Elizabeth Warren abandona el somni de ser la primera presidenta dels Estats Units

La retirada de la senadora deixa la cursa demòcrata per la Casa Blanca entre Sanders i Biden

Era la candidata del "gran canvi estructural", però amb la seva retirada n'hi ha un que no arribarà el 2021: el d'una dona al capdavant dels Estats Units. La senadora Elizabeth Warren ha anunciat que tira la tovallola de la cursa demòcrata. Ho ha fet després de dedicar 24 hores a reflexionar pels seus decebedors resultats en el Superdimarts. Especialment dolorós va ser el seu tercer lloc a Massachusetts, l'estat que representa al Senat de Washington. El triomf se'l va apuntar Joe Biden, que no hi havia posat un peu durant la campanya, però també la va superar Bernie Sanders, l'aspirant demòcrata amb el qual Warren ha compartit el discurs més progressista d'entre els candidats. 

Amb permís de la congressista Tulsi Gabbard, que no té cap opció, i després de la retirada del multimilionari Mike Bloomberg, la sortida d'Elizabeth Warren implica que el pròxim president del país serà un home blanc i septuagenari. Les primàries que van començar com unes de les més diverses de la història (sis dones, un llatí, un asiàtic i quatre afroamericans com a precandidats), acaben reduïdes a un cara a cara entre l'exvicepresident Joe Biden, 77 anys, i el senador Bernie Sanders, 78.

Donald Trump, que aspira a repetir mandat, en farà 74 al juny. A les eleccions no hi haurà cap dona candidata, a diferència del 2016, quan ho va intentar Hillary Clinton. En roda de premsa Warren ha lamentat que "caldrà esperar quatre anys" perquè hi hagi aquesta possibilitat. "Serà dur", ha dit, acompanyada del seu marit i de Bailey, el gos que l'ha acompanyat en molts dels seus actes de campanya.

La resurrecció de Joe Biden frena la "revolució" de Bernie Sanders

Amb Biden i Sanders en un frec a frec, l'impacte de la retirada d'Elizabeth Warren pot ser limitat en números globals però, en canvi, pot ser decisiu si la carrera continua tan ajustada. Warren, que va ser professora a Harvard, va atreure un votant blanc amb estudis universitaris, però pot ser un detall insignificant perquè tot just un terç dels que van votar a les presidencials del 2016 tenia estudis superiors. Queda per resoldre a qui donarà suport a partir d'ara la senadora. Preguntada sobre això, ha declinat donar una resposta. "Respirem profundament i dediquem un temps a pensar-hi", s'ha limitat a contestar. En teoria, el seu ideari sintonitza més amb Bernie Sanders, però Warren es va distanciar dels dos aspirants i ha situat la seva candidatura entre el progressisme del senador de Vermont i la moderació de l'exvicepresident. Un espai per al qual, ha lamentat, no havia trobat un forat.

A les samarretes que portaven alguns dels seguidors d'Elizabeth Warren en els seus mítings es llegia el lema "Ella té un pla". La seva campanya ha sigut la dels plans per a tot, amb més de 50 propostes polítiques, especialment destinades a combatre la corrupció de Washington i el poder immens de les multinacionals. En el cas de Facebook, Google o Amazon, Warren va proposar dividir la propietat d'aquestes companyies per acabar amb el seu monopoli i abús de poder, així com per incentivar la competència. També va suggerir gravar amb un impost de 2 cèntims per cada dòlar els més rics i, amb la recaptació, finançar el pla de salut pública (Medicare for All), cancel·lar el deute estudiantil o crear una xarxa d'escoles bressol gratuïtes.