Birmània
Internacional  /  Àsia 25/07/2022

La junta militar birmana recupera la pena de mort per executar activistes pro democràcia

És la primera vegada en tres dècades que Birmània aplica la pena capital

3 min
Phyo Zeya Thaw, ex diputat de Birmània executat per la junta militar

BarcelonaLa junta militar birmana ha executat quatre homes, entre els quals dos activistes polítics, en la primera aplicació de la pena de mort al país asiàtic en tres dècades. L'agència de notícies controlada pel règim militar ha informat aquest dilluns que "el càstig s'ha realitzat" i que els presos han mort penjats. Entre els executats hi ha Phyo Zeyar Thaw, un exdiputat de la Lliga Nacional per a la Democràcia –el partit fundat per Aung San Suu Kyi – i l'activista Kyaw Min Yu, conegut com Ko Jimmy, tots dos detinguts la tardor passada i acusats de terrorisme en uns judicis celebrats a porta tancada a principis d'aquest any.

Els altres dos presos a qui la junta ha executat són Hla Myo Aung i Aung Thura Zaw, condemnats per haver matat una dona per ser suposadament confident dels militars, i també considerats activistes contraris al règim militar. Ko Jimmy es va convertir en un conegut activista estudiantil en les manifestacions del 1988 en contra de la junta militar, conegudes com l'Aixecament 8888, i va passar 15 anys a la presó. L'exèrcit de Birmània va ocupar el poder d'aquest país asiàtic del 1962 al 2011, i el va recuperar per la força l'1 de febrer del 2021 amb un cop d'estat contra l’executiu liderat de facto per la Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, que està retinguda en un lloc desconegut, que ja ha estat condemnada a 11 anys de presó i s'enfronta a dècades entre reixes.

Les execucions han estat rebudes amb condemnes tant a dins com a fora de Birmània. L'autodenominat Govern d'Unitat Nacional s'ha manifestat "extremadament commocionat i entristit" per les execucions de "quatre activistes en favor de la democràcia", i ha reclamat a les Nacions Unides, la Unió Europea i el bloc de països del Sud-est Asiàtic a "castigar la junta militar per la seva crueltat".

El relator especial de l'ONU sobre la situació dels drets humans a Birmània, Tom Andrews, s'ha mostrat "devastat" per la notícia i ha criticat que els presos van ser sentenciats "per un tribunal militar sense dret a apel·lació" i que hi ha informació que indica que tampoc van tenir l'assistència d'un advocat, cosa que hauria violat el dret internacional. "Aquests actes han de ser un punt d'inflexió per a la comunitat internacional", ha afegit.

Els quatre presos estaven tancats a la presó d'Insein, a Rangun, i van poder rebre la visita de familiars divendres passat, tot i que només van poder comunicar-se amb una persona cadascun, i a través de videoconferència. Thazin Nyunt Aung, la dona de Thaw, assegura que no l'havien informat de l'execució del seu marit, segons publica Reuters. Aquest dilluns, familiars dels presos s'han desplaçat a la presó per demanar informació. Hi era, per exemple, la mare de Thaw, que lamenta que no sabia quan executarien el seu fill. "Quan ens vam veure per Zoom divendres passat, el meu fill estava sa i somrient. Em va demanar que li fes arribar les ulleres per llegir, un diccionari i diners per utilitzar a la presó, i ho he portat avui. Per això no pensava que el matarien, no m'ho creia", ha dit a la BBC.

114 condemnats a mort

El director regional d'Amnistia Internacional, Erwin van der Borght, ha lamentat que fa més d'un any que les autoritats militars birmanes estan perpetrant "assassinats extrajudicials, tortures i tota una gamma de violacions dels drets humans ", i ha lamentat que el país asiàtic vagi al revés de la tendència general al món, on cada cop més països prenen mesures per abolir la pena de mort.

El règim militar birmà va anunciar a principis de juny que recuperaria l'aplicació de la pena capital, després de gairebé 30 anys sense cap execució. Segons l'ONG Human Rights Watch, 114 persones han estat condemnades a mort des que la junta va prendre el control del país ara fa un any i mig.

L'Associació d'Assistència als Presos Polítics, que fa un recompte dels morts, empresonats i detinguts pels militars, assegura que 14.847 persones han estat detingudes des del cop d'estat, i s'estima que 2.114 han estat assassinades per la brutal repressió de les forces militars i policials.

stats