Internacional 14/09/2021

Borrell defensa el diàleg amb els talibans per raons humanitàries

La UE enviarà dues persones a Qatar per "posar un peu" a Kabul

2 min
L'Alt Representant de la UE, Josep Borrell.

Estrasburg"La potència militar més gran del món, després d'haver-se gastat 300 milions de dòlars al dia, no ha aconseguit guanyar la guerra al país més pobre de la Terra". Per a l'alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, el fracàs de la intervenció nord-americana a l'Afganistan és la prova que la via militar no resol conflictes globals i que la caiguda de Kabul en mans dels talibans implica "un canvi en l'ordre mundial" que ha de fer reflexionar de manera profunda una UE que ha anat a remolc de la decisió presa per Washington. Per això, Borrell insisteix que la retirada nord-americana no ha de suposar l'exclusió automàtica d'Europa del país asiàtic, sinó que l'obligació de la Unió és "ajudar el poble afganès" per motius humanitaris. Per fer-ho, ha admès que el diàleg amb els talibans és inevitable.

"Se’ls ha d’ajudar a passar l’infern, s’ha d’ajudar les poblacions desplaçades i no crec que hàgim d’esperar un gran moviment migratori a Europa", ha dit Borrell, que ha anunciat que la Unió Europea intentarà "posar un peu a Kabul" a través de dues persones enviades a Qatar. "La prioritat és no quedar exclosos", ha reiterat el cap de la diplomàcia comunitària, que defensa que la UE ha de tenir una "antena" a l'Afganistan per seguir de prop els esdeveniments al país i poder obrir vies de distribució d'ajuda humanitària.

Una força militar europea

Les paraules de Borrell contrasten amb el posicionament de la UE respecte a la necessitat d'endurir els controls a les seves fronteres i intentar que el moviment de refugiats afganesos quedi circumscrit als països veïns de la zona per evitar que arribin a les portes d'Europa. Al mateix temps, les paraules de l'alt representant van més enllà d'una resposta immediata europea a la crisi afganesa: Borrell pressiona per reobrir un debat profund, que apunta al cor de la idea de la Unió en si mateixa: la necessitat d'una força militar pròpia. "La solució de tot no és la guerra, però això no ens eximeix, als europeus, de tenir una capacitat d'acció pròpia per poder-la utilitzar quan sigui necessari", ha dit.

La voluntat de Borrell, que al cap i a la fi té poques competències pràctiques, és anar més enllà en el projecte europeu, aprofundir en l'autonomia comunitària després de Trump, l'hostilitat amb el Kremlin o les difícils relacions amb la Xina, però és conscient de les dificultats polítiques de tirar endavant una empresa com aquesta, tot i que la crisi de l'Afganistan sigui una nova oportunitat per posar-ho damunt la taula. "El debat ha de continuar, no ens podem quedar només en 77 intervencions d'un minut", ha avisat en referència a la durada del debat d'aquest dimarts al Parlament d'Estrasburg.

stats