Brussel·les no aclareix com ha consultat el Sàhara Occidental perquè la UE pesqui a les seves aigües

Brussel·lesAquest dimecres els reis espanyols són al Marroc de viatge oficial convidats pel monarca Mohamed VI. Hi arriben un dia després que el Parlament Europeu ratifiqués l'acord de pesca que permetrà que 128 vaixells europeus puguin pescar a les seves aigües, però principalment a les aigües del Sàhara Occidental. L'acord va tirar endavant amb una àmplia majoria i s'origina (com en la majoria de la legislació europea) per una proposta de la Comissió, però aixeca dubtes sobre el fet que compleixi amb una sentència del Tribunal de Justícia de la UE del 2016 que va concloure que els acords pesquers entre la UE i el Marroc no podien incloure també el Sàhara Occidental (territori encara per descolonitzar segons l'ONU) si no hi havia el consentiment de la seva població. Preguntat per quines havien sigut les consultes que havia fet la Comissió a l'hora d'elaborar aquest pacte, el seu portaveu no ha estat capaç d'aclarir-ho, com tampoc ho fa el text.

El Front Polisario, representant del poble del Sàhara Occidental segons l'ONU, va rebutjar participar en el procés de consultes que va impulsar la UE perquè "per principis" es va mostrar en contra de l'acord i, de fet, denuncia que vulnera el seu dret a l'autodeterminació. El portaveu de la Comissió Europea competent en qüestions de pesca s'ha limitat a dir que estaven convençuts que es complia amb la sentència del TJUE però no ha sabut aclarir a qui s'havia consultat.

Així doncs, a qui ha consultat la Comissió Europea? Segons el text publicat l'octubre passat, "representants de la indústria i de la societat civil i també de l'administració pesquera del Regne del Marroc". No es detalla quins han estat aquests grups, sinó que només es resumeix que després del procés de consulta la conclusió va ser que beneficiava els principals actors socioecònomics implicats.

El que sí que preveu la Comissió Europea és que el text pugui entrar en vigor les "pròximes setmanes" tenint en compte que ara només ha de ser adoptat formalment pels estats i també pel mateix Parlament del Marroc i signat pel seu monarca.