Internacional 22/10/2021

El covid posa contra les cordes l'Europa que no es vacuna

Tornen les primeres restriccions a l'Est, en països amb índexs d'immunització baixos

4 min
Un treballador del ministeri d'emergències desinfectant l'estació de Leningradski a Moscou

LondresMés enllà de la situació preocupant que viu el Regne Unit , l'Europa continental comença a sentir altre cop l'alè del coronavirus. D'acord amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la setmana passada hi va haver un creixement general d'un 7% de casos. Amb tot, en alguns dels països, i en relació amb els catorze dies anteriors, els augments han superat el cent per cent. És el cas, per exemple, de Letònia, Polònia, Hongria i Geòrgia. I en altres, com Romania, amb només el 38% d'increment, el nombre d'ingressats en hospitals ja supera els 20.000 –1.800 a les UCI– i han començat a suspendre's visites i tractaments destinats a atendre altres malalties.

Els baixos índexs de vacunació en relació amb la mitjana dels estats membres de la Unió Europea (74%) perfilen una tardor complicada i un aterratge a l'hivern incert a l'Europa de l'Est, on països com Bulgària, Ucraïna, Moldàvia i Romania no arriben al 30% de població immunitzada. Així, l'amenaça de la reintroducció de restriccions que molts ja consideraven un trist record torna a estar ben present en aquest últim trimestre de l'any 2021, camí ja del 2022.

El covid a l'Europa de l'Est.

A banda de les peticions del passaport de vacunació per entrar als restaurants en països com França i Itàlia, o altres mesures per intentar garantir la seguretat sanitària, s'han establert privacions de llibertats molt més dures a l'est. És el cas de Letònia, on des de dijous hi ha vigent un nou toc de queda durant un mes –comença a les vuit del vespre i s'allarga fins a les cinc de la matinada–, i on s'han tancat escoles i botigues no essencials pel mateix període de temps.

Letònia encara no té el 50% de la població immunitzada. La setmana passada es van administrar 10.682 dosis diàries, una dada que permet projectar que no serà fins a finals de novembre que s'haurà protegit un 10% més dels residents, un ritme del tot insuficient. No debades, el primer ministre, Krišjānis Kariņše, deia dilluns que "el sistema de salut està en perill, l’única manera de sortir d’aquesta crisi és vacunar-se”.

Desconfiança en els governs

Per justificar les diferències d'immunització entre l'Europa occidental i l'oriental, alguns politòlegs i especialistes en salut pública han apuntat que en els països dels antics règims comunistes els ciutadans podrien ser especialment escèptics després de dècades de governs que van erosionar la confiança en les institucions. A banda, també cal tenir present que sovint aquests mateixos governs van deixar uns sistemes de salut sota mínims que, amb l'afegit de la crisi econòmica del 2008, ara no són capaços de respondre eficaçment a l'emergència. La República d'Irlanda, el cas favorable més extrem, té el 92% de la població vacunada a dins de la UE. Bulgària, també membre dels 27, només el 18,9%.

Fins al 8 d'octubre, Bulgària tenia la taxa de mortalitat més alta del continent, d'acord amb les dades del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties . En aquella data, però, Romania va superar la xifra i a hores d'ara lidera el tràgic rànquing, amb 225,83 morts per cada milió d'habitants. Només el 29% dels romanesos s'han vacunat.

El problema de Rússia

Un altre país que entrarà en uns dies parcialment en hibernació és Rússia. El president, Vladímir Putin, va anunciar una setmana de vacances pagades per a tots els treballadors entre el 30 d'octubre i el 7 de novembre per incentivar que la gent no surti de casa. A més, Moscou reintroduirà les mesures de confinament, segons va anunciar dijous l'alcalde, Serguei Sobianin: només podran obrir supermercats i farmàcies. Les escoles i les escoles bressol també tancaran, mentre que bars i restaurants només poden fer serveis de menjar per emportar-se o per lliurar a domicili. Aquest és el primer confinament parcial que té lloc a la capital russa i rodalia des de l'estiu del 2020. Els més de mil morts del 21 d'octubre i el fet que la població no es vacuni (ho ha fet poc menys del 35% de la població) estan al darrere de les noves restriccions.

La situació no és nova, però. La Sputnik V, la vacuna de Putin, que va ser la primera a ser aprovada a tot el món, l'11 d'agost del 2020, desperta moltes sospites entre els ciutadans –per bé que ha sigut aprovada per a l'ús en més de 70 països, però crucialment no a la Unió Europea– i el covid ha deixat una estela de víctimes entre mitjans de maig i finals d'agost d'aquest 2021, de més de mil diàries, amb pics de 1.500 . A partir de la segona setmana de setembre va baixar a la meitat i ara s'ha tornat a enfilar.

No hi ha, en tot cas, gaire coherència a l'hora de prendre mesures. Per exemple, a Bielorússia el govern de l'autoritari Aleksandr Lukaixenko ha anul·lat el decret que havia publicat fa tretze dies obligant la població a fer servir mascareta en espais interiors. Així mateix, també ha suspès el decret que obligava que l'1 de novembre taxistes i transportistes estiguessin vacunats. A hores d'ara, només el 22,3% de la població ha rebut la doble injecció, en aquest cas de la Sputnik V.

L'arribada de l'hivern

El director per a Europea de l'Organització Mundial de la Salut assegurava aquest dijous que els nous increments han coincidit amb l'aixecament de "la majoria de les restriccions" al continent al llarg de l'estiu. "Ara estem veient que coincideixen amb l'inici del període hivernal, quan la gent es mou cap a espais interiors a mesura que comença el fred. Queda la pregunta de si tindrem o no la mateixa experiència que l'any passat, amb uns sistemes de salut sota pressió". Hongria, Bulgària, Rússia, Letònia i Romania ja saben el que és. I el denominador comú entre tots aquests casos són xifres de vacunació baixes.

Ara, la pregunta del milió és si aquest impacte es deixarà sentir també a l'oest. Tot i que la situació és molt diferent, de moment res no garanteix que el fred de l'est no hi arribi, juntament amb el covid. La prova són les dades conegudes aquest divendres a Alemanya : el nombre de noves infeccions per cada 100.000 habitants durant els últims set dies s'ha situat en 95,1, en comparació amb els 68,7 de la setmana anterior. Un augment que en xifres absolutes es tradueix en un total de 19.572 casos, 8.054 més que el 15 d'octubre. I a Alemanya la vacunació se situa en el 66,4% de la població.

stats