ANÀLISI

La decapitació del professor remou les pors de França

El govern de Macron promet una acció reforçada a llarg termini contra l’islamisme radical
Una manifestació al centre de París el passat diumenge a favor de la llibertat d'expressió i en record del professor decapitat divendres per haver mostrat a classe caricatures de Mahoma, Samuel Paty. / CHARLES PLATIAU / REUTERS

Durant la Guerra Civil Espanyola, el “No passaran” es va convertir en un emblema de les tropes republicanes: el van cridar a Madrid, també a Barcelona, davant l’avanç del bàndol franquista. Abans -i aquest es creu que n’és l’origen- van ser els soldats francesos qui el van bramar contra els alemanys durant la crua batalla de Verdun, el 1916 i en plena Primera Guerra Mundial. Però divendres passat era el president Emmanuel Macron qui deixava escrites aquestes paraules al seu compte de Twitter. “ Ils ne passeront pas ”, deia, concís però perfectament conscient del simbolisme de la frase. Feia només unes hores que Samuel Paty, un professor d’història i geografia de 47 anys, havia estat decapitat en plena llum del dia als afores de París per haver ensenyat als seus alumnes unes caricatures de Mahoma mentre feia una classe sobre la llibertat d’expressió. L’atacant, un jove radicalitzat de 18 anys, va argumentar l’assassinat abans de ser abatut a trets per la policia: “He executat un gos de l’infern que s’havia atrevit a rebaixar Mahoma”.

L’“ Ils ne passeront pas” de Macron no només era una reacció en calent, fruit del xoc emocional que ha suposat l’últim horror provocat pel terrorisme jihadista a França. Era també un preludi del que estava a punt de venir. I és que l’atac de divendres no és un atac més dels 54 que ha patit el país gal en l’última dècada i que deixen el fosc balanç de gairebé 300 morts. La decapitació de Samuel Paty -que avui serà homenatjat en una cerimònia d’estat a la Universitat de la Sorbona, a París- colpeja de manera directa el cor de la República: l’escola, el lloc on -segons la tradició francesa- els futurs ciutadans adults han d’aprendre què signifiquen els valors de liberté, égalité i fraternité, inscrits a la façana de totes les escoles del país.

Possiblement per aquest motiu la mobilització ciutadana ha sigut enorme. Les mostres de suport s’han repetit des que es va donar a conèixer la tràgica notícia, i el “ Je suis prof ” (Jo soc professor) -que evoca el “ Je suis Charlie ”, de l’atac contra la revista satírica Charlie Hebdo el gener del 2015- s’ha convertit en el nou lema per defensar la llibertat d’expressió. Diumenge hi va haver manifestacions multitudinàries en ciutats com ara París, Lió, Tolosa, Estrasburg, Marsella o Bordeus, i avui s’espera que es repeteixin actes similars amb motiu del funeral d’estat. “Hi ha hagut molts atacs a França els últims anys, però la reacció ciutadana d’ara només es pot comparar amb la que hi va haver després de la sèrie d’atemptats a París el novembre del 2015, entre els quals el de la sala Bataclan o més tard en l'atac de Niça”, apunta Moussa Bourekba, investigador del Cidob i expert en jihadisme.

Resposta contundent

La reacció de l’executiu de Macron també ha sigut contundent. El president, sabedor que França continua tenint un problema amb el terrorisme jihadista que fa anys que és incapaç de resoldre, ha apujat el to contra el radicalisme islàmic. “La por canviarà de bàndol” o “Els islamistes no han de poder dormir tranquils al nostre país” són dues frases que el mandatari nascut a Amiens ha pronunciat aquests últims dies.

A la pràctica, sembla que l’objectiu que ara per ara plantegen des de l’Elisi és “l’assetjament” i la “desestabilització” dels islamistes radicals “que soscaven lleis o difonen l’odi”. L’estat ha dit que incrementarà el control sobre determinades associacions que es consideren vinculades a l’integrisme islàmic: se’ls faran “visites”, i el consell de ministres, a proposta de Macron, ordenarà que algunes siguin dissoltes, les que el ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, ja ha qualificat d’“enemigues de la República”. El mateix Darmanin anunciava ahir el tancament de la mesquita de Pantin, als afores de París, per haver difós vídeos en què es criticava el professor i que van instigar la tragèdia. I, també ahir, Macron prometia una acció reforçada a llarg termini: “Els nostres conciutadans esperen fets, i aquests fets s’intensificaran. Hem assenyalat l’enemic i tenim clara l’estratègia. Aquells que la seva religió sigui l’islam han d’estar protegits contra l’islam radical”.

França sap que els atacs complexos orquestrats per cèl·lules jihadistes amb connexions a grups internacionals com l’Estat Islàmic són cada cop menys freqüents. Des de fa uns anys predominen atacs més rudimentaris, protagonitzats pels anomenats llops solitaris, persones -generalment joves- que actuen de manera autònoma, que sovint han nascut o crescut al país, i que se senten víctimes d’una societat que els discrimina. En aquests casos, el paper d’associacions islamistes radicals, que els donen forces i motius, sol ser clau. Això sí, internet sol ser la via que troben per contactar-hi.

El risc de la discriminació

Però darrere de totes aquestes mesures hi ha una por: que l’enduriment del discurs es tradueixi en una creixent discriminació de la població musulmana francesa, un 9% del total. “L’atac de divendres ha deixat el país commocionat i hi ha el risc que el govern, condicionat, opti per una resposta desproporcionada, com ha passat en episodis similars”, diu Moussa Bourekba, que tem que això pugui polaritzar, encara més, la societat francesa. I l’escenari podria portar desenllaços poc esperançadors.

D’una banda, que les forces d’extrema dreta puguin treure rèdit a través del discurs de la por i de l’odi. De l’altra, que el mateix islamisme radical tingui més facilitats a l’hora de captar adeptes en una societat on creixen les actituds racistes i discriminatòries segons la religió que el ciutadà professa. I, en aquest sentit, en tuits com el de l’“ Ils ne passeront pas” de Macron és important que quedi clar qui són aquells que no han de passar.