AMÈRICA LLATINA

La corrupció que corca el somni brasiler

L’expresident Lula da Silva declara com a processat demà, amb les enquestes a favor

Del miracle a l’escàndol del Brasil. Les grans xifres del boom econòmic i de l’èxit social que van col·locar el gegant americà a les llistes mundials de la bona governança ja formen part del passat, en un país que s’ha despertat del somni per caure en el malson del rosari de casos de corrupció que té sota la lupa vuit ministres, els dos presidents del Senat i del Congrés i cinc expresidents del país. L’actual cap del govern, Michel Temer, se salva només per la llei d’impunitat que l’empara. La llista d’investigats és molt més llarga en els 280 procediments oberts: un terç dels 81 senadors i 39 dels 513 diputats de catorze formacions diferents, així com un centenar d’empresaris que han confessat a canvi de sentències rebaixades.

En el centre de la diana se situa Petrobras, la petroliera estatal saquejada pels suborns de polítics. El forat deixat per la xarxa investigada en l’anomenada operació Lava Jato ascendeix a més de 2.000 milions de dòlars però l’escàndol va ser l’excusa perfecta per ordir l’impeachment contra Dilma Rousseff, acusada de maquillar el pressupost, però no de corrupció.

Temer, en perill

Els problemes de Rousseff continuen fora de la presidència i ara està a l’espera de judici per suposat finançament il·legal de la seva última campanya electoral. L’acusa Marcelo Odebrecht, propietari de la constructora brasilera del mateix nom, amb casos de corrupció a tota l’Amèrica Llatina. Si es confirmessin aquestes sospites, el cas arrossegaria també Temer, que havia format ticket electoral amb Rousseff i en va ser vicepresident, i que veuria com el seu nomenament quedaria anul·lat. El cas està aturat als jutjats a petició de les defenses, una estratègia per dilatar el procés. “Al Brasil a ningú no li interessen unes eleccions i tothom vol guanyar temps”, resumeix Anna Ayuso, investigadora del Cidob. A l’espectre de la dreta no el convenç avortar la legislatura ara que l’economia apunta a deixar enrere els números vermells i créixer un 1% aquest any, cosa que comportaria certa tranquil·litat social. Tampoc l’esquerra pot fer gaire i no té prou força al Parlament per intentar una moció de censura.

Temer ha fracassat en el seu objectiu d’aparèixer com el gran salvador del Brasil per acabar amb la corrupció del Partit dels Treballadors de Rousseff i del també expresident Lula da Silva i per redreçar el país cap al camí del creixement. La recepta de Temer és aplicar reformes socials, beneïdes per Mariano Rajoy en una visita recent al Brasil i que divendres van ser contestades per una primera vaga general, que va comptar amb el suport de l’Església. La popularitat del president està sota mínims i, segons una enquesta publicada per Datafolha, només el 9% dels brasilers aproven la seva gestió i sis de cada deu la titllen de “pèssima”. Són xifres similars a les que tenia Rousseff poc abans del judici polític que la va destituir.

L’èxit de Marina Silva

Per contra, qui continua tenint suport popular és Luiz Inácio Lula da Silva, a la presidència durant la dècada gloriosa, que ha deixat clara la seva intenció de presentar-se a les eleccions de l’octubre del 2018. Les enquestes li donen esperances per substituir Temer, que no buscarà la reelecció.

L’exsindicalista ha de declarar demà com a imputat i explicar si una constructora relacionada amb Petrobras li va pagar un apartament de luxe a canvi de certs favors. Per a Lula, aquests i els altres quatre casos que pesen sobre ell no són més que una persecució orquestrada per destruir-lo, que, amb tot, no li resten oportunitats ni suports. El 30% dels brasilers li farien confiança en una primera volta, tot i que a la segona cauria davant de Marina Silva, una reconeguda activista ecologista que va abandonar el Partit dels Treballadors (PT) per la corrupció. Per a la investigadora Anna Ayuso, la candidatura de Marina Silva té punts a favor, com el fet que sigui una de les poques líders brasileres “netes de corrupció”, i l’únic que li podria anar en contra és que li tinguin en compte “l’error estratègic” d’aliar-se amb el liberal Aécio Neves, un dels assots del PT.