Putin vol allargar el seu poder i el govern dimiteix en bloc

El president proposa canvis en la Constitució per mantenir la influència quan acabi el mandat

Fa anys que Vladímir Putin té una data marcada en vermell al calendari. Ell i pràcticament tots els russos. És el 7 de maig del 2024: el dia que acaba el mandat actual al capdavant de la presidència russa, i també el dia que no podrà optar a la reelecció en el càrrec perquè haurà superat el límit de dues presidències consecutives. Ahir, però, l’home fort del Kremlin va orquestrar una maniobra que fa pensar que ja està movent fils per no deixar anar les regnes de Moscou. La seva proposta de reforma constitucional, anunciada dimecres en el seu discurs de l'estat de la nació, ha portat a dimitir tot el govern rus en bloc. Però en contra del que podria semblar, no ha estat una dimissió en protesta, sinó per aplanar el camí al tsar rus en els canvis que pretén imposar.

Què ha proposat el president rus?

En el seu discurs anual sobre l’estat de la nació, l’excoronel del KGB va proposar una sèrie de canvis “substancials” en la Constitució que condicionarien i debilitarien els poders d’un eventual president successor i, per contra, farien guanyar importància a les figures del Parlament i del primer ministre. La mesura estrella plantejada pel mandatari faria que fos el Parlament qui nomeni el primer ministre i el govern. Un poder que, fins ara, requeia en la presidència, i els parlamentaris només donaven el vistiplau a l’elecció.

La potestat d’elegir el primer ministre no és l’únic privilegi que vol suprimir de la presidència. Putin es va mostrar a favor de limitar els mandats presidencials a dos, com en el sistema nord-americà. La Constitució actual només estableix que no es poden enllaçar més de dos mandats consecutius, cosa que precisament va permetre a Putin exercir la presidència després de ser primer ministre durant quatre anys, entre el 2008 i el 2012, i, en acabat, tornar a la presidència dos mandats més de sis anys, que són els que expiren el 2024, i que fan que acumuli dues dècades al capdavant del país. L’altra gran reforma plantejada pel mandatari és endurir les condicions per presentar-se a president.

Què pretén Putin amb aquesta reforma constitucional?

La proposta del president ha fet créixer les veus que sospiten que el moviment pot ser una estratègia perquè el 2024 Putin dirigeixi el país com a primer ministre, un canvi de seient al qual ja va recórrer el 2008 quan venia de superar també dos mandats consecutius com a president, del 2000 al 2008.

“El president no serà una figura tan dominant, perquè el Parlament i el primer ministre guanyaran poder. Per tant, nomenar el seu successor [a la presidència] no serà una decisió tan crucial [per a Putin]”, argumentava ahir al diari britànic The Guardian l’analista polític Alexey Makarkin, del Center for Political Technologies.

A més, Putin vol apujar els requisits i estrènyer –i també modelar– la llista de candidats que puguin succeir-lo. En primer lloc, va demanar que sigui necessari tenir nacionalitat exclusivament russa, és a dir, que els presidenciables no tinguin ciutadania estrangera o permís de residència en un altre país. En segon lloc, vol que sigui necessari haver residit un mínim de 25 anys, i de manera permanent, en terres russes.

“Això té una lectura molt important: es deixaria a fora rivals i opositors que han hagut d’exiliar-se a l’estranger durant els últims anys davant la persecució del Kremlin”, apunta a l’ARA Francisco Herranz, periodista especialitzat en Rússia, que també subratlla la suposada voluntat del mandatari d’allargar els seus anys de control.

Per què ha dimitit el govern?

Sigui com sigui, i instants després del discurs del mandatari, va arribar la primera sorpresa. El govern del primer ministre Dmitri Medvédev anunciava la seva dimissió en bloc, suposadament, per aplanar el camí als canvis impulsats per Putin. “És obvi que nosaltres, com a govern, hem de brindar-li al president l’oportunitat de prendre totes les decisions necessàries”, va assegurar Medvédev. “Per això crec que és correcte que, d’acord amb l’article 117 de la Constitució, el govern actual presenti la seva renúncia”, va continuar el primer ministre, que ocupava el càrrec des del 2012 i que ha sigut un dels socis més fidels del totpoderós Putin.

El mateix Putin, però, no va trigar a trobar-li substitut. El president proposava el poc conegut Mikhaïl Mixustin, cap del Servei Federal d’Impostos, per ocupar el lloc el dimitit primer ministre, que continuarà al càrrec fins a la formació d’un nou executiu. Un cop abandoni el càrrec, això sí, Medvédev no s’allunyarà gaire de Putin. Tal com van anunciar en una compareixença conjunta, serà nomenat vicepresident del Consell de Seguretat, un òrgan consultiu sobre temes de defensa que agrupa ministres i responsables de les agències d’intel·ligència.

Com es duran a terme les reformes que proposa Putin?

El ‘nou tsar de Rússia’ vol recórrer a un referèndum nacional. I la Comissió Electoral Central ja s’ha mostrat disposada a convocar la consulta tan aviat com sigui possible. Alguns analistes apuntaven ahir que podria coincidir amb les eleccions legislatives del 2021. El president rus reitera un missatge: creu que “hi ha un desig de canvi en la societat russa i que les persones estan preparades per assumir aquesta responsabilitat”.