Brussel·les, amb l'ànima morta

Enviada especial a Brussel·lesEls rituals es repeteixen aquesta nit de dimarts a Brussel·les. Són els rituals dels homenatges, del recolliment col·lectiu, de la solidaritat i del 'no passaran' que es produeixen cada cop que la vella Europa és víctima d'un atac terrorista. La capital europea és avui una ciutat amb "l'ànima morta". La Candy ho diu i mira el seu company Sebastian, que li dóna la raó. Tots dos són joves i s'han apropat fins a la plaça de la Borsa, on els brussel·lesos han instal·lat el seu altar particular.

En una jornada normal, la plaça estaria plena a vessar de locals i turistes que, sense que els importés la temperatura ambiental, haurien omplert els nombrosos bars i restaurants. Aquesta nit, amb un trist full fins i tot el Casino que hi ha a la gran avinguda que condueix al neoclàssic edifici de la Borsa anuncia que avui no obrirà per respecte al dolor que viu la capital belga. La policia ha aconsellat als propietaris dels locals que es mantinguin tancats, una manera d'intentar deixar els carrers lliures.

És mitjanit i un centenar de persones –la majoria joves– continuen concentrades davant de la Borsa. Per arribar-hi han hagut de creuar una ciutat buida, sense llums, xivarri ni trànsit. A l'entrada de la plaça policies a cada cantonada demanen a la gent que es descordi la jaqueta i als nois joves fins i tot els escorcolla. "Portes alguna bossa? Ensenya-me-la", demanen.

Candy i Sebastian són davant de l'estesa d'espelmes, banderes i globus que la gent ha portat fins a la Borsa. "Sóc aquí perquè sento ràbia, massa ràbia per quedar-me a casa", afirma la jove, que vaticina que l'endemà la seva ciutat es despertarà "encara pitjor". Al seu costat, el seu xicot afirma que, malgrat tot, volen fugir de les pors. "No tenim por d'aquesta gent", resumeix en referència als terroristes.

Al terra, un senyor d'uns 60 anys encén espelmes amb les metxes d'altres. Es diu Jérôme i afirma que està "trist i desolat", i després d'una petita pausa en què sembla armar-se de valor per dir una obvietat però sense ofendre, continua: "Estic trist, però és normal, oi?". Símbols de pau, escrits en francès i en flamenc demanant la pau, una petita figura del Manneken Pis embolicat amb una bandera belga i moltes flors omplen l'altar que s'ha muntat com a tribut a les víctimes.

A deu metres del gran altar arran del terra, un espontani ha fet amb petites espelmes rodones un enorme símbol de la pau. Respon que no vol donar el seu nom perquè diu que no és allà "buscant la fama dels periodistes". I ho diu amb una mica de ressentiment, com si li importés ben poc ofendre la seva interlocutora, amb qui ha estat xerrant amablement fins llavors. "Sóc aquí tot sol perquè no he vingut buscant companyia. Sóc aquí per la gent que ha mort aquest matí", es despatxa.

A un taxista sembla que gairebé li faci vergonya somriure quan diu que "per fi ha acabat un dia caòtic". Un dia amb pocs clients i amb carrers tallats, s'entén. Com el vigilant d'un pàrquing cèntric, que també sembla pensar que potser li hauria pagat la pena abaixar la persiana perquè pocs, molt pocs, han vingut al centre.