Xi Jinping impulsa una onada de purgues a l'exèrcit xinès

PequínXi Jinping ha destituït pràcticament una cinquena part dels generals que va nomenar des de la seva arribada al poder el 2012. Les purgues continuades a l'exèrcit xinès mostren el control ferri que el president exerceix sobre les forces armades, però també desperta dubtes sobre com és de forta la lleialtat a Xi i si hi ha corrents interns que el qüestionen.

L'octubre passat es va anunciar oficialment l'última depuració amb l'expulsió de nou generals d'alt rang, incloent-hi He Weidong, el número dos en l'escalafó de comandament i estret col·laborador de Xi. He Weidong, a més, era membre del politburó, el màxim òrgan de direcció del Partit Comunista i del país. Però tot i l'alta graduació dels defenestrats, la majoria generals de tres estrelles, només són el darrer capítol d'un llarg procés. Anteriorment, fins i tot dos ministres de defensa —Wei Fenghe i Li Shangfu— ja van ser destituïts i detinguts.

Les purgues s'inscriuen en la campanya anticorrupció i oficialment es deuen a acusacions de malversació de fons, d'acceptació de suborns o d'altres tipus de comportaments corruptes. Les investigacions per corrupció van acompanyades de directrius sobre el comportament “auster” que han de tenir els militars.

La modernització i la renovació de l'Exèrcit d'Alliberament Popular (EAP) ha estat una de les prioritats del mandat de Xi Jinping. L'objectiu de Xi és dotar el país d'armament capdavanter i militars entrenats, en un procés que ha de culminar, segons les previsions, el 2027, una data en què, segons molts analistes, podria estar preparat per envair Taiwan. (Cal dir que fa anys molts analistes ho fixaven el 2025). No ha de sorprendre, doncs, que aquest any el pressupost de defensa hagi arribat fins als 250.000 milions de dòlars, només superat pels Estats Units a escala global.

Per dur a terme aquesta modernització, Xi Jinping no ha dubtat a liderar-la i a exercir el control total sobre l'exèrcit. En aquest sentit, també va assumir el càrrec de president de la Comissió Militar Central (CMC), l'organisme del Partit Comunista que controla les forces armades i que de facto n'assumeix la direcció militar. D'aquesta manera Xi Jinping ha reunit el control polític i militar del país a les seves mans. Precisament per aquest control absolut i pel nomenament de personal de la seva confiança, sorprèn que se succeeixin les destitucions i les acusacions de corrupció.

Absències notables

En l'opaca política xinesa es miren els detalls i s'examinen les imatges. La gran desfilada militar amb què va commemorar el 80è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial a l'Àsia va ser una oportunitat per veure qui participava en aquest desplegament i quins alts càrrecs no hi eren sense explicació, cosa que es va traduir en unes quantes destitucions. Per exemple, faltava el general Li Yuchao. El 2015, va participar en la desfilada davant la formació de míssils i també va estar present en la cerimònia del 2009 per celebrar el 60è aniversari de la fundació de la República Popular. El 2022 el van ascendir a cap de la força de míssils, que controla l'arsenal nuclear i té un dels pressupostos més alts. Però el 2023 ell i set càrrecs més d'aquesta divisió van ser acusats de corrupció i expulsats de l'exèrcit.

El procés de depuració, sigui militar o civil, sempre segueix el mateix esquema: primer el funcionari desapareix de la vida pública sense explicacions i al cap d'uns quants mesos s'informa que se l'està investigant i finalment surt la sentència. A la Xina les investigacions acaben en condemna el 99% de les vegades, segons les estadístiques judicials.

Quan va arribar al poder el 2012 Xi Jinping va impulsar una campanya intensa per sanejar les forces armades i netejar-les de corrupció. L'exèrcit no tenia gaire bona fama a causa de nombrosos casos d'enriquiment il·lícit, compra de càrrecs dins de l'escalafó o venda de matrícules de cotxe militars que donaven impunitat a les carreteres. L'exèrcit a la Xina tenia molt de poder i una gran estructura que incloïa empreses associades, i fins i tot universitats. A més, era propietari de terrenys. Els primers anys de l'obertura econòmica, els comandaments de l'exèrcit van poder fer grans desenvolupaments immobiliaris i la corrupció va estar present en aquestes operacions.

Problemes de corrupció

Diferents analistes destaquen dues etapes en la campanya anticorrupció que va impulsar Xi Jinping. En la primera, entre el 2012 i el 2022, Xi intentava acabar amb els seus rivals i consolidar el seu poder absolut. Ho va aconseguir gràcies a un canvi constitucional que li va permetre perpetuar-se en el poder, sense límit de mandats. A partir del 2022 la campanya anticorrupció continua, però els afectats passen a ser persones que en teoria són lleials al president. Xi demostra que no li tremola el pols per apartar dirigents propers.

En el cas de l'exèrcit els problemes són de corrupció pura, és a dir, personal que s'enriqueix amb les possibilitats que li permet el càrrec, per exemple, a través de les licitacions per a la compra d'armament. Però també s'investiguen possibles infiltracions de forces externes i contactes amb espies.

Les depuracions contínues alerten d'un risc de descontrol dins de l'exèrcit, especialment preocupant si afecta armament nuclear. També adverteix del risc que hi hagi un enfrontament entre faccions. Si bé l'Exèrcit d'Alliberament Popular té el mandat de protegir el Partit Comunista, hi ha faccions més nacionalistes que encoratgen a tenir unes forces armades que protegeixin principalment el país.