Por pels efectes de la retirada de les tropes nord-americanes de Síria

BarcelonaLa retirada de les tropes nord-americanes de Síria, anunciada dimecres pel president dels Estats Units, el cada cop més imprevisible Donald Trump, ha suscitat preocupació i por per l’efecte que pugui tenir en aquest país -en guerra des del 2011- i també a la regió.

Principalment es tem que un replegament prematur dels 2.000 efectius militars dels EUA, que des del 2014 lluiten contra l’autoproclamat Estat Islàmic (EI), acabi significant un augment de la tensió i el descontrol a la zona, que es podria traduir en un impuls polític i militar del grup jihadista. Perquè, malgrat que el mateix Trump assegurés dimecres que s’havia derrotat l’Estat Islàmic a Síria, els últims càlculs fets sobre el terreny apunten que més de 10.000 combatents de l’EI encara són presents en territori sirià.

Crítiques a Trump

De fet, ahir les Forces Democràtiques de Síria (FDS), l’aliança armada kurda i àrab que ha encapçalat la lluita contra l’EI i que compta amb el suport dels EUA, van lamentar l’anunci de Trump i van voler recordar que la batalla contra els jihadistes a Síria no s’havia acabat. “En un moment en què ens enfrontem a dures batalles amb els terroristes als seus últims bastions, així com a les cèl·lules dorments que s’amaguen a les zones alliberades, la decisió de la Casa Blanca [...] afectarà negativament la campanya contra el terrorisme”, van assenyalar les milícies kurdes, que se senten abandonades per Washington. Però no només sobre el terreny han criticat l’anunci de retirada.

Des del cor d’Europa el govern francès, encapçalat pel president Emmanuel Macron, va reiterar ahir que l’Estat Islàmic “continua sent una amenaça”, i que negociava amb l’executiu nord-americà els terminis de retirada de les tropes dels EUA. De la mateixa manera va reaccionar ahir el govern d’Alemanya a través del seu ministre d’Afers Estrangers, Heiko Maas: “Malgrat la pèrdua de territori [de l’EI], l’amenaça es manté. És una lluita de llarg recorregut que no es pot abandonar ara”, va argumentar. I és que fins i tot des de l’interior de l’administració nord-americana van destacar el perill que podria comportar la nova dèria de Trump. Lindsay Graham i cinc senadors republicans més van difondre ahir una carta en què avisaven el president “que la seva administració no pot repetir els mateixos errors que administracions anteriors”. Feien referència a la retirada de les tropes nord-americanes de l’Iraq el 2011, ordenada per Barack Obama, que va deixar un buit de poder i va catapultar l’aparició, precisament, de l’Estat Islàmic.

Un altre aspecte que preocupa és que tant Rússia com Turquia i l’Iran -principals aliats del règim de Baixar al-Assad a Síria i molt presents al llarg de tot el conflicte- puguin aprofitar aquest suposat nou escenari per intensificar la seva influència i control sobre el tauler sirià.