Escandinàvia
Internacional 21/06/2021

La crisi oberta per la llei dels lloguers fa caure el govern de Suècia

El primer ministre té una setmana per decidir si intenta fer un nou govern o convoca eleccions anticipades

3 min
El primer ministre suec, Stefan Löfven, aquest dilluns en roda de premsa al Parlament d'Estocolm, després de perdre la moció de censura

Malmö (Suècia)La proposta per reformar la llei que regula els lloguers a Suècia ha acabat amb una crisi política de tal magnitud que ha fet caure el govern, format per una coalició de socialdemòcrates i verds. El primer ministre, Stefan Löfven, ha perdut aquest dilluns una moció de censura presentada pel partit ultra Demòcrates de Suècia, que ha rebut el suport de les altres dues formacions de dretes (conservadors i democristians) i també del Partit d’Esquerra.

Va ser una votació històrica, tant per aquesta unió de forces insòlita com perquè va ser la primera vegada que una moció de censura rebia prou suport per fer caure un govern al país. Löfven, que porta set anys com a primer ministre de Suècia, lamentava aquest dilluns que aquests quatre partits es conjuressin amb l'únic objectiu de tombar el govern, sense que hi hagi jugat cap paper la seva postura respecte a la qüestió de fons que ha propiciat la crisi, la reforma en la normativa dels lloguers.

Per entendre com s’ha arribat fins aquí cal retrocedir fins a la tardor del 2018, quan es van celebrar les últimes eleccions , que van deixar el panorama polític més fragmentat de la història de Suècia. Després de quatre mesos de negociacions, Löfven va aconseguir tancar un acord per fer govern amb els ecologistes i amb el suport del Partit de Centre i els Liberals. Això suposava que aquestes dues formacions canviaven de bàndol –abans havien format part d’una coalició de dretes–, però amb la condició que el govern complís amb una llista de 73 punts, el denominat Acord de Gener, que incloïa una certa liberalització dels lloguers.

Control dels lloguers

Fa temps que la qüestió sobre el control dels lloguers forma part del debat polític suec, tenint en compte l’escassetat d’habitatge, especialment a Estocolm. La cua per aconseguir un contracte de lloguer de primera mà ronda els deu anys a la capital del país, cosa que fa que molta gent acabi vivint en pisos amb lloguers de segona mà, una pràctica que és legal però que moltes vegades s’escapa del control dels preus.

Segons el model actual, les quotes són fruit de les negociacions entre les organitzacions de propietaris i les de llogaters, la gran majoria afiliades a l’Associació Sueca de Llogaters (Hyresgästföreningen), que té una funció equivalent a la dels grans sindicats en les negociacions col·lectives de l’àmbit laboral.

Els partidaris de la desregularització asseguren que aquesta mesura animaria a construir més edificis residencials i, per tant, es reduirien les llistes d’espera. Però els que la critiquen, com el Partit d’Esquerra, alerten que és el primer pas cap a un increment generalitzat dels preus i que acabarà amb un model que busca protegir els llogaters.

La proposta del govern preveu liberalitzar els lloguers en els habitatges de nova construcció, que suposen al voltant de l’1% dels contractes que se signen cada any a Suècia. Löfven ha insistit amb aquest argument per assegurar que el seu executiu manté el compromís amb el model suec i que la reforma no afectarà els habitatges actuals.

Però quan el gener del 2019 el Partit d’Esquerra va “tolerar” la investidura de Löfven amb la seva abstenció ja va avisar que el control dels lloguers era una línia vermella i que estava disposat a fer caure el govern si la traspassava. La setmana passada, després d’un ultimàtum al govern, la líder del partit, Nooshi Dadgostar, va anunciar que havien perdut la confiança en el primer ministre i que, per tant, li retiraven el suport, deixant el govern en minoria. També va anunciar la intenció de presentar una moció de censura, tot i que no tenia prou diputats per fer-ho. Així que els Demòcrates de Suècia s’hi van avançar. Sovint definida com a partit d’ultradreta, aquesta formació defensa postures pròpies de la dreta en àmbits com la immigració i la seguretat però més pròpies de l’esquerra en qüestions socials, com en el cas de la protecció dels llogaters. Els altres dos partits opositors van manifestar ràpidament el seu suport a la moció, tot i ser partidaris de la liberalització dels lloguers.

Govern alternatiu o eleccions anticipades

Ara el primer ministre té una setmana per decidir si convoca eleccions anticipades o intenta formar un nou govern. Si opta per la segona opció i no ho aconsegueix, donarà l’oportunitat de fer-ho al bloc opositor. En qualsevol cas, les eleccions ordinàries del setembre del 2022 se celebraran com estava previst.

Des dels últims comicis, el panorama polític a Suècia ha canviat, ja que la dreta ha trencat el cordó sanitari als Demòcrates de Suècia, acceptant-los com a possibles companys de negociació. A més, els Liberals, fins ara socis externs del govern, han confirmat que tornen a canviar de bàndol i que donaran suport al bloc conservador.

stats