Internacional 21/04/2013

Quan atacs com el de Beslan es fusionen amb la matança de Columbine

Tenint en compte que els germans Tsarnaev eren dos joves que vivien socialment aïllats als EUA i el fet que no tenien accés directe a una la ideologia jihadista, potser que el que vam veure a Boston va ser Beslan fusionat amb Columbine o Sandy Hook fusionat amb Dubrovka

Olivier Bullough*
3 min

Londres / 'The New York Times'Sempre identificava ràpidament els txetxens a Viena. Tenien el cabell més fosc que els austríacs i, a més, vestien com els gàngsters de 1950.

 Hi ha milers de refugiats txetxens a Àustria, així com a Polònia, França, Turquia, Dubai i comunitats disperses als Estats Units. Siguin on siguin, destaquen, són una nació a part.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi



La paraula més vinculada a Txetxènia és "terrorisme", a causa dels atacs contra els assistents al teatre Dubrovka de Moscou el 2002 i contra els nens a Beslan, a Ossètia del Nord, el 2004, i ara la Marató de Boston. Però, els terroristes només representen una ínfima part de la població.

Una paraula precisa que lliga més amb Txetxènia és refugiat. Potser un 20 per cent de la població txetxena s'ha exiliat durant els últims 20 anys.



Dzhokhar Tsarnaev, de 19 anys d'edat i sospitós dels atemptats de Boston, va néixer en una família txetxena. No era més que un nadó quan Boris Ieltsin va enviar el tancs per sotmetre al seu poble rebel. Tot i això, ara per ara, en sabem molt poc sobre les motivacions dels sospitosos.

La guerra pel control d'aquest tros de territori al sud de Rússia ha durat, gairebé sense interrupció, des de 1994 fins als nostres dies i ha costat milers de vides. Txetxènia va quedar completament destruïda i no és d'estranyar que molts ciutadans optessin per l'exili.



A Viena vaig conèixer Umar Israilov. Estava aprenent alemany i buscava feina. Havia trobat un advocat per obtenir una reparació del Tribunal Europeu de Justícia per l'abús que havia patit. Ell va donar-me esperança. Umar havia estat torturat. En comptes de donar llàstima argumentant que era un refugiat txetxè preferia parlar del futur i de les seves aspiracions.

 Va ser assassinat menys d'un any després, al gener de 2009. Un jurat austríac va acceptar l'argument dels fiscals: als aliats del Kremlin a Txetxènia els havia molestat que parlés i estigués amb periodistes i van enviar assassins perquè el liquidessin.



Hi ha molta injustícia amb els refugiats txetxens. Van perdre les seves llars en una guerra que no van començar, van anar a parar a països on no desitgen estar i s'enfronten a represàlies si parlen. No és estrany que a Internet hi hagin molts fòrums on discuteixen la seva situació, la situació dels seus compatriotes al país i la situació d'altres musulmans a l'Afganistan, Síria o l'Iraq.



No sabem què va empènyer Dzhokhar Tsarnaev, que va ser capturat després d'un enfrontament amb la policia en un suburbi de Boston la nit de divendres, i el seu germà, Tamarlan, de 26, que va ser assassinat després d'una persecució policial. Potser un dels motius era la crida que el líder militant Txetxan Doku Umarov va fer el 2007. "Avui a l'Afganistan, l'Iraq, Somàlia i Palestina, els nostres germans estan lluitant", va dir. "El nostre enemic no és només Rússia, sinó tot el que lluita contra l'Islam".



Als Estats Units no ha estat suficient acabar amb joves com Adam Lanza, Dylan Klebold i tots els altres assassins en massa de la història recent. En aquest país hi ha suficients armes per matar a qui es es vulgui, i un boig sempre trobarà una excusa per a l'assassinat si és el que busca.

Tenint en compte que els germans Tsarnaev eren dos joves que vivien socialment aïllats als EUA i el fet que no tenien accés directe a una la ideologia jihadista, potser que el que vam veure a Boston va ser Beslan fusionat amb Columbine o Sandy Hook fusionat amb Dubrovka. Esperem que aquestes dues formes de violència moderna no es tornin a trobar de nou.

* Olivier Bullough és periodista especialitzat en Rússia i Txetxènia. Actualment dirigeix la secció del Caucas de l'Institute for War and Peace Reporting. És també l'autor de 'Let Our Fame Be Great: Journeys Among the Defiant People of the Caucus' [Permeti que la nostra fama sigui gran: viatges entre la gent desafiant del Caucas].

stats