El jove conservador Sebastian Kurz, camí de convertir-se en el pròxim canceller austríac

El partit socialdemòcrata ha quedat en segona posició, arrabassant al Partit de la Llibertat el lloc que li atorgaven les projeccions inicials.

Es preveia que Àustria giraria políticament cap a la dreta, però el que no s’esperava és que ho faria tant. Els resultats de les eleccions generals d’ahir al país són aclaparadors. El jove líder del conservador Partit Popular (ÖVP), Sebastian Kurz, de només 31 anys, va ser el gran guanyador. La seva formació va ser la força més votada, amb un 31,6% dels sufragis, davant del Partit Socialdemòcrata (SPÖ), del fins ara canceller Christian Kern. Però no només això. L’SPÖ tampoc va poder vèncer la ultradreta: el Partit de la Llibertat (FPÖ). Almenys així ho evidencien els resultats provisionals. Falta el recompte del vot per correu, que es farà avui.

Amb el 97,7% de l’escrutini realitzat, el Partit Socialdemòcrata va aconseguir un 26,9% dels vots, mentre que el Partit de la Llibertat en va obtenir un 26%. És a dir, només els separen nou dècimes i, si la diferència augmenta un cop acabat el recompte, possiblement serà a favor de la ultradreta. La desfeta, per tant, no podia ser més important per a l’SPÖ, tenint en compte que fins ara era la força amb més diputats al Parlament. En tenia 57 i un 31% del suport de l’electorat. Però no és l’únic daltabaix.

Els Verds van ser els altres grans derrotats de la jornada. Només van aconseguir un 3,9% dels vots i, per tant, es quedaran sense representació parlamentària, ja que per poder entrar a formar part de la cambra baixa cal obtenir un mínim del 4% dels sufragis. La seva derrota és especialment destacable, perquè es produeix quan fa menys d’un any que el seu candidat, Alexander Van der Bellen, va guanyar la presidència d’Àustria a l’ultradretà Norbert Hofer, en uns comicis agònics.

“Aquest resultat és un clar mandat per canviar Àustria”, va declarar exultant el líder del Partit Popular, Sebastian Kurz, que ahir no podia dissimular la seva alegria. Amb el seu característic cabell engominat i la seva elegant americana, va assegurar davant els mitjans de comunicació: “Si rebo l’encàrrec de formar govern, parlaré amb tots [els partits]”.

Però tot apunta que el líder conservador es decantarà per arribar a un acord amb l’extrema dreta. De fet, l’analista polític Thomas Hofer afirmava abans de les eleccions: “Sebastian Kurz diu coses molt semblants a Heinz-Christian Strache [el líder de l’ultradretà FPÖ], però ho diu d’una manera que es considera socialment més acceptable”. Sense anar més lluny, ahir mateix Strache va acusar Kurz d’haver-li robat les seves idees i va destacar les coincidències ideològiques de les dues formacions polítiques.

Programa electoral
El jove líder conservador de 31 anys defensa una política migratòria i d’asil restrictiva. Planteja que la Unió Europea copiï l’estratègia d’Austràlia i interni en illes els refugiats que són interceptats intentant arribar a les costes europees. Pel que fa a l’economia, Kurz proposa abaixar els impostos a la classe mitjana i a les empreses. També ha promès reduir el deute a llarg termini, disminuint en part les subvencions i la despesa social que, segons ell, provoca l’arribada d’immigrants i refugiats. Els seus crítics, en canvi, li recriminen la falta de concreció en el seu programa electoral, i que la seva estratègia es basa en la imatge i el màrqueting.

Un pacte de govern amb l’extrema dreta de l’FPÖ podria fer que Àustria s’apropés a països de l’Europa de l’Est, com Polònia, Hongria i la República Txeca, que mantenen postures crítiques amb Brussel·les, sobretot en matèria d’immigració. L’any 2000 l’ÖVP ja va formar una coalició de govern amb l’FPÖ, cosa que va portar els països membres de la UE a imposar sancions diplomàtiques contra Àustria per haver permès que un partit ultra formés part de l’executiu. Aquell pacte va durar sis anys, després dels quals l’FPÖ va patir una desfeta electoral.

Més continguts de