"Després de Fukushima, tothom sap què significa el so de l'alarma": així s'ha viscut el terratrèmol al Japó
Tot i les evacuacions massives, els japonesos han mantingut la calma en el primer 'tsunami distant' en 15 anys
Barcelona"Quan ha sonat l'alarma de tsunami hem reaccionat amb serietat immediatament. Després de Fukushima, tothom sap què significa aquest so. El barri sencer s'ha buidat en minuts: els turistes corrien cap als hotels i nosaltres, els locals, cap al centre comunitari", explica a l’ARA Hiroshi Sato, resident a Hakodate, una de les ciutats més properes a l'epicentre del terratrèmol. "Des del centre d’evacuació, hem estat seguint les notícies que ens arribaven per televisió o pels telèfons mòbils, fins que ens han dit que l’alerta es rebaixava i hem pogut tornar a casa", relata Sato. En aquesta ciutat s'han habilitat més d’una cinquantena de refugis i més de 4.000 persones han estat evacuades a partir del migdia, malgrat que el moviment sísmic ha passat pràcticament desapercebut per als residents locals.
En total, dos milions de persones i gairebé un milió de llars de 219 municipis de 21 prefectures del Japó han rebut ordres d’evacuació que han durat fins a les cinc de la tarda, hora local. Les autoritats instaven la població a buscar refugi en pisos alts, edificis sòlids o allunyats de la costa davant del risc d’un tsunami distant, el primer amb origen fora del Japó en quinze anys. La prefectura de Wakayama va registrar el nombre més alt d’evacuats, seguida de Hokkaido, Kanagawa i Fukushima, on el tsunami del 2011 va destruir la central nuclear.
La ciutat costanera de Hakodate, a la prefectura de Hokkaido, és una destinació turística per les vistes del mont Hakodate, considerat un dels millors paisatges nocturns del món. Això ha obligat tant residents com turistes a buscar refugi en llocs segurs. “Estàvem caminant cap al centre de la ciutat quan de sobte ha començat a sonar molt fort el mòbil amb una alarma. En qüestió de minuts, ens han dirigit a un hotel proper amb altres turistes estrangers que ens han dit que hi havia una alerta de tsunami –explica a l’ARA Sophie Lambert–. Durant més de tres hores hem estat confinats al vestíbul de l’hotel, parlant amb la família i veient les notícies, fins que ens han dit que podíem tornar al nostre hotel –relata–. El que més sorprèn és que ningú crida ni s’altera i fins i tot els nens juguen tranquil·lament”, assegura aquesta turista belga.
Ferides obertes
Per la seva banda, l'operadora de la central de Fukushima ha aturat d'urgència el llançament previst d'aigua radioactiva tractada i ha evacuat els 4.000 treballadors, activant protocols post-2011. Encara que no s'han detectat danys a les instal·lacions, segons confirmaven tant l'empresa com el secretari en cap del govern, Hayashi Yoshimasa. Però l'episodi ha reobert algunes ferides a la prefectura, on el desastre nuclear del 2011 va deixar 160.000 desplaçats i 18.000 morts per culpa d'un tsunami.
A Tòquio, l'alerta de tsunami també ha obligat a suspendre la majoria del servei ferroviari a la zona metropolitana de la capital. Aquesta interrupció dels transports públics ha deixat centenars de milers de persones atrapades lluny de casa i ha generat situacions d’angoixa i incertesa visibles a les xarxes socials, on no han deixat de succeir-se peticions d’ajuda i testimonis d’usuaris que no podien tornar a casa.
"Les andanes i les vies de l'estació de tren d'Akabane, a Tòquio, anaven buidant-se a mesura que els darrers trens passaven, però els carrers estaven col·lapsats de cotxes i taxis que volien sortir de la ciutat en direcció a Saitama", explica a l'ARA John Edwards, resident a Kawaguchi. Altres persones es queixaven a X dient que a causa de la interrupció dels busos i l’absència d’un termini clar per a la reactivació dels serveis, preveien haver de passar la nit en un cibercafè o en altres llocs públics.
En diverses prefectures com Tòquio, Kanagawa o Saitama els governs locals han habilitat una xarxa de sales d’espera i punts de suport als ciutadans que no poden tornar a casa. Aquests espais proporcionen serveis bàsics com accés a aigua potable, lavabos, llits i zones de descans, i sovint es troben en establiments identificats amb adhesius especials i senyalització visible. Aquesta xarxa d’estacions és fruit de les nombroses experiències per fer front a desastres naturals i a una cultura que obliga a estar preparat per al que pugui passar.
Tot i la reducció de l’alerta, aquest nou episodi ha tornat a posar a prova la capacitat de resposta d’un país que conviu amb la naturalesa com a amenaça latent.
