La distribució desigual de les vacunes "no només és immoral sinó estúpida"

LondresCrit d'impotència, d'alerta i de desesperació, tot alhora, del secretari general de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), António Guterres, i del director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom, en relació amb la campanya global d'immunització contra el covid-19, que no ha aconseguit arribar a l'objectiu fixat per al mes passat.

Després de constatar el fracàs rotund de la demanda feta per Tedros Adhanom al maig i reiterada a l'agost de prioritzar el repartiment equitatiu de vacunes per haver immunitzat a finals de setembre el 10% de la població de tots els països del món abans de posar terceres dosis, António Guterres ha etzibat aquesta tarda de dijous un judici molt dur sobre la situació i les conseqüències que això pot tenir: "No distribuir les vacunes equitativament no només és immoral sinó estúpid". La raó és ben senzilla, ha justificat, amb un comentari ja recurrent: "Si deixem que el virus segueixi escampant-se, si deixem que la falta d'equitat en la distribució de les vacunes s'estengui com la pólvora, hi ha el risc que una altra variant pugui resistir les vacunes ara ja desplegades i tots els esforços quedin en no res, i no hi haurà protecció per a ningú".

Tedros Adhanom, al seu torn, ha revelat que, a hores d'ara, hi ha 56 països que no han assolit encara l'esmentada fita del 10%. "Ens situem al precipici del fracàs, malgrat que ja s'han administrat més de 6.400 milions de dosis i gairebé una tercera part de la població mundial està completament vacunada", ha dit.

Però les dades són inequívoques. Els països rics i els d'ingressos mitjans han utilitzat el 75% de totes les vacunes injectades. "Els països pobres han rebut menys del 0,5%".

La gran majoria dels més perjudicats són a l'Àfrica, com revelen les dades d'Our World in Data. Llocs com Nigèria, Etiòpia, Burkina Faso o Uganda, però també Nicaragua o Haití, en aquest cas a Centreamèrica, tenen uns nivells extremadament baixos. No arriben ni a l'1%.

A l'Àfrica, en termes generals, només el 2,4% de la població ha rebut la pauta completa de vacunació, i una sola vacuna només abraça el 4,6% dels 1.216 milions d'habitants del continent. Tot i això, alguns estats superen els objectius de setembre de l'OMS. El Marroc se situa ja en el 52% i Tunísia, per exemple, en el 33%. Però si es compara amb les dades europees, l'abisme és enorme: a Espanya, per exemple, el 78,73% de la població de més de 15 anys ja té la protecció total.

"El problema no és de lideratge. Per lluitar contra la pandèmia, el lideratge i el poder no estan alineats. Tenim lideratge, però no poder –una confessió i una obvietat en tota regla–. No podem obligar ni les empreses ni els països a organitzar de tal manera els seus plans de vacunació perquè tinguin en compte les necessitats dels més pobres".

Missatge d'esperança

Tot i això, els dos dirigents han volgut llançar un missatge d'esperança i han anunciat que tenen un pla perquè a finals d'any s'hagi arribat a vacunar almenys el 40% de la població de tots els països del món i a mitjans del 2022 el 70%. Un pla que implica fabricar, almenys, 11.000 milions de dosis mes." Per dur-lo a la pràctica, perquè les vacunes arribin a qui realment ara més ho necessita, calen uns 8.000 milions de dòlars.

El problema, han insistit reiteradament Guterres i Adhanom en la conferència de premsa conjunta, no és de falta de dosis, "sinó de distribució". De fet, se'n produeixen 1.500 milions al més, una capacitat que fa un any pràcticament no es podia ni sospitar. El problema és la distribució equitativa. Amb les vacunes que es produeixen en una setmana (uns 350 milions de dosis) es podrien arribar a cobrir els 200 milions de persones que falten per completar la protecció del 10% de la població dels esmentats 56 països.

Com ha fet en anteriors ocasions, per tal d'evitar un "fracàs moral catastròfic", el director general de l'OMS ha demanat generositat i més implicació dels països amb amples cobertures vacunals amb el mecanisme COVAX i el programa de distribució específic per a l'Àfrica. I també que "renunciïn a la propietat intel·lectual i que facilitin la transferència de tecnologia" per continuar produint i enviant vacunes "on ara més es necessiten".

L'acaparament és un altre dels entrebancs denunciats des de l'OMS i l'ONU per posar fi a la pandèmia. A hores d'ara hi ha contractes en vigor per 5.000 milions de dosis. Els nous objectius fixats per Tedros Adhanom i el seu equip, però, només s'aconseguiran si tant els països com les farmacèutiques avantposen els programes COVAX i AVAT (l'equivalent per a l'Àfrica establert per l'Organització d'Estats Africans) als seus propis interessos. Interessos que, sovint, acaben amb les vacunes a les neveres sense que ningú se'n beneficiï.