La derrota de Wilders dona una treva a la UE
Europa, que aquest any celebra eleccions a França i Alemanya, temia l’efecte dòmino
L’haiaHolanda ha aconseguit evitar el temut efecte dòmino del populisme. És la millor notícia per a una Europa que viu una crisi existencial marcada, sobretot, pel Brexit, i que intenta vèncer com pot l’auge de l’extrema dreta i l’euroescepticisme. La victòria del liberal Mark Rutte en les eleccions d’ahir allunya el fantasma del Nexit (la sortida d’Holanda del club europeu) i dona una necessària treva a la Unió Europea.
El líder de l’extrema dreta, Geert Wilders, sempre molt crític amb el projecte europeu i amb els poders de les institucions comunitàries, prometia un referèndum sobre la permanència d’Holanda a la UE i volia que els Països Baixos seguissin el camí del Regne Unit. La por que un altre soci posi damunt la taula la possibilitat de marxar es va esvair ahir a la nit.
Una victòria del xenòfob Geert Wilders podria haver provocat un efecte dòmino a Europa, amb França, país que celebra eleccions a la primavera, com la peça següent. El Front Nacional de Marine Le Pen aspira a batre rècords en els pròxims comicis, però amb el fracàs de Wilders caldrà que contingui l’eufòria. Les últimes enquestes segueixen atorgant la victòria a la líder de l’extrema dreta a la primera volta, però a la segona volta el social-liberal Emmanuel Macron superaria amb escreix Marine Le Pen.
Ahir el primer ministre i guanyador dels comicis, Mark Rutte, admetia que les eleccions d’Holanda se celebraven “sota l’amenaça de Donald Trump i del Brexit”. Els holandesos han girat l’esquena al populisme, però ara queden més proves per al projecte europeu. A més de França, les pròximes cites electorals -Alemanya i, molt probablement, Itàlia- són claus per al futur d’Europa.
Ultradreta contra Merkel
Les expectatives de l’extrema dreta alemanya no estan a l’altura de les de França, però l’Alternativa per a Alemanya (AfD) de Frauke Petry promet donar joc i podria entrar per primera vegada al Bundestag. El partit ultradretà i euroescèptic ha sigut especialment crític amb la política d’immigració i de portes obertes als refugiats de la cancellera, Angela Merkel, i la gestió de la crisi de refugiats de la Unió Europea.
De fet, la crisi de refugiats ha marcat la política europea en els últims anys i ha disparat l’auge de l’extrema dreta. A alguns líders dels socis comunitaris que s’han sotmès a les urnes els ha passat factura, de la mateixa manera que la crisi econòmica també va tenir conseqüències electorals negatives per a molts dirigents. En les eleccions d’ahir a Holanda, el partit del primer ministre va guanyar, però va perdre 10 diputats, reflex de la pèrdua de confiança d’una part dels seus electors.
Holanda surt viva de les eleccions. Fent un símil futbolístic, Rutte va arribar a dir que les eleccions holandeses eren els quarts de final abans de la semifinal de França i la final d’Alemanya. De moment, la tolerància i l’europeisme mantenen les opcions de victòria.
