El conservador Mauricio Macri guanya a l'Argentina i tanca l'era kirchnerista

L'opositor alcalde de Buenos Aires derrota l'oficialista Daniel Scioli amb el 51,4% dels vots. Les ganes de canvi dels argentins han pogut més que el peronisme

El conservador Mauricio Macri és el nou president de l'Argentina després de derrotar amb el 51,4% dels vots el candidat kirchnerista Daniel Scioli, que s'ha quedat amb el 48,6,% dels sufragis. A la seu electoral de la coalició opositora Cambiemos de Macri hi ha hagut festa i de les grosses, amb un alcalde de Buenos Aires eufòric saltant, cridant i ballant damunt de l'escenari. De fet, ja és una tradició no escrita en totes les celebracions electorals des de quan es presentava ja com a alcalde: veure'l ballar com si fos en una discoteca. I és que Macri vol ser un polític conservador diferent, mira de ser proper a la gent i sap que ha fet història en enterrar el kirchnerisme després de 12 anys al capdavant de la Casa Rosada. "La meva tasca és ajudar-los a trobar el seu desenvolupament personal i el de les seves famílies. Vostès avui han fet possible l'impossible amb el seu vot. Els demano que per favor no m'abandonin. Hem de seguir junts, ja que el 10 de desembre comença aquesta nova etapa. Moltes gràcies a tothom. Som-hi, Argentina!", exclamava desbordat d'alegria l'alcalde de Buenos Aires, ja president electe de l'Argentina.

A més, Macri ha aconseguit una altra fita històrica: situar un polític no peronista a la Casa Rosada després de 14 anys. L’últim govern no peronista que va ocupar la presidència de l'Argentina va ser el de l’expresident Fernando de la Rúa, recordat per haver abandonat la seu presidencial en helicòpter el desembre del 2001 en plena crisi del 'corralito'. Hi ha una màxima a l’Argentina que diu que “cap govern no peronista pot governar el país”, especialment perquè els sindicats són peronistes i poden ofegar qualsevol governant. De fet, ja li va passar a l’expresident Raúl Alfonsín, quan, després de recuperar-se la democràcia el 1983, va suportar una desena de vagues generals. Caldrà veure si Macri supera aquesta prova.

Macri, bon gestor

Mauricio Macri té fama de ser un bon gestor. I ho va demostrar quan va ser president del club de futbol Boca Juniors en l'etapa més gloriosa i exitosa de l'equip del barri de la Boca de Buenos Aires. De fet, haver sigut president de Boca ha estat en els darrers anys la seva millor carta de presentació davant els argentins, quan va decidir que volia ser alcalde de Buenos Aires i després president de l'Argentina. El futbol i la política a l'Argentina, com en molts altres països, van agafats de la mà, i l'esport de la pilota ha sigut el gran aliat de Macri en el món dels negocis privats –és un ric empresari– i en el seu creixement com a referent polític. Hereta una economia amb una elevada inflació i una forta inestabilitat

L'oposició reconeix la derrota

Les cares eren molt llargues a l’hotel triat per l'oficialisme per seguir la nit electoral, situat a pocs metres de la Casa Rosada. Derrotat a les urnes, Daniel Scioli, actual governador de la província de Buenos Aires i l’aposta del kirchnerisme per mantenir viu el seu projecte polític, reconeixia el resultat quan l'escrutini s'apropava al 70%. I per sorpresa de molts, a l'Argentina el recompte de vots ha sigut ràpid, amb serenitat, transparent i sense ombres, i amb l'oficialisme reconeixent que havien perdut, una actitud poc habitual en els polítics argentins. "El poble ha triat una alternativa, esperem que Déu il·lumini Macri per poder millorar el que el país ha avançat, pel bé de tothom", afirmava Scioli sense poder amagar la decepció. I és que, encara que sigui per poca diferència, els argentins han triat el canvi i no la continuïtat del projecte kirchnerista.

Indecisos i un peronisme fracturat

La clau d’aquestes eleccions ha sigut el vot dels indecisos, però també el del peronista antikirchnerista. El kirchnerisme va sorgir amb força el 2003 com un corrent dins el peronisme, moviment polític que tant pot ser d’esquerres com de dretes, segons calgui, fundat pel tres cops president de l’Argentina, el tinent general Juan Domingo Perón.

Però els últims anys, el kirchnerisme ha trencat amb el peronisme tradicional i s’ha enfrontat als seus principals 'barons', cosa que ha generat una forta divisió entre kirchneristes i peronistes autèntics. En aquesta històrica i inèdita segona ronda electoral, els votants peronistes de tota la vida han hagut de triar entre ser fidels a Perón votant l’oficialista Daniel Scioli, que vol reconciliar tot el moviment, o bé tirar per l’opció antikirchnerista, liderada per Mauricio Macri, alcalde de Buenos Aires.

Mai en els 200 anys d’història de l’Argentina havia calgut una segona ronda electoral o 'balotaje' per decidir qui havia de ser el president del país sud-americà. Però són molts els que han recordat aquests dies l’any 2003, quan l’expresident Carlos Menem (1989-1999) va estar a punt d’enfrontar-se a les urnes en segona ronda amb l’expresident Néstor Kirchner (2003-2007) i va abandonar la cursa presidencial al·legant que s’havia gestat un frau en contra seu. En realitat, totes les enquestes li pronosticaven una contundent derrota, i Néstor Kirchner va ser proclamat president de l’Argentina amb un 21% dels vots obtinguts en la primera volta de les presidencials. Començaven així els 12 anys dels Kirchner al poder.

El futur de Cristina Fernández

La presidenta sortint de l’Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, abandonarà la Casa Rosada el 10 de desembre i deixarà una societat molt polaritzada. S’acabarà així una de les etapes de la vida política argentina de més èxit, per a uns, i una de les més populistes i clientelistes, per a altres. La divisió entre els argentins és absoluta, i ha generat grans tensions polítiques, socials i familiars els últims anys. Quan deixi de ser la cap d’estat, Fernández marxarà a viure a la província de Santa Cruz, on va residir molts anys i d’on era originari el seu marit, el difunt expresident Néstor Kirchner, mort el 2010 d’un atac de cor. Perdrà els aforaments, ja que no tindrà cap responsabilitat pública, i la justícia tindrà més fàcil investigar els escàndols de corrupció que l'envolten, especialment els que la relacionen, a ella i el seu fill, amb un suposat entramat d’enriquiment il·lícit. També deixarà de ser vicepresident el polèmic Amado Boudou, investigat per la justícia i imputat en una desena de causes per suposat enriquiment il·lícit i tràfic d’influències.

Més continguts de