VIOLÈNCIA INFANTIL I SEXUAL

"Em van obligar a combatre. O ho feia o moria": les seqüeles dels nens i nenes soldat yazidites capturats per l'EI

Amnistia Internacional alerta dels mals físics i mentals de gairebé 2.000 infants del poble yazidita

La Nayaj va ser segrestada a Sinjar el 4 d’agost del 2014 quan tenia 16 anys. Ara en té 21. Després de ser esclavitzada per un jihadista, va tenir tres fills als quals va abandonar / DIEGO IBARRA SÁNCHEZ

"Em van obligar a combatre. O ho feia o moria. No tenia cap altra alternativa. La situació no depenia de mi. Per poder sobreviure, vaig elegir combatre. És el pitjor que li pot passar a un ésser humà, el més denigrant. Quan vaig poder tornar del captiveri [de l'Estat Islàmic] només buscava algú que em cuidés, algú amb qui sostenir-me, algú que em digués soc aquí per a tu... Això és el que he estat buscant, però no ho he trobat", relata amb cruesa el Sahir (nom fictici per protegir la identitat), que va ser sotmès a un reclutament forçós quan tenia només 15 anys. "Quan em van obligar a casar-me era només una nena. Em van fer patir. Vull tenir un futur millor. Vull que l'Estat Islàmic rendeixi comptes per tot el que m'ha fet passar", explica la Randa (nom fictici), que, segrestada quan tenia 14 anys, en va haver de passar cinc sota el captiveri de l'EI.

Aquests són només una petita mostra dels relats carregats d'una dura i aterradora realitat que recull l'informe Legacy of terror: The plight of yezidi child survivors of ISIS (El llegat del terror: La situació dels infants yazidites que han sobreviscut a l'EI), elaborat per Amnistia Internacional (AI). L'informe, de 56 pàgines, revela les importants dificultats que pateixen actualment els gairebé 2.000 nens i nenes que han tornat amb les seves famílies després de ser torturats, obligats a combatre, violats i sotmesos per l'EI entre altres greus abusos que atempten contra els drets humans.

L'alarmant document d'AI es basa en un recull d'entrevistes a ex nens i nenes soldat que després de sobreviure al captiveri d'aquest grup terrorista pateixen crisis de salut física i mental. "Tot i que el malson del seu passat ha quedat enrere, aquests nens i nenes continuen tenint dificultats. Després de suportar els horrors de la guerra a una edat extremadament primerenca, ara necessiten el suport urgent de les autoritats nacionals iraquianes i de la comunitat internacional per construir el seu futur", afirma Matt Wells, director adjunt de Resposta a les Crisis per a Qüestions Temàtiques d'Amnistia Internacional.

AI denuncia que, freqüentment, quan tornen són aïllats perquè les seves famílies i comunitats tenen dificultats per acceptar les seves experiències durant el captiveri. Els encarregats d'elaborar l'informe relaten que, en molts casos, aquests nens i nenes són sotmesos a propaganda, adoctrinament i formació militar intensos amb el propòsit deliberat d'esborrar la seva identitat, idioma i nom anteriors. Dels 14 ex nens soldat entrevistats, més de la meitat han afirmat que no havien rebut cap mena de suport –psicosocial, sanitari, econòmic o d'un altre tipus– al seu retorn.

Violència sexual

L'informe d'AI constata que les nenes yazidites van patir tota mena d'abusos durant el temps que van estar sota el captiveri de l'EI. Les nenes que han sobreviscut a aquesta violència sexual pateixen diversos problemes de salut, entre els quals fístules traumàtiques, cicatrius i dificultats per quedar-se embarassades. El testimoni recollit per AI d'una metgessa d'una organització que ha proporcionat atenció mèdica i psicològica a centenars de dones i nenes supervivents relata que gairebé totes les nenes d'entre 9 i 19 anys a les quals havia tractat havien estat violades o sotmeses a una altra mena de violència sexual. AI conclou que, en la seva major part, els serveis i programes que hi ha per a supervivents de violència sexual han desatès les nenes.

Els encarregats de fer l'informe també remarquen la necessitat urgent d'acabar amb la separació forçada de les dones i els seus fills i filles nascuts a conseqüència de la violència sexual infligida pels membres de l'EI. Les dones i nenes yazidites sotmeses a esclavitud sexual per combatents d'aquest grup terrorista han donat a llum a centenars de nens i nenes. A molts d'ells se'ls ha negat un lloc en la comunitat yazidita a causa de diversos factors, entre els quals la postura del Consell Suprem Espiritual Yazidita i el marc jurídic actual de l'Iraq, que estableix l'obligació de registrar com a musulmà tot nen o nena de pare "desconegut" o musulmà.

Els orfes de l’Estat Islàmic

Diverses dones entrevistades per AI han declarat que les havien pressionat, coaccionat o fins i tot enganyat perquè abandonessin els fills, la qual cosa els va provocar una greu angoixa psicològica. "Vull dir a [la nostra comunitat] i a totes les persones del món que sisplau ens acceptin, que acceptin els nostres fills... Jo no volia tenir un fill d'aquesta gent. Em van obligar a tenir-lo. Mai sol·licitaria reunir-me amb el seu pare, però necessito reunir-me amb el meu fill", relata la Janan (nom fictici), de 22 anys.

Genocidi

Entre el 2014 i el 2017, l'Estat Islàmic va perpetrar crims de guerra i crims contra la humanitat a la comunitat yazidita de l'Iraq, situada principalment a la província de Nínive, amb Sinjar com a centre urbà més destacat. L'ONU ha qualificat de genocidi els abusos de l'EI contra aquest poble religiós al país iraquià. Més de 30.000 yazidites ja fa un lustre que malviuen a les muntanyes de Sinjar, i l'any passat 400.000 més van fugir al Kurdistan iraquià, on les autoritats i les ONG els han acollit en campaments de desplaçats. Fins a 100.000 més se'n van anar a Alemanya, el Canadà i Austràlia per no tornar.

El poble yazidita, sense esperança de tornar a casa cinc anys després del genocidi