La falsa beneficència dels delinqüents amb la pandèmia

Narcos i bandes aprofiten l'absència de l'estat per erigir-se com a salvadors d'una població al límit

Com una associació de beneficència convencional, El Chapo 701 reparteix paquets d’aliments entre els més pobres de l’estat de Jalisco, als quals el confinament forçat pel coronavirus els ha deixat sense cap ingrés ni possibilitat de guanyar-se la vida. Les anomenades chapocarmanyoles porten impresa la cara bigotuda de Joaquín el Chapo Guzmán, el narco mexicà més famós, que compleix cadena perpètua als Estats Units, i són una iniciativa de l’empresa amb què la filla del criminal, Alejandrina, comercialitza roba.

Els del càrtel de Sinaloa no són els únics que estan traient rèdit d'aquesta crisi a sanitària, política i social. Són nombrosos els grups criminals i armats que aprofiten la debilitat o fins i tot absència d’estructures d’estat als seus territoris per fer valer el seu poder. Ho estan fent la màfia italiana, els talibans afganesos i les bandes que controlen barriades senceres en molts països de l’Amèrica Llatina. “En bona part actuen així com a autodefensa o com a reputació personal de la seva autoritat ”, relata Sergio Maydeu, analista internacional que coneix bé els moviments de les bandes centreamericanes.

Guerra pel control de les faveles a Rio en plena crisi del covid-19

El de Sinaloa és el càrtel més mediàtic, però altres com Los Viagras, el del Golf o el de Jalisco també han sortit per fer-se publicitat a costa de la població més vulnerable, que ha de passar la quarantena sense menjar. En total, es calcula que en tot Mèxic hi ha uns 200 grups criminals actius. Aquests dies les xarxes socials van plenes d’imatges de membres dels càrtels fent caritat amb una població que no només està al límit per la violència de les bandes, sinó que ara també està enmig d'una guerra de propaganda: els criminals aprofiten que el govern de Mèxic està desaparegut i és incapaç d’aturar els disparats índexs de criminalitat, que any rere any se superen des de l’inici de l’anomenada guerra contra el narco del 2007.

Com escriu Vanda Felbab-Brown, investigadora de la Brooking Institution, “els grups criminals aprofiten la crisi econòmica i el confinament per guanyar pes polític” perquè els residents dels barris desafavorits i abandonats per les institucions governamentals els vegin com uns proveïdors de serveis, d’ajudes i de protecció i no només com a botxins. Es tracta d'una estratègia que a la llarga pot ser beneficiosa, perquè fa dels residents uns aliats davant d’ofensives policials.

El coronavirus, un negoci rodó per a la màfia italiana

El president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, amb una crisi de popularitat important per la falta de determinació contra el coronavirus, no ha dubtat en sortir a recriminar l'anunci publicitari dels paquets d'aliments dels Guzmán, quan ell s'havia deixat fotografiar saludant la mare del Chapo. També ha reclamat als narcotraficants que deixin la violència, i és que el març ha sigut especialment dur en aquest sentit, ja que tots els països de l'entorn han blindat les seves fronteres pel covid-19 i la lluita pel negoci i pel territori s'ha concentrat a l'interior del país.

Al Salvador, les principals maras (bandes criminals) s’han pres seriosament les directrius del president Nayib Bukele, un dels pioners a decretar confinament i imposar les mesures més dures per a la població de la regió, i dicten tocs de queda als barris on són forts.

El diari local El Faro posava en boca de dirigents de les maras Salvatrucha, Sureños del Barrio 18 i Los Revolucionarios que estaven decidits a fer complir la quarantena governamental “per força o per grat”. Amb amenaces fins i tot de mort contra els que aprofitin les sortides de casa per fer alguna activitat més enllà d’anar a comprar a la botiga del barri, es manté la població atemorida en zones on la policia ni hi posa els peus.

Preparant l'escenari postpandèmia

A diferència d’altres grups de delinqüents, les maras tenen un vessant assistencial, explica Maydeu, perquè protegeixen no només els seus membres sinó també els seus nuclis familiars extensos, que suposen entre 60.000 i 100.000 persones que els donen suport, però no tenen ni de bon tros un poder econòmic com els narcos.

La seva incursió en la gestió de la pandèmia “no és cap exercici de caritat cap als veïns dels barris sinó que la mara protegeix el seu negoci, que bàsicament és l’extorsió”, afirma l’analista. La banda cobra un impost a residents i comerciants amb botiga convencional o informal i “vol mantenir-lo en l’escenari postcoronavirus evitant que la propagació del covid-19 acabi amb tot el barri malalt” i, per tant, sense activitat econòmica, subratlla Maydeu.

A Ciutat del Cap, l’efecte positiu del coronavirus es viu en forma de treva entre les dues bandes criminals més violentes d’aquesta ciutat sud-africana. Els líders van demanar ajuda a un pastor evangèlic. “No et demanem mai un favor però tenim molta gana”, explica a la BBC que li van dir Andrew Steele-Smith, que ja parla del “miracle” de l’epidèmia.