L'Àsia el 2022: conservadorisme i inestabilitat
Aquest any, l'Àsia ens ha deixat titulars –i portades– per protestes com les de la Xina o l’Iran, o per tensions geopolítiques com l’arribada de Nancy Pelosi a Taiwan. Però, més enllà de la pura actualitat, hem vist com en la regió està germinant un gir conservador i d’inestabilitat que pot marcar el futur del continent.
A l'Àsia Oriental, les forces conservadores han agafat impuls a Corea del Sud, les Filipines, Taiwan o la Xina continental. El conservador Yoon Suk-yeol va guanyar les eleccions coreanes, després que el progressista Moon Jae-in quedés desgastat per les rondes de negociacions fallides amb Corea del Nord. A les Filipines, Bongbong Marcos, fill del dictador Ferdinand Marcos, va guanyar les presidencials i agafa el relleu de Rodrigo Duterte, el paradigma de “l’home fort” asiàtic, que va impulsar una campanya contra les drogues que ha acabat amb desenes de milers d’execucions extrajudicials.
A Taiwan, els conservadors del Kuomintang han arrasat a les recents eleccions locals contra el progressista i pro independència DPP, cosa que demostra que els electors taiwanesos tenen preferències més enllà del nacionalisme anti-Pequín. Wayne Chiang, besnet del dictador Chiang Kai-shek, serà alcalde de Taipei. Finalment, a la República Popular de la Xina, Xi Jinping ha consolidat el seu poder a l’últim Congrés del Partit Comunista, on ha aconseguit reforçar l’statu quo i apartar figures més liberals com Li Keqiang, Wang Yang o Hu Chunhua.
El contrast
Aquests canvis o consolidacions s’han produït a través de processos polítics ordenats i planejats, cosa que contrasta amb la situació d’inestabilitat d’Àsia Meridional. Al Pakistan, l’ex primer ministre Imran Khan va ser destituït mitjançant una moció de censura, un moviment del qual va acusar els Estats Units. Khan ha realitzat marxes multitudinàries en contra de la decisió, en una de les quals va ser tirotejat. D’altra banda, Sri Lanka porta un any de protestes i disturbis que van fer fora l'expresident Gotabaya Rajapaksa, amb imatges que van fer la volta al món de centenars de manifestants entrant per la força a la residència presidencial. La inestabilitat política d’Àsia Meridional se suma i interacciona amb altres problemes com el desbocat deute o les catàstrofes climàtiques a la regió, una situació que l’economista Adam Tooze ha batejat com a “policrisis”.
Potser l’avís més clar que l’estabilitat no es pot donar per suposada ha estat l’assassinat de l’ex primer ministre japonès Shinzo Abe, en un Japó que el món considera com a exemple de desenvolupament, ordre i democràcia. Tots aquests xocs del 2022 són una nova prova per a la resistència dels països de la regió, després que la pandèmia hagi impactat fortament en la seva situació econòmica i esperances de desenvolupament. Finalment, l’excepció malàisia: a Kuala Lumpur, l’històric opositor Anwar Ibrahim, empresonat durant deu anys, ha arribat al poder amb una proposta progressista i multiètnica. Els vents a Àsia no només bufen en una direcció.
Javier Borràs és analista en relacions internacionals i especialitzat en l'Àsia
