El cap del servei d’intel·ligència censura Trump

WashingtonNo va dir el seu nom, però tothom sabia a qui es referia. El director de la Intel·ligència Nacional dels Estats Units, James Clapper, va censurar els dubtes del president electe, Donald Trump, sobre les acusacions de la seva agència, la CIA i l’FBI contra Rússia per la seva ingerència en les presidencials nord-americanes. “Hi ha una diferència entre l’escepticisme sa i el descrèdit”, va dir quan li van preguntar a qui beneficiaven els comentaris de Trump sobre la comunitat d’intel·ligència. La confiança pública en aquestes agències, va assegurar, “és crucial”.

En una audiència al Comitè de Serveis Armats del Senat, Clapper va reafirmar també que el govern rus va dur a terme ciberatacs per intentar influenciar en els comicis americans i que, per això, Moscou és una de les grans amenaces per al país. D’altra banda, va avançar que la setmana que ve es publicarà un document sobre la investigació amb informació desclassificada.

Propaganda i desinformació

Les agències d’intel·ligència, va subratllar Clapper, sostenen ara “amb més fermesa” les seves acusacions contra el govern rus de Vladímir Putin que a l’octubre, quan van divulgar les seves primeres conclusions sobre els ciberatacs contra el Partit Demòcrata i John Podesta, el cap de campanya de la seva candidata presidencial, Hillary Clinton. Rússia, conclouen, va voler interferir en les eleccions no només amb ciberatacs, sinó també amb una “multifacètica” estratègia que va incloure “la difusió de propaganda i notícies falses”.

Rússia ha negat la seva implicació en aquests ciberatacs, mentre que Trump ha posat en dubte les troballes dels serveis d’intel·ligència americans en diverses ocasions. L’últim cop va ser dimecres passat, quan va semblar que donava credibilitat al fundador de Wikileaks, Julian Assange, que va dir que Rússia no és la font dels missatges electrònics robats als demòcrates.

Credibilitat d’Assange

“Assange diu que «un noi de 14 anys podria haver hackejat Podesta». Per què va tenir tan poca cura el Partit Demòcrata? A més a més, va dir que els russos no li van donar la informació!”, va tuitejar. Tot i així, el magnat va negar ahir, també a Twitter, que estigui d’acord amb la versió d’Assange i va culpar els mitjans de mentir sobre això. Per la seva banda, Clapper va advertir sobre el fet de donar “credibilitat” al creador de la web Wikileaks.

Tot i les declaracions de Trump, una part dels legisladors republicans es creuen les conclusions de la intel·ligència nord-americana. De fet, l’audiència ahir al Congrés era bipartidista, i els senadors republicans John McCain i Lindsey Graham van exposar la necessitat de castigar Rússia. El president Obama ja va imposar sancions diplomàtiques i econòmiques a Moscou en represàlia pels ciberatacs.

L’objectiu del comitè del Senat, va dir McCain, “no és qüestionar els resultats de l’elecció presidencial” sinó entendre el que va passar. “No hi ha un interès de seguretat nacional més vital per als Estats Units d’Amèrica que la capacitat de celebrar eleccions lliures i justes sense interferència estrangera”, va afirmar abans del torn de preguntes dels senadors als caps de la intel·ligència, entre els quals Clapper.

“President electe, quan escolti aquestes persones [personal d’intel·ligència], pot ser escèptic, però entengui que són els millors entre nosaltres i que el que intenten és protegir-nos”, va demanar Graham al futur president.

Clapper va descriure els ciberatacs, que haurien orquestrat funcionaris, però va admetre que els serveis secrets no poden “mesurar” l’impacte que van tenir aquestes accions entre els votants nord-americans. El que sí que han fet en el seu informe és assegurar que el pirateig d’e-mails del Partit Demòcrata va afavorir Trump.

Trump es reuneix amb la CIA

El president electe es reunirà avui a Nova York amb els responsables de la CIA, l’FBI i l’Agència Nacional d’Intel·ligència per conèixer detalls sobre la suposada ingerència electoral russa. El republicà, que assumirà la presidència el pròxim dia 20, tindria la intenció de reformar aquestes agències, segons va publicar dimecres el diari The Wall Street Journal. Tot i així, l’equip de transició de Trump va negar que el president electe tingui aquesta intenció.

D’altra banda, el magnat immobiliari, segons van anunciar aquesta setmana els seus portaveus, oferirà la seva primera conferència de premsa el dia 11. Des que va guanyar, Trump ha preferit Twitter per comunicar les novetats sobre el seu futur govern.

Tortura en directe a Facebook

Quatre persones van ser detingudes ahir a Chicago per la seva suposada implicació en un vídeo difós en directe a Facebook en què es podia veure com un jove blanc disminuït psíquic era torturat. Al vídeo, la víctima apareix lligada i emmordassada i és colpejada per diversos individus afroamericans. Segons la policia, que no ha revelat la identitat de la víctima, les imatges es poden qualificar com a delicte d’odi.

El jove torturat, d’uns 18 anys, podria haver estat segrestat fins a 48 hores abans de la retransmissió en directe del vídeo, en què es veuen quatre persones torturant-lo: dos nois i dues noies. Els seus pares en van denunciar la desaparició dilluns. Quan el van trobar, el noi va ser traslladat a l’hospital, d’on ja ha rebut l’alta.

A la gravació, de 30 minuts, s’observen els atacants tallant la roba de la víctima, tirant-li cendres de cigarrets, propinant-li puntades de peu al cap i tallant-li el cuir cabellut amb un ganivet mentre insulten el president electe dels Estats Units, Donald Trump. El grup també obliga la víctima a insultar el republicà i a beure aigua del vàter.