Internacional 20/02/2021

Codogno, un any després: "El Wuhan italià"

Aquesta localitat del nord d'Itàlia es va convertir en el primer epicentre del covid-19 a Europa

4 min
Codongo. ALEX FRASER / REUTERS
Disponible en:

Codogno (Itàlia)El matí del 20 de febrer del 2020 semblava un dia qualsevol a Codogno, un poble d'uns 15.000 habitants a la província de Lodi, a uns 60 quilòmetres al sud de Milà. El cafè Cairoli servia esmorzars als clients habituals mentre a fora, a la plaça, les parades del mercat es preparaven per obrir l'endemà, com cada divendres. "Després va passar una cosa increïble. Va ser com un meteorit, un tsunami que va arribar amb tanta violència que semblava impossible", diu a l'ARA Francesco Passerini, l'alcalde. "A mitjanit vaig rebre una trucada del delegat del govern que em va dir que a l'hospital havien diagnosticat el primer pacient amb coronavirus. Em vaig quedar gelat. Més tard el director de la Creu Roja local em va confirmar que hi havia més de cent casos sospitosos", recorda ara, un any després.

El que va venir després d'aquell avís van ser hores de pànic, de terror, que van obligar Passerini a tancar amb pany i forrellat el municipi i convertir aquest tranquil poble de la Llombardia en la primera zona vermella d'Itàlia i del món occidental per un virus que encara no havia mostrat la cara més fosca a Europa. "El Wuhan italià", va titular la premsa.

Aquell mateix matí, a l'Hospital de Codogno, la doctora Annalisa Malara, ignorant el protocol que aconsellava fer proves PCR només a pacients simptomàtics que haguessin viatjat a la Xina o mantingut contacte amb algun contagiat, va fer la prova a un home. I va donar positiu. Era Mattia Maestri, de 37 anys, esportista i amb bona salut. "Hi havia ingressat dos dies abans amb una pneumònia no gaire greu, però en 24 hores va empitjorar i no responia als tractaments", explica ara per telèfon mentre surt del seu últim torn a l'Hospital Sant Matteo de Pavia, on treballa. "Quan el vam descobrir ens vam quedar en xoc. Havíem estat exposats sense protecció i érem conscients de la transcendència de la diagnosi", reconeix. "En aquell moment vam entendre que el virus ja era entre nosaltres i vam disparar l'alarma a tot Europa".

Res feia sospitar que Mattia Maestri s'hagués pogut contagiar d'aquell estrany virus, semblant a la grip, que havia obligat les autoritats de Pequín a aixecar en temps rècord un hospital de campanya a Wuhan. I, no obstant això, gràcies a la intuïció de Malara, que va ser condecorada després Cavallera de la República italiana pel cap de l'estat, Maestri va passar a ser el pacient 1, el primer contagi autòcton, no importat, detectat a Itàlia.

Més tard es va saber que el virus ja circulava al país des de feia mesos, com sospita el doctor Massimo Vajani, metge de família des de fa més de quaranta anys a Codogno, que des de l'octubre ja detectava casos de "pneumònies atípiques que no s'acabaven de guarir".

"Hem sigut soldats"

Vajani encara no ha pogut oblidar la sensació de "por i incertesa" d'aquells dies. Sense protocol oficial, sense indicacions terapèutiques. Com a president del Col·legi de Metges de Família de Lodi, es va reunir amb les autoritats per exigir dispositius de protecció, però va ser inútil. "Ens deien que, segons l'OMS, amb les mascaretes quirúrgiques n'hi havia prou", denuncia. "La paraula clau és retard. Hem sigut soldats portats a primera línia, però el general no pot exercir el comandament sense escoltar els soldats".

El covid-19 ha causat la mort a més de 300 metges a Itàlia, gairebé el 70% dels quals treballaven en atenció primària. La macabra llista la va inaugurar el president del Col·legi de Metges de Varese, Roberto Stella. Els quatre següents eren professionals de Codogno i pobles veïns. Tres d'ells van morir amb només 24 hores de diferència. "Companys i sobretot amics, perquè aquí ens coneixem tots", es lamenta Vajani.

Codongo. FLAVIO LO SCALZO / REUTERS

La nit del 20 al 21 de febrer es va registrar la primera víctima mortal oficial a Itàlia, Adriano Trevisan, un home de 78 anys resident a Vo 'Euganeo, al Vèneto, a més de 200 quilòmetres de distància de Codogno. El govern va aïllar deu municipis més del nord de país i va confinar més de 50.000 persones, una mesura fins llavors inèdita fora de la Xina.

L'arribada de l'exèrcit

Com a Wuhan, a Codogno també hi va arribar l'exèrcit. A la residència de gent gran local, amb capacitat per a 140 persones, una infermera i un metge militar van acudir a la crida d'auxili. Silvia Cavada, responsable mèdica del centre, assegura que mai els va faltar material de protecció, però van haver d'enginyar-se-les per atendre les persones grans contagiades, perquè els hospitals estaven desbordats.

Emanuele Cremaschi / GETTY

"Els casos sospitosos eren aïllats, però no sabem quants van morir de covid", reconeix Cavada, que calcula en un 30% més de decessos que la mitjana. "La cosa més difícil va ser explicar-los què passava. A alguns els feia por la mascareta perquè els recordava la guerra", recorda ara, amb la tranquil·litat de saber que els residents i els treballadors per fi estan vacunats.

El nombre de víctimes en aquesta petita localitat, que es va convertir en el primer focus de coronavirus a Europa, és incert. L'alcalde, Francesco Passerini, assegura que només al març van morir 154 persones respecte a les 46 de l'any anterior. "Cinc morts al dia en una ciutat com la nostra és devastador, sobretot si tens en compte que a l'any hi neixen uns 160 nens".

Un any després, amb més de 95.000 morts a tot el país, a Codogno la corba de contagis continua baixant i hi ha només una vintena de casos positius i cap és greu. "Ha sigut un malson que esperem que hagi quedat enrere".

stats