La comunitat internacional recull més de 10.000 milions de dòlars per a la població i refugiats sirians

Tot i que la conferència de donants de Londres aconsegueix 1.000 milions més dels que s'havia proposat, Cameron deixa clar que l'aportació "no és la solució al problema"

Els participants de la conferència internacional de donants per a Síria, celebrada aquest dijous a Londres, s'han compromès finalment amb " més de 10.000 milions de dòlars (8.931 milions d'euros) per ajudar la població siriana" i als refugiats instal·lats als països veïns: el Líban, Turquia i Jordània, segons ha anunciat el primer ministre britànic , David Cameron.

Tot i que la xifra és lleugerament superior als 8.100 milions que la setantena de països reunits s'havien proposat aconseguir Cameron ha deixat clar que  aquesta quantitat "no és la solució [al problema] de Síria". Això sí, ha deixat clar que l'aportació " ajudarà a salvar vides". Aquests diners que aniran destinats a garantir el subministrament aliments, que s'ha reduït en els últims mesos per manca de finançament, i a més, millorar les possibilitats de feina i educació per evitar que la pitjor crisi humanitària del nostre temps deixi una generació perduda.

L'any passat l'ONU no va obtenir dels estats ni la meitat dels fons que havia sol·licitat per gestionar la crisi. La guerra a Síria ha causat la mort d'almenys 330.000 persones, segons l'Observatori Sirià de Drets Humans, i ha obligat la meitat de la població del país a marxar de casa –5 milions fora del país, 6 milions més de desplaçats interns dins de Síria.

La pau, molt lluny

La conferència arriba l'endemà de la suspensió de les  negociacions de Ginebra auspiciades per l'ONU en què no hi ha hagut avenços diplomàtics entre el règim i els representants de l'oposició, mentre sobre el terreny l'exèrcit lleial a Baixar al-Assad ha avançat en els fronts d'Alep i Idlib, amb la cobertura aèria de Rússia i el suport de la milícia xiïta libanesa Hezbol·lah. Els últims moviments amenacen les rutes de subministrament dels rebels d'Alep, la segona ciutat de Síria on es juga avui el destí de la guerra.

La intensificació dels combats ja s'ha traduït en un augment dels refugiats.  El règim tampoc ha aixecat el setge sobre els pobles rebels, on desenes de persones, sobretot avis i criatures, han mort de fam.

Les autoritats britàniques no amaguen que la motivació no és només humanitària, sinó que la millora de les condicions de vida dels refugiats al Pròxim Orient ha de servir per reduir els fluxos cap a Europa. També assumeixen que la gent desesperada és carn de canó dels grups extremistes. Alhora, gairebé cinc anys després de l'esclat de la guerra les potències europees i els Estats Units són més conscients que el Líban i Jordània necessiten que augmenti substancialment l'ajut que reben, si no es vol entrar en una espiral de més desestabilització. En les últimes setmanes, per exemple,  Jordània ha tancat la frontera, on s'acumulen milers de sirians que intenten fugir de la guerra, agreujada amb la campanya de bombardejos russos en defensa del règim de Baixar al-Assad. 

Els amfitrions de la reunió són la Gran Bretanya, Alemanya, Noruega i Kuwait, amb la participació de l'ONU, de desens de caps d'estat i de govern i de les grans agències humanitàries. "Podem donar esperança a aquesta gent perquè deixin de veure com a única opció jugar-se la vida en un perillós viatge cap a Europa", ha dit Cameron abans de la trobada, i s'ha compromès a aportar 1.500 milions d'euros a la conferència fins al 2017. Noruega s'ha compromès amb 1.000 milions en els propers quatre anys, l'aportació més gran que ha fet mai aquest país per a una crisi humanitària. 

Els desplaçats interns, oblidats

Grups de la societat civil siriana que participen a la conferència han criticat que tota l'atenció es concentri en els refugiats, en detriment de la població atrapada a Síria en una guerra oberta contra els civils. "Per descomptat, els refugiats necessiten ajuda, però hi ha més de sis milions de desplaçats interns dins de Síria que viuen en zones sota setge i que són objecte de bombardejos i atacs amb artilleria diaris", ha dit Raed Saleh, cap dels Cascos Blancs, un grup d'uns 2.800 voluntaris sirians que s'encarreguen de rescatar la gent de sota la runa després dels bombardejos.

L'Unicef, l'agència de l'ONU per a la infància, ha demanat 1,2 milions d'euros per escolaritzar les criatures sirianes refugiades als països veïns. El Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament també és present a la conferència per atreure donants privats que contribueixin a pal·liar l'impacte de l'arribada dels refugiats als seus mercats laborals.

"Col·lapse" de la solidaritat internacional

El Consell Noruec per als Refugiats ha constatat en un informe publicat aquest dijous com els refugiats són sotmesos a més pressió dins els països veïns.

  • Líban: el 70% de refugiats no té assistència legal, cosa que complica l'escolarització i l'accés al treball.
  • Jordània: Hi ha uns 250.000 refugiats sense registrar. Només quatre de cada deu criatures estan escolaritzades.
  • El 70% de refugiats als dos països viuen sota el llindar de la pobresa.

L'exdiplomàtic noruec i director del consell, Jan Egeland, ha parlat de "fracàs col·lectiu" a l'hora d'oferir a la regió el suport que necessita: "Estem assistint a un col·lapse total de la solidaritat internacional, amb milions de víctimes de la guerra."

A la reunió també hi haurà trobades paral·leles, com la de la cancellera alemanya Angela Merkel amb el primer ministre grec, Alexis Tsipras, per discutir un possible alleujament del deute si Grècia atura els refugiats dins les seves fronteres.