L'austríac Kurz, un president antiimmigració i euroescèptic

El país, amb una coalició de conservadors i ultres, assumeix la presidència rotatòria de la UE

L'Àustria de la coalició antiimmigració i euroescèptica assumeix a partir d'aquest diumenge la presidència rotatòria de la Unió Europea amb l'interès de centrar-se en la seguretat i el reforçament de les fronteres. Durant els pròxims sis mesos el canceller Sebastian Kurz, de només 31 anys, serà un dels homes forts del club comunitari, des d'on aprofitarà per guanyar el protagonisme inusual per al líder d'un país que tradicionalment s'ha mantingut al marge de polèmiques i que amb poc més de vuit milions d'habitants ha tingut un paper secundari. 

Però amb el conservador Kurz ha canviat l'escenari. La seva arribada a la cancelleria a finals de l'any passat de la mà dels ultradretans i xenòfobs de l'FPÖ ha aconseguit focus mediàtic i polític aprofitant la crisi política oberta a la Unió Europea per la ineficàcia i l'erràtica gestió amb els fluxos migratoris.

Kurz ha sabut, a més, teixir complicitats llançant la idea d'un eix Viena-Roma-Berlín per fer de la lluita contra la migració irregular el gran cavall de batalla, i ha enterrat la solució europea en què tant ha insistit Angela Merkel per passar a solucions nacionals. Precisament, la iniciativa ha tingut com a primera víctima la cancellera alemanya, que està ara contra les cordes a casa perquè els seus socis bavaresos s'han apuntat ràpidament a les tesis austríaques de tancar fronteres i acabar definitivament amb la política de quotes i de solidaritat entre estats membres de la Unió. 

La política erràtica

El temor a l'extremadreta de l'FPÖ, l'Alternativa per a Alemanya, la Lliga italiana i el francès Front Nacional de Marine Le Pen ha propiciat que els governs de la Unió Europea hagin abraçat amb més o menys satisfacció les postures més dures contra la migració. Això ha fet saltar pels aires els febles acords establerts en les cimeres des que va esclatar la crisi de les fronteres l'estiu del 2015, fins a arribar a un acord de mínims de deixar a la voluntat de cada estat l'acceptació de quotes i la construcció de centres tancats per triar els immigrants que tenen dret a asil dels econòmics.

Malgrat aquesta línia dura davant de la immigració, Kurz es presenta com a "mediador" entre els països euroescèptics de l'est d'Europa i la resta del bloc comunitari. 

Si bé la seva agenda de política europea –i també nacional– està dominada per la migració i la seguretat, el mateix Kurz destaca en un missatge de vídeo penjat a Twitter la digitalització de l'economia europea i la integració dels països dels Balcans Occidentals a la UE com a altres dues prioritats.

Al marge d'endurir les condicions de vida a Àustria per als immigrants i dificultar la seva arribada a la UE, el govern austríac defensa una subsidiarietat més gran a nivell europeu que es tradueix en el fet que Brussel·les se centri en la seguretat, assumptes exteriors o comerç, i que retorni als estats i regions la resta de competències. En definitiva, desfer el camí de la integració i tornar a la nació.

Aquest no és l'únic frec entre Viena i Brussel·les, ja que el país és al centre d'un grup de països –juntament amb Holanda i Dinamarca– crítics amb un augment dels pressupostos comunitaris per al període 2021-2027, després del Brexit, informa Efe.

A més a més, Viena posarà en marxa el gener del 2019 un pla per retallar subsidis per a famílies els fills de les quals viuen fora del país i que afecta sobretot europeus de l'Est que treballen a Àustria però deixen la descendència als països d'origen. Viena pretén estalviar així uns 100 milions d'euros anuals, però s'enfronta no només als estats afectats, sinó també a la Comissió, que considera la mesura "discriminatòria" i "incompatible" amb el dret europeu.

L'analista Paul Schmidt, de l'institut austríac de política europea OeGFE, explica en un informe publicat aquesta setmana que aquestes disputes "evidencien l'estret lligam entre política nacional i postures europees".

"Això farà necessari un equilibri en els pròxims sis mesos. Àustria es representarà com un mediador i probablement deixarà de formular directament les seves pròpies preferències polítiques", afegeix.

"En tot cas, Kurz seguirà sent fidel a la seva manera de fixar l'agenda, orientada a la seguretat, l'economia i els seus propis resultats (electorals)", conclou Schmidt.

Més continguts de