TERRORISME

1.000 dies sota el jou de Boko Haram

Els jihadistes nigerians s’han fet forts al nord-est fins a convertir-se en el grup més letal del món

Gairebé han passat tres anys des que un grup de 276 estudiants nigerianes van ser segrestades pels jihadistes de Boko Haram. Avui, mil i un dies després, encara en queden captives 195. Dijous es va localitzar la número 26, una altra escletxa d’esperança entre tantes ombres i incerteses per a unes famílies que confien a tornar-les a veure. Com Amina Ali Nkeki, la primera que va reaparèixer, el 18 de maig de l’any passat a tan sols 10 quilòmetres d’on se les van endur. Quan va desaparèixer tenia 17 anys i estudiava secundària. La van trobar caminant pel bosc de Sambisa: duia un nadó de pocs mesos, nascut en el captiveri.

El malson de les noies comença la nit del 14 d’abril del 2014 en un internat de Chibok, una localitat cristiana a l’estat de Borno, de majoria musulmana. Allà les estudiants de la zona -cristianes i musulmanes- es concentraven per fer els exàmens. Un grup d’homes armats van irrompre al recinte i se les van endur a la força. Cinquanta-set de les noies van aconseguir fugir el mateix dia. A l’Amina la van seguir un grup de 22 companyes més, alliberades aquest novembre per intermediació de la Creu Roja. Com l’Amina, moltes estaven embarassades o criaven els fills, fruit de violacions dels jihadistes. No són les primeres ni les últimes víctimes de Boko Haram, però la desaparició d’aquestes adolescents va concentrar l’interès mediàtic global, tan efímer com les fotografies de famosos demanant-ne l’alliberament. A Nigèria, tanmateix, la lluita continua viva, en part gràcies a la força de l’activista Oby Ezekwesili, que manté l’entitat Bring Back Our Girls [Torneu-nos les nostres noies] i ajuda les famílies de les noies a fer-se sentir davant d’un govern nigerià que no sempre ha estat a l’altura.

A banda de portar al dia el comptador del segrest, Bring Back actualitza els dies que fa que Muhammadu Buhari va rellevar el cristià Goodluck Jonathan a la presidència. Avui fa 591 dies i les famílies continuen esperant una resposta contundent. Malgrat les crítiques d’ineficàcia, amb Buhari s’han produït avenços militars importants, l’últim l’operació a Sambisa, el quarter general de Boko Haram.

Fora del radar de les guerres del Pròxim Orient, Boko Haram s’ha anat enfortint militarment. Fundada com una secta que reclamava un repartiment més equitatiu per a les regions del nord de les riqueses de les reserves petrolieres del delta del Níger, es van transformar en un grup terrorista mortífer: 15.000 morts i tres milions de refugiats a l’extensa regió del llac Txad, que pateix una crisi humanitària i sanitària sense precedents. “Les nostres noies són part d’aquests desplaçats”, alerta Ezekwesili. Com moltes altres víctimes, són més que captives: Boko Haram, que pretén instaurar la xaria islàmica i es qualifica com a enemic de l’educació, utilitza dones i nenes per atemptar, les viola i les esclavitza sexualment o en tasques domèstiques.