Àustria investiga com un poble del Tirol va escampar el coronavirus per mig Europa

Se sospita que alguns empresaris i l'ajuntament van amagar el brot per no perjudicar els negocis locals

De paratge paradisíac a malson de la pandèmia. La Fiscalia d'Àustria investiga si l'empresa que gestiona l'estació d'esquí d'Ischgl va encobrir l'aparició d'un brot de coronavirus per evitar que la notícia perjudiqués els negocis de la població, en plena temporada de neu. Si fos així, la decisió va resultar del tot errònia, tant des del punt de vista sanitari com de prestigi de marca per a una destinació coneguda com l' Eivissa dels Alps. Ischgl va ser el punt zero de contagis detectats en uns quants països, en una mena d'incubadora que va escampar la infecció silenciosament i amagada rere unes vacances blanques.

Islàndia va donar la primera alerta el 5 de març quan va detectar alguns ciutadans positius de Covid-19 després d'haver volat cap a casa des de l'aeroport de Munic. Ràpidament Alemanya, Noruega, Dinamarca i Suècia també van diagnosticar centenars de contagiats més. Tots tenien en comú haver passat uns dies al complex turístic austríac, molt popular entre els aficionats a l'esquí del nord d'Europa i que atrau cada any milers de persones, entre les quals les multimilionàries Paris Hilton i Naomi Campbell. Només a Noruega es calcula que aproximadament la meitat dels 1.200 casos detectats provenien d'aquest racó muntanyós dels Alps.

Però, malgrat les advertències, l'estació d'Ischgl va mantenir les portes obertes sense problemes i va permetre que els turistes i suposadament el coronavirus es moguessin sense impediments per les pistes i els bars. Precisament se sospita que l'origen del brot tirolès són els pubs –sense que se n'hagi assenyalat cap en concret–, molt concorreguts cada nit quan s'apleguen els esquiadors a sopar i beure i a distreure's amb un joc anomenat beer pong, que consisteix en passar-se una pilota de ping pong amb la boca per acabar-la encistellant en un got de cervesa. Aquesta pràctica és una veritable autopista per al coronavirus, que troba en la saliva una via lliure cap a l'interior de l'organisme.

El 'Wuhan europeu'

El 10 de març ja es van tancar els bars i restaurants, però no va ser fins al 14 de març que es va decretar el tancament de l'estació. Quatre dies més tard, el Tirol va ordenar el confinament de tota la població i va establir controls fronterers per deixar passar només els ciutadans que tinguessin una urgència o anessin a treballar. No obstant això, les mesures ja havien arribat massa tard perquè el coronavirus havia traspassat fronteres. Fins al punt que Ischgl s'ha guanyat un altre qualificatiu, en aquest cas menys simpàtic: el Wuhan europeu, en referència a la ciutat xinesa on va esclatar al final del 2019 el primer brot i que s'ha acabat escampant per tot el món en una pandèmia que ja afecta gairebé mig milió de persones en tots els continents.

La investigació de la Fiscalia austríaca ha de dirimir quin és el paper de l'alcaldia, si també va actuar en connivència amb l'estació d'esquí, conscient que la declaració d'un brot hauria sigut catastròfica per a aquest petit municipi. Els 1.500 habitants viuen bàsicament del turisme, sobretot el relacionat amb l'esquí. L'alcalde, Werner Kurz, ha assegurat al setmanari alemany Der Spiegel que està tranquil perquè, diu, es van implantar totes les mesures oportunes quan es va detectar la infecció. I destaca, a més, que el tancament dels negocis que hi ha a l'estació ha sigut "una catàstrofe" per al poble.

Si bé la cancelleria d'Àustria, presidida pel jove conservador Sebastian Kurz, va respondre amb restriccions de cara a l'exterior per mitigar l'impacte de la infecció dins les seves fronteres, tampoc s'ha salvat de les crítiques que l'acusen de no haver intervingut al Tirol.