Trump ataca ara el llegat mediambiental d'Obama
El republicà recupera dos polèmics oleoductes que el seu predecessor havia vetat
BarcelonaEn el seu primer dia com a president va desactivar l’Obamacare. En el segon, l’Acord de Lliure Comerç Transpacífic. I ahir, el tercer dia, va ressuscitar els projectes de dos oleoductes que Obama havia paralitzat per motius mediambientals. Donald Trump s’ha proposat complir amb les promeses electorals en un temps rècord, si ens guiem per les decisions que ha pres durant els seus tres primers dies de mandat, desmuntant un a un els grans projectes del govern que l’ha precedit.
Pistes per als 100 dies de Trump
Si un dels puntals de l’administració Obama era combatre els efectes del canvi climàtic i apostar per les energies renovables, Trump defensa tot el contrari. El republicà proposa un model basat en l’explotació del petroli, el gas i el carbó i ahir va fer un primer pas en aquesta direcció, firmant una ordre executiva per accelerar els projectes dels oleoductes Keystone XL i Dakota Acccess. En una compareixença al Despatx Oval, el nou president va assegurar que renegociarà “els termes i les condicions” amb les empreses encarregades de construir-los. “Això generarà molts llocs de treball en el sector de la construcció”, va explicar el president nord-americà.
En campanya, Trump havia promès que alleugeriria les regulacions del sector energètic perquè les empreses de perforació i mineres puguin ser més competitives. “No podem seguir depenent del Pròxim Orient en matèria energètica”, va dir llavors. Ahir va actuar en consonància amb aquesta promesa.
L’oleoducte Keystone XL, de la canadenca TransCanada, va ser vetat per Obama el 2015 i tenia com a objectiu transportar uns 830.000 barrils diaris de petroli cru des de la província canadenca d’Alberta a diferents llocs dels EUA, incloses refineries de Texas, fins a arribar al golf de Mèxic. Els grups ecologistes detractors del projecte asseguren que el petroli que transportarà l’oleoducte és molt contaminant i que les obres per construir-lo afectaran espais protegits. També diuen que alimenta la dependència del país de les energies fòssils.
Per la seva banda, el Dakota Access, un projecte de 3.800 milions de dòlars, portaria mig milió de barrils de petroli des dels jaciments bituminosos de Dakota del Nord a una infraestructura ja existent a Illinois. És precisament a Dakota del Nord on, al mes de maig, quan ja havia guanyat les primàries republicanes per ser candidat a la presidència, Donald Trump va anunciar les línies mestres del seu programa energètic: desregular el sector per explotar al màxim els recursos fòssils del país, negant l’existència del canvi climàtic.
En aquell moment, la tribu dels sioux s’estava mobilitzant per frenar el projecte de l’oleoducte perquè deien que la canonada travessaria terres sagrades i contaminaria les aigües del riu Missouri. Al setembre van aconseguir que Obama el vetés, enmig de molta atenció mediàtica. L’alegria per la victòria els haurà durat poc temps.
En una altra ordre firmada ahir, Trump reclama que el material que s’utilitzi per a les canonades “sigui fabricat als Estats Units”, perquè, segons diu, ara “moltes de les canonades es fabriquen en altres països”.
Així, en un sol dia, donava resposta a dos dels reclams que l’han fet president: més proteccionisme i negar l’existència del canvi climàtic apostant pels recursos fòssils.
