D’Espanya a Alemanya, 19 països incompleixen el dret d’asil
BarcelonaFins a 19 països de la Unió Europea han incomplert alguns dels aspectes del dret d’asil. La Comissió Europea de moment els ha enviat requeriments per demanar-los explicacions, en un intent que s’apliqui una normativa de fa tot just dos anys per tenir un marc comunitari. Si passats dos mesos no s’han corregit els errors, hi haurà sancions per als socis.
De fet, hi ha hagut poca sorpresa pel grau d’incompliment perquè fa temps que les organitzacions humanitàries i els mateixos refugiats alerten de les traves que els posen els diversos governs. La Comissió percep que aquests països obvien les lleis de reconeixement sobre què és un refugiat que necessita atenció internacional, ni tampoc respecten les condicions mínimes exigides per a l’acollida. D’Espanya a Alemanya, passant per Malta, França, la República Txeca, Itàlia, Bèlgica, Bulgària, Grècia, Xipre, Letònia, Lituània, Luxemburg, Hongria, Àustria, Polònia, Romania, Eslovènia i Suècia. Els Tractats exculpen del compliment Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit.
Refugiat o immigrant
La guerra o la persecució per motius diversos
El dret internacional fixa clarament la diferència entre refugiat i immigrant. El primer grup ha de ser originari d’un país en conflicte obert o ha de poder provar que la seva vida corre perill i és perseguit per motius de raça, religió, tendència sexual, ètnia o idees polítiques. Pel que fa als immigrants, es considera que, malgrat tot, fan un desplaçament voluntari per millorar la seva situació i generalment per motius econòmics. Per a la UE, l’única via per a aquest grup és la devolució als seus països d’origen.
Països segurs
Facilitar el retorn dels peticionaris no acceptats
Només en el trimestre de l’abril al juny 213.000 persones van demanar asil a la Unió Europea, un 85% més que un any abans. L’OCDE estimava ahir que en acabar el 2015 les peticions sumaran més d’un milió i que entre 350.000 i 450.000 tindran dret a ser reconeguts com a refugiats. Però la Comissió ja prepara una via per retornar els casos que siguin denegats i ha anunciat que elaborarà una llista de països segurs, és a dir, els que Brussel·les considera que no són un focus de risc de mort per als ciutadans. El problema és que no sempre és blanc o negre, adverteixen les ONG, i pot ser que hi hagi persecucions individuals en països considerats segurs o que el risc estigui concentrat en una regió dins del país i, per això, Brussel·les no el tingui en consideració.
Punts ‘calents’
Més centres per registrar els demandants
La normativa europea no preveu cap via per demanar asil des de fora de territori de la UE, així que els immigrants no ho poden fer a les ambaixades, cal que s’hi desplacin. Fins ara hi ha dos centres de registre, a Grècia i Itàlia, però la Comissió espera obrir-ne més al continent per agilitzar els tràmits de petició i reconeixement.