La Xina intensifica les maniobres militars a Taiwan com a advertència "a les forces separatistes"

BarcelonaLa Xina ha tornat a demostrar que considera que Taiwan li pertany i que està disposada a enfrontar-se amb qualsevol força disposada a intervenir-hi. En un nou gest de força, l'exèrcit xinès ha desplegat la marina, les forces aèries i el cos encarregat dels míssils al voltant de l'illa per dur a terme les maniobres militars més extenses fins ara, que han inclòs exercicis amb foc real de llarg abast.

Amb el nom en clau "Missió de Justícia 2025", els exercicis tenen l'objectiu de llançar una advertència "a les forces separatistes", dies després que els Estats Units anunciessin la venda d'un paquet d'armes a Taiwan per un valor d'11.000 milions de dòlars. La venda va provocar indignació a Pequín, que va sancionar les empreses de defensa nord-americanes i va anunciar que "prendria mesures contundents" com a resposta.

Durant el segon dia d'aquests exercicis, que van començar dilluns, Pequín ha fet gala de nous vaixells d'assalt i de nous llançacoets múltiples, mentre els mitjans de comunicació estatals han publicat imatges que promocionaven la superioritat tecnològica i militar i la seva capacitat per prendre Taiwan per la força si calgués. Com a part dels exercicis, s'han desplegat destructors, fragates, caces i bombarders per executar simulacres d'atac i assalt contra objectius marítims, així com operacions antiaèries i antisubmarines al nord i al sud de l'illa, amb l'objectiu de provar capacitats de coordinació aire-mar i de “bloqueig i control integrats”.

El ministeri d'Afers Exteriors de Pequín ha qualificat els exercicis de "càstig sever per a les forces separatistes que busquen la independència per la força". El Comandament del Teatre Oriental de l'exèrcit xinès ha descrit els exercicis militars com un "escut de justícia": "Tots aquells que conspiren per la independència seran aniquilats al trobar-se amb l'escut!", deia la publicació.

"Murs de ferro"

Alhora, però, i per primera vegada, l'exèrcit xinès ha admès que les maniobres tenien com a objectiu dissuadir una intervenció exterior. "Qualsevol força externa que intenti intervenir en la qüestió de Taiwan o interferir en els afers interns de la Xina toparà de cap amb els murs de ferro de l'Exèrcit Popular d'Alliberament Xinès", va dir l'Oficina d'Afers de Taiwan de la Xina en un comunicat dilluns.

Taiwan ha confirmat impactes amb munició real i ha assenyalat que els projectils, llançats per artilleria de llarg abast desplegats a la província xinesa de Fujian, han impactat a prop de la línia de 24 milles nàutiques de les seves costes. En el seu últim informe, el ministeri de Defensa Nacional de Taiwan destaca que entre les 6.00 h de dilluns i les 6.00 h d'aquest dimarts ha detectat 130 aeronaus de guerra xineses al voltant de l'illa –la segona xifra diària més alta registrada–, així com 14 vaixells militars i vuit embarcacions oficials. Per tot plegat, el ministre taiwanès de Defensa, Wellington Koo, ha denunciat que la Xina “ignora les normes internacionals” i recorre a la “intimidació” militar, amb riscos per a rutes aèries i la navegació comercial.

Pequín també ha intensificat la retòrica sobre Taiwan després que la primera ministra japonesa, Sanae Takaichi, insinués que un hipotètic atac a l'illa podria desencadenar una resposta militar de Tòquio.

En el marc de la purga que el líder xinès Xi Jinping ha fet a l'exèrcit per reforçar-ne el control, la setmana passada va ascendir el comandant del Comandament del Teatre Oriental, que supervisa les operacions amb Taiwan, a general. Un moviment que alguns analistes diuen que serveix per reforçar l'exèrcit per a eventuals combats a l'illa. "La Xina no només té una gran superioritat numèrica, sinó que ara té una superioritat qualitativa en tots els àmbits en armament i probablement també en entrenament", afirma Lyle Goldstein, director del programa per a Àsia del grup de reflexió Defense Priorities, en declaracions a Reuters. "Aquesta és una cursa armamentística que Taiwan no pot guanyar", assegura.