El cementiri de satèl·lits on s'acumula la brossa espacial dels EUA, la Xina i Rússia

BarcelonaEl primer satèl·lit que es va llançar a l'espai va ser l'Sputnik I, de l'antiga Unió Soviètica. Va ser el 1957 i va marcar el moment en què els humans vam començar a contaminar l'espai. La brossa espacial (space debris en anglès) és qualsevol objecte que ha quedat a l'espai que ja no té utilitat o que ha fallat: els satèl·lits, els coets que es fan servir per posar-los en òrbita i els fragments que es generen en explosions o col·lisions.

La majoria d'aquests objectes es troben a l'òrbita terrestre baixa, entre els 160 i els 1.000 km d'altitud. És on orbiten els satèl·lits actius que es fan servir per a operacions diàries com els sistemes de navegació, la meteorologia, la gestió de catàstrofes, i les grans constel·lacions com Starlink, del magnat Elon Musk, i One Web, que permeten accedir a internet per satèl·lit. En conseqüència, també és la zona que està més saturada i s'ha convertit en un cementiri de satèl·lits inactius.

El departament de Defensa dels Estats Units, amb la Xarxa de Vigilància Espacial, s'encarrega d'observar, catalogar i identificar els objectes. Segons estimen, hi ha 6.800 satèl·lits actius, 3.000 satèl·lits morts, 34.000 peces de brossa espacial de més de deu centímetres i 130 milions de fragments de mes d'un mil·límetre. Si algun d'aquests entrés en col·lisió amb un altre, podria tenir efectes devastadors i hi hauria un efecte cadena que produiria milions de fragments petits. És el que es coneix, a la comunitat aeroespacial, com l'efecte Kessler.

L'any 2009 es va produir la primera col·lisió entre un satèl·lit rus inactiu i un satèl·lit dels Estats Units actiu. L'incident va provocar un núvol de brossa amb 2.000 peces d'almenys deu centímetres i milers de petites. "Encara no hem vist una col·lisió igual, però no estem lluny que passi", alerta l'expert en brossa espacial de l'Agència Espacial Europea (ESA), Benjamín Bastida. És difícil imaginar la vida del segle XXI sense els satèl·lits, però l’excés i l’acumulació constant de brossa espacial podria impedir, en un futur, l’accés a l’espai. 

Les primeres recomanacions 

Als anys noranta, les agències internacionals espacials de tot el món van crear l'Inter-Agency Space Debris Coordination Committee i el 2002 van publicar les primeres recomanacions per reduir la brossa espacial. Com que no eren lleis d'obligat compliment, molts dels països van trigar anys a aplicar-les als coets i satèl·lits que llançaven. Avui dia, l'ESA porta a terme la proposta Zero Debris per reduir al mínim el risc de generar nous fragments. Les directrius actuals estableixen que un objecte no pot romandre a l'òrbita baixa més de 25 anys després del final de la seva vida. L'ESA proposa que aquest temps es redueixi a cinc anys. A més, demanen que, per tal d'evitar explosions, quan el satèl·lit deixi de funcionar, ha de poder expulsar totes les fonts d'energia elèctrica i el combustible. Una altra de les recomanacions és calcular el risc de col·lisió entre satèl·lits actius i els objectes tractables de més de 10 cm i realitzar maniobres per moure el satèl·lit amenaçat. L'operació Remove Debris del 2019 va aconseguir moure'n un a través d'un arpó per intentar acostar-lo a l'òrbita més baixa possible per tal que es desintegrés en un màxim de vuit setmanes.

Normalment, la majoria d'objectes en l'òrbita baixa es cremen en entrar a l'atmosfera i no arriben a aterrar. Els que sí que arriben a terra ho fan sense provocar cap mal ni risc, sovint al mar o en zones amb molt terreny sense població, segons dades de la NASA. Bastida explica que l'ESA recomana que els satèl·lits del futur estiguin fets de materials que en entrar es cremin completament.

Bastida explica que, tot i que la llei espacial és limitada, mana que un satèl·lit d'un país sempre serà de la seva propietat i cap altre pot tocar ni retirar un satèl·lit que no li pertany "perquè es podria considerar una agressió". En cas de col·lisió entre satèl·lits de diferents països, s'hauria de provar que hi ha una falta d'un dels dos per poder posar una multa. De moment, el 80% de la brossa espacial pertany a Rússia, la Xina i els Estats Units, segons Space-track.org, un projecte de recerca de les Forces Aèries dels Estats Units. De fet, ha estat el primer país a multar una empresa, Dish Network, per deixar brossa en òrbita.

Quan es van llançar els primers objectes a l'espai, no van pensar en quines serien les conseqüències. Gairebé setanta anys després, encara hi ha un objecte del segon llançament del 1958 que segueix en òrbita. Ara es busquen solucions per tal que la petjada humana sigui només aquella que va trepitjar la superfície de la Lluna.