronegoci, tot.

I la violència segueix fins i tot sense Bolsonaro?

Sí, els assassinats continuen, la violència sobretot contra les dones i l’abús sexual, la violació de nenes per part de fazendeiros (grans terratinents agrícoles) i dels miners. I també els atacs a temples sagrats, la intolerància religiosa. Els assassinats i tirotejos contra indígenes continuen avui dia al Brasil.

Alguna cosa ha canviat amb l’arribada de Lula?

Hem notat algunes millores. Però encara està molt present el poder de Bolsonaro, que domina al Congrés. Per fi hi ha presència indígena a les institucions i als llocs de presa de decisions. Això ha estat una gran victòria. Tenim com a diputada federal Celia Xakriabá i com a ministra Sônia Guajajara, i per primer cop la presidència de la Funai, la Fundació Nacional de l’Indi, l’organisme governamental dels drets dels indígenes, no és per a una persona blanca. Així que hem recuperat uns llocs que eren nostres. I que sempre havien estat ocupats per blancs.

¿És possible la reconciliació i convivència dels indígenes i els blancs?

Crec que no. Perquè al Brasil els blancs no es consideren una raça, ells són un individu, i les altres persones, indígenes o negres, són les que estan racialitzades. Si entenguessin que hi ha una sola raça humana, podria ser, però des del moment que les persones blanques creuen que són millors que la resta, que considera racialitzades, sempre hi haurà una desigualtat. Perquè la colonització i el poder estan associats encara a la persona blanca. Cal racialitzar també els blancs.

¿Els joves indígenes estan integrats dins d’aquests moviments de lluita juvenil contra l’emergència climàtica?

El cert és que la lluita dels pobles indígenes encara és una lluita molt invisible, però l’estem construint també els joves. Estem construint aliances i connexions, amb pobles indígenes d’altres països i amb altres joves activistes, no només el moviment de Greta Thunberg, sinó també molts altres moviments.e

stats